INDECÈNCIA 2014

Nova adreça

2011-01-06T12:24:00.001+01:00

A partir d'avui em trobareu a: http://indecencia-2.0.blog.cat/

COMUNICAT DE TREVA UNILATERAL I ALTO EL FOC

2010-11-28T17:56:00.011+01:00

Tanco, faig una pausa al mig del camí. No és per falta d'idees ni entusiasme, simplement la fórmula ja no em motiva, com tampoc la seva resolució. Enceto una etapa de reflexió, on poder madurar el que pretenc ara mateix i cap a on vull encaminar un nou projecte. Desitjo un aspecte renovat i potser més ambiciós; així que no patiu, espero en breu reprendre faceta blocaire de caràcter personal. Certament, porto mesos amb la idea de renunciar al que ha estat fins ara casa meva, però em reservava la retirada per una efemèride assenyalada com la present. Un 28 de Novembre on els catalans escollirem una presidència indecent, i on jo desisteixo de mantenir-me en peu de guerra periodística durant cert període de temps. La decisió és doncs, ferma i meditada.

Han estat un centenar de sàtires publicades, i de rigor, puc dir-vos sense por d'equivocar-me, que interiorment m'he sentit construït. Durant tres anys he rigut i he gaudit amb la constància de saber-me un crític amateur. He procurat tallar caps i no deixar politicastre dempeus. Amb els vostres comentaris, m'he cregut considerat i els agraeixo de tot cor. He jugat amb la informació, i moralment sento haver-ne tret profit. He maleït enèsimes vegades aquella paraula que s'engresca en no sortir. He blasfemat la memòria, he pecat de tendenciós i he devorat el diccionari. Satisfactòriament i a mèrit propi, us asseguro que he treballat cada mot escrit a consciència. He cuidat el vocabulari i he estimat una llengua catalana, que de menys a més, imploro haver-ne estat digne de la seva coneixença i utilització. A ella li demano perdó, per tot error lingüístic o gramatical, que hagi pogut esdevenir de la meva poca cura alhora d'estudiar-la.

A les acaballes del darrer article, ja deixava entreveure la meva imminent partida. Tot començament disposa d'un final, talment com no hi ha vida sense mort, ni estiu sense tardor. Els canvis són vitals en l'existència, i no val la pena remar a contracorrent en aquest sentit. M'acomiado temporalment doncs de vosaltres, content i satisfet, si les hores invertides davant l'ordinador han estat degudament empleades a esgarrapar-vos un ràpid somriure, o si més no una petita engruna d'irònica complicitat. En qualsevol cas, l'honor ha estat meu.

Un adéu consumat, cal mai deixar-lo a remor decadent de la podridura del temps inexorable...

ESPECIAL ELECCIONS 28-N. ARRIBA LA WESTLERMANIA SMACKDOWN AL PALAU DE LA GENERALITAT.

2010-11-26T18:30:00.005+01:00

Amb l'horitzó fixat amb els comicis electorals del proper diumenge, reprenc de nou la faceta indecorosa, i procuraré despertar d'aquesta letargia comunicativa en la que fatídicament em trobo immers. Ha arribat el moment per dir-hi la meva sobre el batibull polític que es cou a quatre dies vistos de les eleccions, i m'agradaria deixar constància d'una postura crítica, blasfema i censurable. A tot això però, per no fer-ho massa extens, em centraré només en quatre punts dels que penso que han estat bàsics a la campanya fins el moment. Si més no, els que considero remarcables:

Un ha estat sense cap mena de dubte, el cara a a cara no celebrat dels màxims representants socialistes i convergents. Sense entrar en matèria del que hagués estat una greu falta de maneres d'haver-se produït, no va deixar de sobtar-me la rapidesa amb la que Esquerra Republicana, li va faltar temps per anar a implorar a una Junta Electoral inquisitiva i perdonavides. O s'està o no s'està. La manca de contundència alhora d'evidenciar les premisses del partit, és la seva malaltia i gran debilitat. I malgrat les conviccions profundes dels seus incondicionals, per molt que els pesi, no deixa de ser una candidatura vulnerable i rellevada a disposició espanyola i a les Corts Generals. De totes maneres - i fent un incís-, si el que realment es desitjava era un enfrontament directe entre els dos màxims electes a la presidència, per què no promoure un cos a cos ferotge i salvatge sobre el fang? Realment, costa poc imaginar-se ambdós caps de llista musculosos, embotits dins d'un mallot llampant i cridaner.

Així que sr. Puigcercós i companyia, el país crida per una aliança sobirana plogui, nevi o surti el Sol. Amb ruptures de base i estructurals, només hi surt vencedor l'autonomisme continuista. Prou de populismes i anhels de fama individual. L'animadversió jeràrquica quan el sentiment patriòtic resta dividit, és causa interna del mal que feu fraccionant el moviment. Solidaritats Catalanes i Reagrupats, no vaticinen cap esperança de futur mentre les forces es mantinguin en dissonància i oposició. I tristament, aquesta seria la segona esmena digne de menció.

El tercer punt de l'ordre del dia, vindria a qüestionar la tàctica ofensiva la sra. Sanchez Camacho. Que el Partit Popular pretén assolir als tribunals tot allò que no pot guanyar al Parlament, és un fet demostrat. Mitjançant aquesta estratagema, constaten un cop més que són hereus de temps passats, i que la voluntat democràtica té nul valor dins el sinus de la coalició dretana. No envà, feta la llei feta la trampa; i fomentant com promocionen l'enemistat i la rancúnia mitjançant falques antipàtiques i videojocs que inciten l'odi, fora bo que el contenciós judicial girés en contra seva, i veiérem en breu als seus interventors tastant la seva pròpia medecina.

I ja per posar la cirereta en aquest anàlisis histriònic i irreflexiu, voldria comentar que tampoc cal posar el crit al cel degut a les tècniques propagandístiques utilitzades. La tecnologia avança i els mitjans audiovisuals no són els mateixos de fa una dècada. Cal ser innovador i això és una cosa que la classe dirigent ho té molt clar. Que la política catalana cada cop tendeix més a l'extravagància és un fet patent. La qüestió és cap a on evolucionar el programes televisius de sàtira política quan no hi hagi res a ridiculitzar? Pensem que Maria LaPiedra, Carmen de Mairena i Montserrat Nebrera no són els primers personatges sexualment implicats en alguna papereta electoral. Recordem els escàndols de la mítica Cicciolina, o la regidora de Lepe per no anar gaire més lluny. I si antigament havíem d'anar d'incògnit al videoclub a llogar pel·lícules pornogràfiques i era tota una aventura, avui en dia és altrament necessari disfressar-se per baixar al quiosc a buscar el diari. Cal prendre mesures preventives, doncs comprar l'Avui o el Diari de Girona a cara descoberta, pot sortir car i la nostra imatge pública pot quedar greument perjudicada, i no costa res demanar el XXX Private per embolcallar l'Expansión o la Gaceta de los Negocios.

Renovar-se o morir, és llei de vida. Res s'estanca, el temps passa i tot canvia.

LES PROFECIES DE CELESTINO CORBACHO, NO DEIXEN A NINGÚ INDIFERENT. UN DELS QUATRE GENETS, PRONOSTICA L'APOCALIPSIS.

2010-10-08T16:24:00.011+02:00

Corbacho amenaça que la independència de Catalunya no seria pacífica

Les declaracions de l'antic alcalde de l'Hospitalet, són inqüestionablement, un mal presagi alhora de preveure la independència nacional. Però en resum, segons el meu entendre, tampoc li falta raó ni va tan desencaminat. Amb polítiques immobilistes, i de retruc amb conseqüències de poc concili, la via del diàleg – que no la pacífica quedi clar-, sembla del tot esgotada. Ens deixen ser però en cap cas ens permeten existir. Cada cop resulta més evident que cal avançar cap a la internacionalització del conflicte si cal. I encara que una cosa no treu l'altra i les paraules del ministre hagin estat pronunciades amb tota la mala fe del Món, són aquestes la mostra innegable de com es tracta el problema des de les Corts Generals.

Perquè són aquestes manifestacions pura i dura intimidació, voldria reobrir ara un vell debat que causa sempre controvèrsia. I és que dintre del marc d'un estat modern i democràtic, no hi ha coacció possible que no pugui resoldre la unitat del poble davant la llei. Davant la prepotència de la jurisdicció estatal que ara per ara ens governa, queda palès que res que no sigui de la seva santa devoció anirà més enllà del que estipulin les seves normes imperatives. La Constitució del 78 és un diabòlic entramat de lleis feudals, legitimades pel mateix opressor i que es retroalimenten de manera il·limitada. I és per això que en l'hipotètic cas que l'autogovern de Catalunya decreti un bon dia la seva pròpia autodeterminació, no tinc cap mena de dubte que en pocs minuts tindríem l'exèrcit espanyol desfilant pels carrers de Barcelona, disparant a la gent organitzada en revolta popular.

No pretenc fer cap mena d'apologia sobre cause armades, però no vaig massa desencaminat si penso que l'única sortida viable pot ser bel·ligerant. No ho desitjo pas, però pessimisme amunt, els fets demostren que la política catalana és insuficient i que la diplomàcia espanyola és banal. La fi de la disputa, dista molt de resoldre's amb certa concòrdia i harmonia; quan el cessament d'hostilitats passa unilateralment pel dret a decidir i ja d'entrada ens veten aquesta condició. La manca de garanties alhora d'exercir aquesta premissa en plena llibertat, és un fet prou significatiu de qui nega la veu i a qui es silencia. Perquè els catalans vem apostar fa temps pel camí de la mediació, i no serem pas nosaltres qui trencarem aquest compromís de pau. En qualsevol cas, el dia que les circumstàncies socials esdevinguin del tot austeres i la situació no s'aguanti ja pel seu propi pes, veurem llavors si el ministre de treball ha encertat amb les seves temibles amenaces. O si pel contrari, sortosament anava del tot errat.

I amb gent com ell al capdavant, les prediccions són bastant incertes...

EL TEST DE LA INCREDULITAT I LA INEFICÀCIA: ELS FORMATGETS NO ENGANYEN, LA CENTRAL DE DADES SOTA SOSPITA.

2010-09-28T16:49:00.012+02:00

Empat tècnic entre el sí i el no a la independència de Catalunya, segons el Racòmetre.

Personalment, mai he estat massa apassionat a les enquestes. Penso no constaten del tot la realitat i que els barems que utilitzen no són gaire fidedignes. En general, obvien el factor casual i resten importància al marge d'error global. És a dir: 7 de cada 10 seria un bon escrutini per qualsevol formació política. Però el resultat de multiplicar aquesta xifra per 10, fa que de cada 100 enquestats, 30 hagin estat en fals. Cosa que en fa del vot negatiu una minoria més que considerable i la situació llavors ja no és per llançar coets.

Un altre factor a tenir en compte, és la dubtosa parcialitat de qui arbitra el qüestionari. Quantes vegades hem sentit allò de “10.000 persones segons la organització, no més de 200 segons la guàrdia urbana”? A mi, aquestes diferències abismals, em fan venir esgarrifances; i l'única explicació tangible que hi veig, és que tan observadors d'una i altra banda no hagin cursat l'educació general bàsica, o bé que l'estiguin tramitant en aquell precís moment al bar de la cantonada. En fi, bromes a part, aquests balls de xifres que tan oscil·len, m'han professat enemic de l'anticipació de càlculs i dubtós sempre davant les gràfiques de participació.

Però si per alguna raó he volgut escriure aquest article, ha estat principalment per una petita particularitat que he observat en els tants per cent, en el Racòmetre del dia d'avui:

Diuen els sondeigs que 9 de cada 10 votants d'ERC estarien a favor de la independència del país. Em pregunto jo qui serà aquest únic militant que es mostaria en contra. Si tenim en compte la tesi que us he exposat a l'inici, 100 de cada 10.000 republicans no hi estarien d'acord. Trobo que és un percentatge prou inquietant en el sinus d'una formació de caràcter independentista. Encara que més desconcertant segurament serà, saber que 100 de cada 1.000 populars signarien ara mateix l'autonomia i l'emancipació de Catalunya -contraris ells als dictàmens habituals que el partit estatal dictamina-, corroborant així el segon fonament científic que ja he raonat amb antelació. Beure per creure.

Exacte, amb B de Barcelona.

ELS PARLAMENTARIS NO SABEN SI JUGAR TOTS O ESTRIPAR LA BARALLA. MENTRE, ELS ANIMALISTES SEMBLA QUE NO ENSENYEN LES CARTES AMAGADES.

2010-09-22T18:47:00.015+02:00

El Parlament de Catalunya blinda avui els correbous

Abans de res, voldria dividir l'article d'avui en dos punts i a part ben diferenciats. En el primer voldria deixar clara la meva perplexitat davant d'uns criteris polítics tan capriciosos i a gust del consumidor; i en l'altre reflectir el què en penso jo d'aquest tipus de legislatures dels drets dels animals. Seguiu-me doncs, si us interessa el tema a tractar, i no dubte en debatre-me'l si creieu que la vostra opinió s'escau:

I dic poc arbitràries, perquè les abolicions són fetes a mida del millor postor. Prohibim les curses de braus, ja que existeix una ILP que ho recolza i una majoria del poble hi és favorable, però gaudim alhora de la festa del bou embolat, doncs representa tradició nostrada, cultura i espectacle. Doncs no senyors. Tot maltractament hauria de ser negat davant la llei. I per molt que s'entestin en terres de l'Ebre al defensar el patiment boví camuflant-lo de festa popular, cap argument seu és possible davant qui demana respecte i consideració amb la víctima escollida. I encara que cert és -i d'això el seu argument en faran-, que degut al consum humà milions d'animals són assassinats sense cap tipus de miraments, fer-ne de la tortura una funció teatral digne de ser venerada, ens apropa bastant a temps passats on la necessitat dels poderosos d'asserenar les masses, feien de la mort en sí i el dolor aliè, una divina comèdia a ulls d'un públic assedegat de sang i sofriment. Pa i circ, crec que en deien.

Però per l'altra banda ja us dic, sempre m'han semblat poc clares les postures d'aquest tipus de llistes electorals. Les consignes anti-taurines estan prou bé i les seves reclamacions poden ser d'allò més honestes. Però fer-ne tota una campanya basada únicament en aquest tipus d'exigències, doncs que voleu que us digui, em resulta escàs i poc encoratjador davant dels problemes diaris de la societat civil. Solidaritat sí, però potser tampoc arribar a fer-ne del seu programari, una doctrina histèrica a seguir, només per ecologistes excitables i quatre salva gats. No sé, trobo que farien bé en fer coalició amb alguna formació verda de més alta implicació política. Que actualitzin la seva candidatura; que deixin clara la seva postura en altres problemes simptomàtics del país i llavors ja en parlarem. Ho sento però a vegades certes tendències alternatives m'oloren a ranci i fan tuf a progre ressentit. Tampoc puc evitar d'imaginar-me el perfil ideològic d'una persona asidua a totes aquestes híbrides militàncies. I en aspectes com el lingüístic per exemple, equiparar el retrat robot del PACMA amb el de la UCE per dir alguna cosa, potser és cosa gens exagerada.

Requerim transparència total també al partits minoritaris.

EASTENDERS BACONS A LA VDG. EL VILATANS MARRANS DONEN LA BENVINGUDA AL CLAN GARRÍ, I ELS CONVIDEN A AFEGIR-SE A LA FESTA.

2010-09-13T11:45:00.013+02:00

Una família de porcs senglars passeja pels carrers del barri de Gràcia de Barcelona

Ja des de temps immemorials, Gràcia ha estat sempre a l'ull de l'huracà informatiu. Com a centre neuràlgic barceloní, el meu estimat poble natal s'ha encarregat d'acollir pels seus estrets carrerons, corredisses i aldarulls de tota mena que han condicionat a tothora la vida del pacífic ciutadà de a peu. Permeteu-me doncs, una petita introducció, i acompanyeu-me si plaíeu, en un fantàstic recorregut virtual pel districte:

Diuen, que a on trepitja una càrrega policial al barri, no hi torna a créixer l'herba. Les concorregudes places plenes de memòria històrica col·lectiva, adopten cada cap de setmana de matinada, al jovent més desitjós de pertorbar el descans veïnal, a ritme d'utus timbals i tutsis batucades. Rossos erasmus embriagats, ens proporcionen diversió assegurada, al no restar de peu en la seva pròpia borratxera. Enrabiats gossos perillosos sense murrió, campen lliurement ensenyant les dents i barallant-se. I les terrasses s'omplen de melòmans auditius vinguts de tota la ciutat, per tal d'escoltar la darrera composició d'un pseudomúsic amb flauta poc afinada, mentre que una bonica funció malabar descompensada, recorre taules i cadires amb l'almoina preparada.

Els suculents plats típics del districte, mereixen planes senceres dins dels llibres de cuina amb més renom internacional. Menús gastronòmics a base de kebabs, shawarmes i falafels, són exquisides degustacions que no poden faltar en cap simpòsium mundial de restaurants de cinc forquilles. I tot això acompanyat d'un reserva de cola i cartró de vi barat, que farà les delícies dels paladars més exigents, i dels amants de les denominacions d'origen amb més bones sensacions gustatives.

Les associacions de comerciants i botiguers, dinamitzen el negoci potenciant els productes de qualitat als macro magatzems xinesos. La venda ambulant de llaunes de cervesa, ajuda a disminuir les llistes de l'atur per enèsim mes consecutiu. I el top manta és tota una garantia, quan el gènere surt defectuós i volem que ens retornin els diners.

Així que no és d'estranyar que la família porcina així triat la nostra barriada, per sortir a estirar les potes a la llum de la lluna, i gaudir dels plaers lúdics que la nit gracienca ens ofereix. Pixar en una cantonada o vomitar en un portal, són alguns dels reclams turístics que més motiven al viatger. Incendiar motos aparcades, un esport de risc només apte pels més valents i agosarats. I bolcar contenidors destrossant tot mobiliari urbà que es trobi al nostre abast, una aventura extrema que sense pensar-m'ho massa us recomano. Viu al límit, assaboreix el perill.

I ja per finalitzar, que millor que gaudir d'un merescut repòs després de tantes emocions i sobresalts. A la tornada, ens espera el refugi càlid i segur, d'un confortable caixer automàtic al resguard del fred, la pluja i el vent. I l'embolcall de papers i diaris amb els quals en aixoplugarem, ens permetran observar recollits, un meravellós espectacle d'estrelles al firmament, si la contaminació lumínica ho permet, i la guàrdia urbana, a cops de porra no gossa destorbar la nostra mèrita son.

Porcs, sentiu-vos com a casa.

DE COP I VOLTA, BORNI DE PER VIDA GRÀCIES A L'ACTUACIÓ POLICIAL. QUAN LA SOLUCIÓ PASSA A CONVERTIR-SE EN L'AUTÈNTIC PERILL.

2010-08-13T10:43:00.009+02:00

Un jove de 24 anys denunciarà els Mossos per perdre un ull en les celebracions del Mundial a Barcelona

Sembla mentida que ben entrat el segle XXI, on la presumpció d'innocència gaudeix de completa rellevància – o almenys així ho hauria de fer davant la llei-, i prevalen els drets civils per sobre de totes les coses, hi hagi col·lectius encara que no contemplin aquesta prerrogativa. El cos d'antidisturbis dels Mossos d'Esquadra, s'obstina altra vegada d'utilitzar la força bruta amb total impunitat, i davant d'aquesta tàctica agressiva empleada, no hi ha justícia que valgui ni es desenvolupi amb cap garantia. I dic això, perquè lluny d'ésser un cos d'elit avançat, la violència gratuïta que practiquen amb aquests mètodes salvatges i sanguinaris, els apropen més aviat als temps de la grisor per uniforme, que no pas a les tasca humanitària conseqüent, d'una policia moderna, oberta en ment i al servei de les persones.

Tot plegat és una recessió al passat que resta qualsevol dret de l'individu, de sentir-se emparat per les forces de la llei. En qualsevol cas tot el contrari: Davant la contundència d'una càrrega policial d'aquesta mena, s'està a la seva completa disposició de mutilar-nos sense cap tipus mirament. Les nostres llibertats més bàsiques queden sense cap tipus d'empara, i restem en total indefensió davant dels seus instints primaris i primitius. En una societat avançada, aquesta mena de dispersió de multituds seria una de les primeres coses que convindria d'erradicar per sempre més.

La utilització de les piloteres com a mètode dissuasiu i control de masses, hauria d'estar prohibit per decret reial de l'ordenança. L'arbitrarietat terrorífica d'aquest mitjà de contenció d'avalots, el fa temerari si més no indiscriminat. Cap resposta racional és possible quan s'esguerra la vida d'aquell qui l'atzar ha col·locat en un mal moment i en un lloc equivocat. La casualitat i la mala baba determinen doncs, que en un obrir i tancar d'ulls, es llanci per terra tot somni de futur i qualsevol esperança de prosperitat.

Amb odi veniu i odi és el que queda. Gairebé és preferible que sortiu de les tanquetes fusell en mà disparant a cara descoberta, que rebran així els veritables responsables del vandalisme, no pas la integritat física del pobre desgraciat que res té a veure amb l'origen de l'aldarull. Ens estalviaríem així, greuges gratuïts a tort i a dret, i que la sort sigui l'aliada capriciosa de la vostra falta de seny i pèssima punteria.

Per seguretat ciutadana, exigim la destresa màxima franctiradora corresponent.

JONHATAN, VINE AL TORRENT: MATINS.SÍ/MATINS.NO - LA FLOR I NATA DE LA DELINQÜÈNCIA BARCELONINA, EN BIQUINI I BANYADOR.

2010-07-31T11:56:00.005+02:00

Prohibeixen aparcar a la pista del torrent de la Cabana de Campdevànol

Quatre dies. Fa quatre dies mal contats que el fantàstic recorregut que ens ofereix el cabal del Torrent de la Cabana, va ser objecte d'un meticulós reportatge a Televisió de Catalunya. El programa matiner del senyor Cuní, va oferir a tots els teleespectadors que el sintonitzaven, la meravellosa essència de natura que s'hi respira, i encoratjava a remullar-se dins d'idíl·liques gorgues cristal·lines i salts d'aigua transparents. I ara, quan tot just és el moment del màxim èxode de capital en terres de muntanya, l'alcaldia de la vila decideix negar l'entrada a tot vehicle motoritzat.

Com a usuari eventual de les basses i a mode personal, no cal dir que a mi em sembla perfecte aquesta resolució. Denegant l'afluència massiva a famílies senceres, que creuen plantar-se al vell mig del càmping de la Costa Brava, mitigarem els crits histèrics de criatures que espanten els ocells. I sense la sempre impactant presència del patriarca de pèl en pit i panxa corpulenta, evitarem un possible atac d'ossa en cel, que ensumi tanta feromona masculina al descobert. I això sense parlar del malestar que genera voler gaudir d'un espai feréstec natural, envoltat de les típiques escampadisses residuals que brètols i purrialla hi generen.

Així que només diré que no tinc cap contraproposta a fer davant la prohibició de l'Ajuntament. No em negareu però, que tot plegat faci tuf a socarrim i dubti molt d'aquesta insòlita casualitat. Perquè malgrat l'obvietat d'una imminent taxa d'estacionament rural, penso que les circumstàncies s'han avançat a les expectatives, i no m'explico com no hi ha encara un porter de discoteca a l'entrada del tram de GR senyalitzat, i un esplèndid aparcament de paga i senyal a la mateixa planícia de la Font del Querol. De ben segur s'hauran volgut fer les coses corre cuita sense entretenir-se gaire; no sigui cas que en properes legislatures, siguin altres els que recaptin les penyores dels ingenus televidents ben esperonats, i d'altres fugitius de ciutat amb la butxaca plena.

Que macos. Si en són d'espavilats quan volen...

LECTURA POSITIVA DE LA VICTÒRIA ESPANYOLA AL MUNDIAL DE SUDÀFRICA 2010

2010-07-12T11:05:00.004+02:00

És complicat començar aquesta sinopsis de bona gana, però els fets són els que són i ens toca ara reviure un malson que va començar dos estius enrere, quan ja varen guanyar la màxima competició europea a nivell de seleccions. Cert és que podem estar decebuts d'ànims i que exacerba l'imperialisme espanyol de manera agreujant. Però és ara quan hem de mostrar-nos permanents a més no poder, i defensar la terra de manera inalterable. Així doncs, si es pot tenir una visió objectiva dels pèssims dies que s'aproximen, procuraré fer-vos una idea i tot seguit exposaré les raons que em decanten a mantenir-la:

En primer lloc crec que és el moment idoni perquè la selecció espanyola hagi estat campiona del mundial de futbol. En uns temps convulsos i estranys, on manca el seny comú i regeix l'èxit esportiu per sobre d'altres coses, el Món sencer fixarà la vista avui damunt nostre. Pensem que serà notícia a tot el planeta, i tot just un dia després de la històrica manifestació de Barcelona, s'ha de ser molt neci per no veure més enllà d'un insòlit triomf futbolístic i no fer cap comentari al respecte. Per poc que indaguin, se'n adonaran que aquest és un país dividit i amb fortes compulsions de llibertat. Els mitjans de comunicació més formals, faran menció del fenomen i la premsa seria no tindrà altre remei que donar-ne informació. Dur la causa independentista en terreny global, és un dels punts forts de la nostra lluita. I malgrat que ens pesi, gràcies a Espanya i els seus efectes, se'ns presenta ara una magnífica oportunitat d'expandir-la i fer-nos sentir als quatre vents.

D'altra banda, ens deixa entreveure clarament i sense embuts, el nostre adversari i la crua realitat a vèncer. L'autoritarisme encobert sota mantes de tolerància, surt al carrer i es mostra a cara descoberta. Reductes del franquisme fan aldarulls i es comporten con energumens, en justa contraposició d'una demostració ciutadana, que alça la veu de manera cívica i ordenada. Sense oblidar-nos d'aquells que s'amaguen amb simples explicacions de caràcter blau-grana, per fer sortir de l'armari un indòmit sentiment botifler, molt ben dissimulat al llarg d'anys d'abstinència de conquestes castellanes. Ara, és nostra la difícil és la tasca de vèncer i convèncer, restant dempeus i alerta al mateix temps, davant de noves afrontes a la llengua i cultura com vindran.

Guanyem la batalla del ressò internacional, i serà aquest l'altaveu mediàtic, de tots els nostres drets i reivindicacions.

BARCELONA ES POSA GUAPA, I LES VILES A COMARQUES, ES MOSTREN EN TERCA REBEL·LIA. EL SENTIMENT NACIONAL EN PILOTA PICADA.

2010-07-08T09:45:00.009+02:00

El govern menysprea la insubmissió d'ajuntaments

Barcelona tempteja endurir l'ordenança de civisme per poder multar qui vagi mig nu

Per enèsima vegada, l'Ajuntament de Barcelona gira l'esquena a la ciutadania, es mostra insolidari amb els consistoris agermanats, i declara la guerra expiatòria vers aquells que passegen despullats per les seves places i avingudes. Aquesta dèria intermitent d'anar a contracorrent que té l'equip d'Hereu i companyia, és una manca de visió frontal dels fets i una errònia concepció de la realitat que els envolta. No fa quatre dies del fracàs de la Diagonal, i semblen entestats en ratificar ara, una llei cívica punitiva al seu màxim exponent. I tot això quan Catalunya sencera s'ha quedat nua en cos i ànima, per una esmena prohibitiva a més no poder.

Mentre algunes batlles es declaren dolgudes i malmeses per la retallada estatutària, la casa gran barcelonina fa tot el contrari, i persegueix als qui mostren el seu rebuig constitucional de manera destapada. Qui més qui menys, es sent desprotegit per aquest sistema judicial. Què menys doncs que mostrar la nuesa a la que ens exposem, davant el govern central de manera consecutiva i reiterada? La sentència del Tribunal Constitucional, ha estat una veritable vergonya impositiva. No ens queda altre remei que baixar-nos pantalons, calces i calçotets, i demostrar al món sencer com les gasta aquesta mala jurisprudència, i aquest tribunal inquisidor al qual tots i totes som sotmesos.

Així que mentre uns de poble no escatimen esforços per legitimar-se contraris al veredicte del diable, altres més de ciutat, fan la vista grossa i fixen el punt de mira cap a altres objectius més substancials i productius. Doncs què sinó és la llei marcial de capital, que una taxativa manera d'administrar ràpids diners? Recaptem multes i sancions per decret reial de l'ordenança, que d'altres més anodins ja faran la feina bruta de país.

La insignificança municipal, fa més combativa i dignitària la seva alcaldia.

EL PARTIT SOCIALISTA NO SAP/NO CONTESTA I LES VA DEIXANT ANAR. MENTRE, A LA LLAR DEL JUBILAT, FAN APOSTES PER SABER EL BON JAN QUE SORTIRÀ.

2010-06-11T09:29:00.012+02:00

Montilla eludeix valorar el referèndum independentista perquè no és iniciativa del govern

Hereu posa ara en dubte la seva candidatura i reconeix que no sap si serà l'alcaldable del PSC

Zapatero insinua que podria reduir ministeris però evita comprometre-s'hi

Certament, tal per a qual. Uns titular a tres bandes, que posen de manifest la ineficàcia d'un projecte polític esgotat ja fa algunes legislatures. Perquè mentre un esquiva la responsabilitat del càrrec que li correspon, l'altre encara s'ho pensa. I amb incertes evasives de caràcter poc presidencial, el lideratge del partit es corrobora amb la més gallina de les estratègies diplomàtiques. Sincerament, semblants declaracions reafirmen la meva postura abstencionista i acostumen a deixar-me estupefacte. I no es que faci apologia del vot nul o la inhibició del deure democràtic. Però vull compromís i exigeixo seriositat. Marejar la perdiu, és propi d'una incompetència que fa tremolar. El país necessita gent capacitada per emprendre accions i reaccions instantànies, i assumir les possibles conseqüències amb les màximes garanties. La inexperiència que demostren els nostres governants amb tal mostra de dubtes i escapatòries, deixa entreveure el perquè de la poca credibilitat ciutadana que se'ls hi atorga.

Així no obstant, el partit dels socialistes és un organigrama piramidal on triomfa el "guapisme" de manera exagerada. De ben segur que tindrem paraules a mitges i gaudirem de veritats amagades, per molt de temps encara. Malauradament, moltes persones -i perquè no dir-ho, sobretot dones de tercera edat-, confonen la bondat amb la correcció. I com a resultat d'aquest error gramatical i la manca de visió perifèrica de moltes iaies, ens toca als demés suportar uns dirigents amb cara de no haver trencar mai cap plat, i que desgraciadament són del tot estèrils a l'hora d'agafar les rendes d'un entorn enrevessat com és el nostre.

Però en fi, tampoc és la meva intenció la d'enfonsar els ànims de ningú. I menys els dels representants del poble elegits lliurement davant les urnes. No voldria que per culpa meva, baixés en picat la moral d'aquells que ho fan tan bé com poden i estan exempts de tota culpa i responsabilitat. Si no en donen més...doncs que hi farem, pobrissons? Tampoc és culpa seva, no? Suposo que tenim els que ens pertoca i alguna cosa haurem fet malament en altre vida per merèixer ineptituds d'aquesta mena. La resignació i el conformisme, és un mal comú que ens puneix i haurem aprendre a conviure amb tal calamitat.

I el proper candidat... sobretot que sigui ben cofoi i bona persona!!!

L'ACRÒNIM ANACRÒNIC DEL NOU PD.Cat REAGRUPAT, EM SONA I NO RECORDO ARA MATEIX ON HAVER-L'HO VIST ABANS.

2010-05-29T19:09:00.008+02:00

L'entorn de Carretero registra un nou partit amb Rut Carandell com a presidenta

De bones a primeres, així d'entrada, la veritat és que la nomenclatura que s'han buscat fa una mica de feredat, la veritat. Cert és que no s'ha de blasfemar tan aviat una nova empenta d'energia pel país, ni tractar de tirar per terra el seu procediment polític abans d'engegar motors. I encara que el projecte Reagrupament s'ensorrà a la primera de canvi tot just quan entrava en fase embrionària, mai s'ha de girar l'esquena a cap corrent evolutiu que ens dugui a la finalitat nacional com a conseqüència. No envà, dubto que els publicistes i doctorats en propaganda de Carretero i Carandell, tinguin cursat cap màster en publicitat o siguin experts en ventes, perquè sincerament, amb aquestes sigles ultradretanes, penso que no arribarem mai enlloc.

Perquè per molt que ens pesi, avui en dia tot gira al voltant del marketing i l'estratègia comercial, i un s'ha de saber vendre al millor postor. I encara que aquesta nova denominació satisfarà les pretensions de la militància del Temple i el Sant Sepulcre, de ben segur no serà pas de l'acceptació del gruix de l'independentisme massiu -el qual, en teoria, és el que es pretén annexionar-. Amb la creu de Sant Jordi i d'altres simbologies medievals, potser sí que enarborem l'esperit patriòtic i el cant a la senyera, però al mateix temps ens deixem dur per l'estirp imperial d'un altre centena, que potser no és el més assenyat en els temps globals en els quals ens movem.

En fi senyors de Pàtria i Dignitat, guaiteu que la gent no s'enredi quan arribin eleccions. Dipositar el vot equivocat en pro de Família y Vida, el Partit dels Almogàvers Assedegats de Sang dels Enemics, o a qualsevol altre coalició d'àmbit religiós, moral o tradicionalista, podria ser un cop dur difícil d'encaixar. Hauríem de posar-nos altre cop mans a la feina, per tal trobar altre sigles, què tal més vigents sense arribar a ser massa llegendàries?

La història mira endavant. Sense mites, croades ni rapsòdies.

LA PERFORMANCE NUDISTA DEL PARE DE ST.MIQUEL DE FLUVIÀ, I L'AMENAÇA REAL D'UNA RÈPLICA EXHIBICIONISTA DINS LA SANTA SEU.

2010-05-20T10:49:00.005+02:00

El Bisbat diu que "prendrà una decisió" sobre el capellà de Sant Miquel però no la concreta

Abans de res voldria dirigir-me a vosaltres, bons feligresos de pau cristiana, que la partida que ve a continuació pot ferir sensibilitats i pot no ser de l'avinença del més creients i més beats. No obstant, m'arrisco per les meves paraules a cremar en el més profund dels inferns, i a ser titllat d'heretge i enviat de Satanàs, i d'altres coses pitjors que de ben segur l'església catòlica no tardarà en fer-me notificar.

Així que un cop caigut en el pecat, poques coses poden fer-se per tal de salvar la meva ànima corrompuda. Llavors què dir d'aquest mossèn, que em plena eucaristia, no fa altra cosa que procurar flagel·lar-se davant la mirada atònita de tota la parròquia? Segurament l'error del capellà consisteix a l'hora d'escollir un banyador que no marqui els atributs de manera notable. O potser simplement el problema rau, en la manca de gust al vestir una moda de bany fora de temporada -penseu que els fidels estan molt al dia pel que fa a disseny i tendències, sobre el què es porta i el què no-.

En tot cas és possible que per raons que superen les nostres coneixences, això no arribi a saber-se mai. Però queda palès que aquest senyor és un bon home i no cal alarmar-se. Sembla ser que tot podria tractar-se d'alguna mena d'embòlia passatgera i per sort la cosa no sortirà d'aquí. I preguem a Déu què així sigui! Perquè no seria massa agradable veure un dia al màxim pontífex vaticà, imitar el despull del pastor català davant de milers de congregats, i mostrar la seva germànica nuesa al Món sencer, tal com aquest va veure'l néixer. Seria un trauma que molts no oblidaríem!

En fi, penso que en assumptes religiosos, com sempre se'n fa un gra massa de l'assumpte. En futbol, segons la normativa vigent, quan un jugador es treu la samarreta se li imposa una sanció reglamentària que no va més enllà d'una simple cartolina groga. Així doncs perquè fer-ne una muntanya de tot plegat, del que no ha estat més que una deliri fugaç, d'un home d'edat avançada, afectat momentàniament per un èxtasis diví? Que l'amonestin en no donar la missa durant un parell d'hores i santes pasqües!

I en cas de reiteració, doncs targeta roja i excomunió.

ANEM A ESTIRAR LES CAMES A LES PARADETES DE L'EXILI. FEM DE LA MEMÒRIA COL·LECTIVA MÉS PRESENT, CAMP DE BATALLA APTE PER A FIRAIRES I MARXANTS.

2010-05-02T20:40:00.008+02:00

El «rei Albà», estrella de la Fira de la Retirada de Molló

Amb la garantia assegurada de que aquesta crònica presentarà al·legacions per part de la comitiva organitzadora, no puc en cap cas deixar d'opinar al respecte, sobre allò que trobo no potser una manca de consideració, però sí un negoci lucratiu, amb el rerefons del nostre passat més immediat com a divisa. De ben segur algun espavilat del consistori mollonenc, s'ha assabentat de l'existència dels Weekends Nazis que es celebren anualment al britànic comtat de Kent, i ha volgut imitar l'esdeveniment, promovent a casa nostra una representació vivent del que veritablement va ser l'èxode massiu per a tantes persones - acompanyada si pot ser d'una forta font d'ingressos, que ajudi a pal·liar el deute municipal, això sí-. No en va, com a compatriota d'aquells qui varen sofrir la deportació, no puc més que mostrar-me contrari a tota aquesta posada en escena, i d'ara endavant exposaré les raons que m'han fet prendre aquesta decisió.

I ara vosaltres em preguntareu: Doncs quin problema hi ha? És que no es podem fer una entretinguda obra teatral d'un dels capítols més tristos de la història contemporània del continent? Evidentment que sí, us diré jo, però no ens equivoquem. Una cosa és un evocar uns fets reals amb una cerimònia alegre i considerada, i una altra molt diferent, és fer-ne de la tragèdia i el patiment, pura comèdia i carnaval. Que voleu que us digui; m'estimo mil vegades abans qualsevol acte institucional que ajudi a no oblidar, que no pas la paròdia de disfresses i l'espectacle del refugi que s'intenta dinamitzar. El Museu de la Guerra Civil de Camprodón, ja assumeix perfectament la funció didàctica que es vol encomanar, i garantitza el record plural que cal preservar. Digueu-me aixafa guitarres, però només procuro diferenciar entre una efemèride memorable d'una data negre assenyalada, i una agradable costellada familiar de diumenge per la tarda, si fa bo i el temps acompanya.

La programació d'aquest mercat de la retirada, ben dissimulat entre xerrades, diapositives i actes educatius en general – cosa que d'altra banda aplaudeixo-, no deixa de ser una bonica passejada entre fires i comerços, mostres d'artesania i formatges de pagès. Pares i fills gaudiran d'una assolellada jornada primaveral, mentre devaluen uns fets marcats encara en la retina de descendents de combatents, i massa emotius i propers també per convertir-los tan aviat en festa popular, revetlla i tradició. Que un personatge de la talla del còmic del Polònia sigui l'encarregat de fomentar tal diada commemorativa, diu molt del ressò mediàtic que es preten aconseguir. Perquè si apliquem aquesta regla de tres, en breu podria instal·lar-se un circ ambulant a la zona zero d'un atemptat terrorista, mentre una alegre comparsa de capgrossos i gegants, recorren places i carrers del que un dia va ser centre neuràlgic de l'horror, la barbàrie i la desraó.

Tot sigui per retre homenatge. Tot sigui pels diners.

DEFENSA A ULTRANÇA DEL CAS MILLET. MAI ABANS FER D'ADVOCAT DEL DIABLE HAVIA ESTAT TAN COMPLICAT.

2010-04-25T09:38:00.007+02:00

Millet agafava cada mes 3.700 euros per a reformes a casa seva

Detenen a Reus una dona per vendre roba interior falsificada valorada amb 400 euros

De nou, la justícia torna a ser poc arbitrària. I podem comprovar això que dic, amb un parell de titulars, on la balança de la igualtat mai sembla prou equilibrada. Resulta evident que la incriminació i denúncia que suporten uns, no és gens comparable a l'idoni anonimat que gaudeixen altres - amb tots els avantatges i profits, que el passar desapercebut comporta-. Sense linxaments de masses, sense sentències venjatives, i sense insults i escopinades pel carrer de tota mena de desconeguts, no cal dir que surt mil vegades més ben parat el pobre lladregot que tothom ignora, que no pas l'executiu de corbata i maletí que l'agència tributaria controla.

Sembla ser que una empresa de serveis de significatives sigles inicials, rebia una substancial xifra econòmica mensual, a canvi de realitzar petites millores a la mansió de l'antic president de l'Orfeó Català. Sincerament, no comprenc quin mal hi ha. Cadascú gasta els diners segons les seves conveniències i necessitats. La família Millet ja sabia invertir el diner negre correctament, i com s'havia d'administrar tal fortuna per no aixecar sospites. La feina ben feta no té fronteres, senyors. Amb quin propòsit doncs, o més ben dit amb quin dret, ètica o moral som capaços ara de judicar tant d'enginy i tanta estratagema consensuada? L'honor d'augusta personalitat no és una cosa que es pugui manllevar indeliberadament. I amb el cor a la ma, jo no puc.

Perquè els negocis fraudulents no només són pràctiques indignes de classe alta. També als barris pobres i marginals es cometen furts i delictes de tota mena, i no posem pas el crit al cel per això. No pel simple fet de ser un miserable insolvent davant la llei, t'absol d'incompliment algun i et prescriu de qualsevol responsabilitat jurídica i civil. Que caigui doncs tot el pes de la justícia en aquesta poca vergonya que venia calces i calçotets d'imitació, que retorni la quantitat sostreta, i quedi lliure d'oprobi i condemna, aquell qui de manera altruista i desinteressada, fomentava la feina i prosperitat del sector instal·lador, que tan ho requereix en aquests durs moments de pèrdues i dificultats.

Senyoria, membres del jurat: Reclamo d'immediat la innocència del meu client, i quedi lliure de tota presumpció de culpabilitat que li ha estat adjudicada, no per atribut legal, sinó per demagogia popular.

I2014 II. BENVINGUTS AL BLOG INFORMATIU DE L'ABISME I EL DESCRÈDIT.

2010-04-06T12:07:00.018+02:00

Són ja un parell d'anys sense treva periodística, dos calendaris d'una indecència que no es debilita, el segon aniversari del foc i la combustió espontània. Conscient que sóc d'ajustar-me als meus confins, i subscrit a l'amateurisme professional que sembla que de per vida em pertoca, persisteixo en l'esforç de tractar amb ambigüitat els recursos lingüístics dels que disposo, i fer-ne del nostre lèxic distintiu, poderosa ferramenta cultural en pro d'una llengua encara viva i per sempre en coneixença.

Espero que absorbiu gustosos el que vindrà, així com jo em delecto d'utilitzar aquesta parla escrita nostra, tan malmesa i trepitjada, alhora que sense límits rica i estimada.

Agraïr a tots els que passeu per casa meva, ja sigui de manera ferma, atzarosa o rasurada; la vostra avidesa i curiositat. Ens veurem a les tenebres.

EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FRANCESA NO TÉ CLAR SEGONS QUINS CONCEPTES LINGÜÍSTICS. RIURE PER NO PLORAR DAVANT L'ETERNA IRRACIONALITAT DEL CONFLICTE.

2010-03-30T10:21:00.006+02:00

Sarkozy afirma que França "eradicarà una per una" totes les bases d'ETA

Quan ja han passat na parell de setmanes del rebombori dels bombers confosos amb terroristes, i quan gairebé es compleix un mes del brutal assassinat d'un policia francès dut a terme per l'organització basca, voldria reobrir el debat i aprofundir encara més dins d'aquest trist assumpte que sembla no tenir final.

Francament, el panorama resulta desolador. Què hi ha darrera de l'entremat etarra és una cosa que costarà d'esbrinar als historiadors i potser no es sabrà mai. Però el que hi ha de cert avui en dia, és que mitjançant la política de la negació i el setge, estem més lluny que mai de la cobejada pau que els pacífics anhelem. Els gabinets franc i espanyol, practiquen la nul·la diplomàcia de l'obstinació. Tant govern com oposició, són incapaços de veure més enllà d'un marc estatal caduc i absolutista. I si és del tot lícit mai claudicar davant qui esgrima les pistoles, no creguin pas aquests ministres encaparrats, que les pistoles cediran davant qui silencia la veu i nega l'opció de decidir. Amb treva o sense treva, la repressió, la dispersió i la retallada de llibertats no s'atura. La valenta veu de Gemma Nierga reclamant consens, és només un dolorós record del gir que hauria d'haver fet fa temps la situació. Conscients de que en aquesta lluita no hi haurà vençuts ni vencedors, les víctimes i familiars, no són els únics afectats d'aquesta llarga absència del diàleg i la negociació. Amb la desraó, hi perdem tots.

Però el que em resulta desconcertant -i aquí volia anar a parar-, són les paraules del president gal airejant als quatre vents l'extermini de les bases d'ETA en terreny francès. Dit d'aquesta manera, sembla que hi hagi un seguit de plataformes etarres al llarg de tota la costa normanda. Així que parli vostè amb propietat sr. Sarkozy: Que bases en té la OTAN, no pas la ETA. I no voldria pas vostè equiparar organitzacions terroristes, oi que no? Perquè si d'un escamot fugitiu que es dedica a robar furgonetes i explosius, en considerarem una infraestructura establerta i organitzada, què serà per vostè llavors un zulo amagat: Potser uns grans magatzems al centre de París? I un pis franc? Tal vegada una ambaixada euskaldun amb connexions a l'exterior? D'ara endavant si us plau, procuri vigilar el sentit de les seves declaracions. Que alterar el significat de les paraula, és només eina de blocaires, penedits i mentiders.

Triï vostè mateix què vol ser.

LA PLATAFORMA X CATALUNYA FUNCIONA AMB PILES DURACELL. S'HO HAURIEN DE FER MIRAR AIXÒ; COMENÇA A SER MALALTÍS I EM PREOCUPEN.

2010-03-18T16:58:00.008+01:00

Anglada és proclamat candidat de PxC i cridat a evitar la "islamització" de Catalunya

Voldria deixar ben clar abans de res, que en cap moment entraré a valorar els controvertits propòsits del sr.Anglada, així com tampoc serà la meva intenció la de rivalitzar amb les polèmiques proclames, de les quals ell tan es vanagloria. No para la pena entrar en absurdes discussions que no porten enlloc, i dono gràcies que som majoria els que sabem que aquest home s'aferra a un populisme desorbitat, que les idees que manifesta són més que perilloses, i que una doctrina oportunista de doble fil, demagoga i interessada, orbita per les files del seu partit xenòfob.

Tampoc em posiciono amb qui es posa una vena als ulls i resta importància al problema immigratori. La llei d'estrangeria hauria de ser en concordança amb els recursos del país d'acollida; així com la predisposició de les administracions hauria de ser total per la indispensable integració del nouvingut. La diversitat de races i barreja de cultures, és assimilable només quan es garanteix la subsistència de la cultura, llengua i vida autòctona. I sense la protecció d'un estat sobirà amb garanties davant la llei, molt caldrà creuar els dits per no desaparèixer com a poble en qüestió d'un segle, i quedar relegats en petites reserves índies, o en minúsculs reductes lingüístics, destinats únicament a atraure al turisme més convencional.

De totes maneres, no crec que l'impacte que rebem s'hagi d'articular mitjançant la política del rebuig i de l'exclusió. Això no fa més que contribuir al xoc de civilitzacions, fa més abrupte la convivència, i margina encara més al marginat - amb el risc social que això comporta-. Com dic, penso que la solució passa per dotar de major gerència les competències locals. I això, en termes generals, rep el nom d'independència i autodeterminació.

Però si hi ha una cosa que caracteritza aquesta mena de coalicions xenòfobes, és l'odi en estat pur amb tot l'efecte perniciós que l'envolta:

És a base de trepant i percussor, que es perfora el cervell fins la medul·la, i es transforma una simple divisa en un sant i senya sistemàtic. Talment com el PP amb l'11-M, La COPE amb Zapatero, o Intereconomia amb Catalunya, la qüestió és agafar un patró aleatori que marqui la pauta, i fer-nos partícips involuntaris del seu particular dogma de fe avorrint-nos fins la sacietat. I és que repetint un mateix discurs, buit de contingut, una vegada i una altra, el trastorn mental que es pateix es contagia, i a cops de martell pneumàtic ensordidors, s'afecta directament el sistema nerviós d'un nou adepte que resta sa i saludable, i que no ha estat encomanat encara per la grip de l'obstinació i la pesadura.

Cal anar al metge i seguir tractament, que donar la llauna es digne de patologia.

TEMPS DE NEU AMB ELEVAT RISC D'ALLAU A CHAMARTÍN. ELS REITERATS FRACASSOS BLANCS, VENCEN DAVANT LA INSIPIDESA LINGÜÍSTICA DE RTVE.

2010-03-12T16:58:00.021+01:00

RM 1 - OL 1

Ja fa dies que tinc una idea fixe en ment, i que bé per falta de temps o de motivació personal, no he sabut encara com donar-li cos ni ànima. El fet és que com ja esteu assabentats, han ocorregut a casa nostra, fenòmens inusuals d'extrema importància que han mantingut en vil a la població i han posat contra les cordes a les competències. Dic això, perquè de ben segur aquesta crítica destructiva que ara inicio, resultarà si més no poc equilibrada davant la magnitud de la tragèdia meteorològica i les seves conseqüències. No debades, i sense oferir més cobertura informativa al temporal de neu, donaré part de la situació d'un succés força més habitual, i que més que un canvi climàtic amb totes les de la llei, afecta aquest al bon clima en si mateix. I canvio de tema:

El fet és que televisió espanyola aconsegueix que les retransmissions futbolístiques en llengua catalana, arribin a nivells exasperants. Qui tria l'opció nostrada, comprendrà que les locucions resulten somníferes a més no poder i manlleven les energies. Dit així, resultarà una xic fútil davant la gran nevada del segle, però en qualsevol cas us adreço a fer la prova del dual, i veureu com la temperatura de la sala d'estar baixa sota zero en qüestió de segons. Els comentaristes, avorreixen el futbol per sobre de totes les coses; i no és d'estranyar, que decideixi un gaudir de l'espectacle mitjançant la llengua d'Espronceda, molt abans de suïcidar-se per manca d'entusiasme i vitalitat en la narrativa.

Altrament pensem també, que si amb la implantació de la TDT l'increment de canals en català brilla per la seva absència i la paritat resulta nul·la, amb aquest recurs literari que us acabo d'explicar, s'aconsegueix un baix índex d'audiència molt per sota de les seves possibilitat en la desconnexió, i dona peu als qui desitgen una política de llengües excloent i unilateral.

No passem ànsia però. Perquè de la mateixa manera que la gelada d'aquests dies ha estat un fet efímer i passatger, n'hi ha d'altres que ensopeguen any rere any amb la mateixa pedra, reviuen el mateix malson i resten importància a l'eficàcia narrativa de l'orador. I és que per molt que s'entestin a ensopir les retransmissions esportives al límit de la fatiga, la dolorosa epopeia bíblica de cert equip de capital, altera un fet puntual com una simple eliminació copera, afectant l'esdeveniment singular com tot un cicle repetitiu, en boca de tothom i per sempre perdurable.

Predestinats a compensar les tardes més tedioses amb les jornades més gratificants.

NI LA RUPTURA DEL PPC SERÀ DEFINITIVA, NI MONTSERRAT NEBRERA ÉS MICHAEL NYMAN. TESI DOCTORAL SOBRE ESCISSIONS EN MATÈRIA POLÍTICA.

2010-02-16T17:45:00.011+01:00

Alternativa de Govern serà el nou partit de Montserrat Nebrera

Tal i com diu una cèlebre dita llatina, així es com deuen sentir-se tots aquells als qui l'immesurable afan de protagonisme sense límits, els duu més enllà del consens inalterable de la seva corresponent doctrina de partit. Deuen creure's mestres de cerimònia per davant de tot; i amb el do d'una veritat suprema com la que els ha estat adjudicada, no dubten en donar ales a celats deliris de grandesa, i treuen al carrer un nou producte mercantil, que de ben segur satisfarà les expectatives tan de grans com de petits.

Bona ventura doncs amb les ambicions secessionistes senyora Nebrera. En qualsevol cas no obvii que en politologia ja està tot inventat; i que abans que vostè, han hagut altres que quan l'ocasió ho dictaminà, temptaren la sort en solitari amb un resultat gens propens i més aviat força lamentable. No cal rememorar els temps del malaguanyat Partit per la Independència del sr.Colom i sra.Rahola, per guaitar en quina mena de faràndula han acabat avui en dia els seus impulsors. Tampoc cal esmentar els milers de vots populars en mans del partit dels bons ciutadans i el joglar caragirat. O les repartides faccions falangistes que disgreguen sense voler una espanya igual de roja que trencada . O miri sinó, sense anar més lluny: Reconegui que el sr.Carretero ha fet gala de ser persona mínimament assenyada, girant cua abans de segregar un projecte novell del qual n'era un dels motors principals.

Espero que no caigui vostè en els mateixos errors que els seus predecessors, i de tot cor li desitjo el millor. Bons auguris en fer del destre costat del parlament, un trencaclosques irresoluble, minimalista i microscòpic. Tota la sort del Món amb la seva empresa individual i que perduri per sempre la dreta vetusta a més no poder, disconforme i desorganitzada. No badi però, sembla ser que ja corren nous aires al partit Nebrerista, i són algunes les veus discordants dins del programa electoralista que tot just acaba de néixer.

Divide et Vinces, tenim més de set milions d'alternatives de govern.

012 AL SERVEI DELS ESVERATS, I L'ATESTAT DE CULPABILITAT DAVANT DE QUALSEVOL DRET D'EMPARA O PROTECCIÓ LEGAL.

2010-02-06T09:32:00.017+01:00

Una dona fa córrer dos cossos de policia perquè tenia una aranya dins de casa seva a Calonge

Una aranya sembra el pànic a Calonge

Cert és que el simple fet d'imaginar-se un parell d'escamots policials, ejaculant amb frenesí fins més no poder, al assabentar-se de l'existència d'un bonic exemplar d'invertebrat domèstic no catalogat, no interessarà si més no, tan a entomòlegs i estudiosos de les espècies en general, com a cràpules i depravats de les tendències més impúdiques que podem imaginar. Així doncs, si un no practica el sexe amb animals, ni és cap naturista de prestigi reconegut, aviat passarà fulla i la notícia quedarà en segon pla i rellevada per sempre més a l'oblit.

Bromes a part, si d'alguna cosa servim els caçadors d'absurditats i els col·leccionistes d'anormalitats, és per explicar lo inexplicable i trobar alguna raó més enllà de tota lògica i definició. Així doncs, no és que m'estranyi si la trucada telefònica d'una dona superada per les circumstàncies, fa trontollar una brigada d'agents locals del determinat casc urbà. Ni tampoc com és que encara hi ha histèries ciutadanes, que esquiven els filtres d'autenticitat i poden arribar a col·lapsar els serveis d'emergència reals i necessaris.

I potser sí que l'insecte era perillós o de volum considerable. Però per no generar cap alarma social i destinar a l'efecte una brigada anti terrorista al lloc del crim, millor abans assabentar-se bé de la situació, si no es vol caure en el ridícul, i mobilitzar un exèrcit sencer per un simple sobresalt temporal -en qualsevol cas, ja dic que potser sí del tot comprensible-.

Però ja posats a seguir el joc als disbarats, què millor que llegir el segon enllaç fins a la fi, on un prepotent guàrdia urbà davant d'un cas de violació de domicili, fa ús de la força bruta per reduir l'assaltant, i saltant-se tota normativa reglamentària, esclafa l'aràcnid, donant constància d'un abús d'autoritat que fa esgarrifar.

Sense Habeas Corpus, sense presumpció d'innocència, ni res de res.

PASSEN COSES, SI MÉS NO CURIOSES AL DIARI “AVUI”. FETS DEMOSTRABLES, O FENÒMENS PARANORMALS PER TAL D'ESMENAR L'ESPIFIADA ANTERIOR.

2010-01-31T00:06:00.008+01:00

Montserrat rep durant el 2009 un 10% menys de visitants que el 2008 arran de les esllavissades

El santuari de Montserrat manté la xifra de dos milions de visitants el 2009 malgrat les esllavissades

Fa temps que a les pàgines d'una coneguda publicació satírica, apareixen un apartat dedicat a examinar el conjunt de la premsa seria i d'ofici. En aquestes planes de la revista, s'examina i s'emmarca de manera detallada, el més informal i extravagant de l'acadèmia de quiosc. I per altra banda, també s'edita un mini espai ben interessant, que acostuma a emparellar dos preliminars d'origen diferent, i que tanmateix com s'anomena l'espai singular, són aquests com de la nit al dia.

Així que tenim dugues notícies acreditades per dos mitjans de comunicació completament oposats, posant èmfasi a un fet del tot contrastat, i que resulta ser aquest del tot contrari, si bé es llegeix del dret o del revés. I és gràcies al setmanari d'humor i a la seva particular recopilació d'incongruències periodístiques, que potser no sabrem mai de quin peu calça un i amb quina pedra s'entrebanca l'altre, però si estarem al corrent de que ningú és objectiu, i de que les vendes es sustenten amb veritats a mitges i amb argumentacions del tot imparcials.

Però l'eventualitat que avui us ofereixo és del tot rocambolesca. Perquè no és tracta de dos intermediaris antagonistes i en rivalitat. Sinó que és un mateix grup informatiu, el que entra de ple en un lapsus d'incoherència i absurditat. Potser sí que endinsant-nos en el paràgref en qüestió, el context d'ambdós articles és similar. Però no oblidem que un periòdic digital, el més important és l'encapçalament de la notícia. I el cas és que ens trobem amb dos epígrafs separats per poques hores de diferència, i que a primera ullada ens argumenten coses del tot inconnexes i en desavinença.

Què ha passat aquí llavors? Potser els redactors del rotatiu, amb una llicenciatura universitària que els empara, no han sabut expressar-se correctament segons la normativa? És possible que hagin optat per elaborar erròniament un anunciat? Són víctimes involuntàries del neguit modern, i presses d'una salvatge cursa a contra rellotge, per tal d'arribar abans que l'adversari, a l'ingenu comprador que tot s'ho empassa? O potser és que el pes dels prelats montserratins, és massa influent dins l'esfera del poder, i no convé enfurismar-los gaire amb molestes efemèrides sobre passades esllavissades i feixugues oratòries de turisme en hores baixes? En qualsevol cas, tot són suposicions i caldria aprofundir més en la investigació.

Això, o inventar-me descaradament algun altre titular.

LA JURISDICCIÓ ÉS PRIMMIRADA PERÒ NO TANT. UN N.P.I. A TEMPS, SOLUCIONA MOLTES COSES I ESTALVIA COMPLICACIONS

2010-01-16T21:07:00.014+01:00

Absolen dos acusats d'haver traficat amb drogues perquè no saben de qui és la que duien a sobre

La vida acostuma a ser tot un cúmul de circumstàncies, i són les situacions més inversemblants, les que fan del melodrama quotidià, un fet del tot normal i gens esporàdic. La ficció però, en molts casos supera la realitat, i deixa en evidència a subjectes com el present qui us parla, i esterilitza tota tira còmica que pretengui parodiar un fet puntual. Així què amb encapçalaments impossibles com el que us enllaço, ben bé podria finalitzar aquí l'apunt indecent que setmanalment us proporciono. I amb només un fàcil "copiar i enganxar" de la notícia original en qüestió, em solucionaria per avui l'àrdua papereta d'una actualització constant.

Perquè si un parell de traficants del tres al quart aconsegueixen burlar la justícia i abandonar sense càrrecs l'estrada mitjançant la tècnica del “jo no he estat, ha sigut ell”, més valdria baixar la persiana i tancar el negoci de totes totes. Evidentment no sóc ningú per diagnosticar qui és culpable o innocent - i menys davant d'un poder fàctic de tal magnitud-. Però si el pes de la llei es certifica amb astúcies i estratagemes d'aquesta mena, potser sí que l'estampa de l'actual legislació, és de jutjat de guàrdia i de ben segur crea precedent.

Així que al proper control d'alcoholèmia que ens topem, al·legarem no saber d'unes substàncies sospitoses que flotaven pel nostre got d'aigua en efervescència. Si som sorpresos afanant al supermercat, sempre podem dir no estar al cas dels objectes que queien involuntàriament de les estanteries. I quan ens enxampin falsejant targetes, blanquejant diner negre, o simplement colant-nos al metro o a l'autobús, cap opció millor per sortir més net que una patena, que utilitzar l'excusa amb majúscules per excel·lència de tots els temps:

Fer-se l'orni.

GELI DIU: JO NO HE ESTAT, JO NO ESTAVA, JO NO EN SABIA RES. JUDICI A LA POCA TRAÇA O A LA MALA ÒSTIA DEL PODER LEGISLATIU.

2010-01-05T10:56:00.006+01:00

Geli accepta ajudes als locals adaptats per la llei del tabac

Genial consellera. Les seves paraules són tretes de la boca del pispe sorprès in fraganti o enxampat amb el boti, i que davant la certesa i la convicció, nega encara l'evident autoria. Així és què permeti'm dir-li que si posteriorment a l'entrevista del diari, s'ha retret en cap moment de les seves irresponsables declaracions, la titlli a vostè del mateix, i al govern que representa d'indeliberat, insensat, i prepotent.

Si bé és ben cert que personalment em complauen i accepto de bon grat totes les mesures anti tabac que s'acordin al màxim òrgan del suprem, no deixo de trobar de pèssim gust i nul·la cautela, l'imprudent jugada que una llei resolta a mitges tintes, els hi ha fet tant a propietaris de bars i restaurants, com a tota mena d'empresaris de l'oci i el lleure.

És irreflexiu intervenir ara amb justificacions d'extrema insolvència, que donen peu a la perplexitat de l'adjunt auditori i posen en relleu la manca de professionalitat d'alguns dirigents socialistes. I encara que a primera instància no s'hi veu cap error ponderat ni cap paraula mal sonant, fàcil és arribar al fons de la qüestió i descobrir on és el parany amagat. Del recurs lingüístic, vulgarment se'n diu voler treure's el mort del damunt. I això al meu poble està mal vist, i doblement penat si les paraules són en boca de càrrecs amb certa rellevància política.

Així que senyors parlamentaris: Perquè anteriorment, ningú en el seu dia va fer esmena que el decret es tractava d'un esborrany sense caràcter retroactiu, i perquè l'ordre dictaminada va ser redactada parcialment i amb temeritat, el veredicte és de culpabilitat, amb l'atenuant d'avolesa i traïdoria.

Que s'aixequi la sessió.

DE PETITS TOT HO APRENEM, I UN COP COMPLERTS ELS DIVUIT TOT SÓN LAMENTACIONS. QUÈ ÉS FIDEDIGNE DAVANT LA PRECARIETAT I QUÈ ÉS CRIAR MONSTRES?

2009-12-18T20:09:00.012+01:00

Els empadronaments falsos poden acabar amb sancions de fins a 6.000 euros

Assumpte relativament complexe el que em proposo avui endinsar-me: Per una banda tenim els consistorials decidits a no deixar passar una, irrevocables a més no poder i ferms a aplicar la llei fins a l'última conseqüència. Però per l'altre costat ens trobem a unes famílies sobresaturades d'impostos, mil factures i deutes per pagar. Pensem que són temps difícils els presents, i tota ocurrència ideada per sostenir l'economia de la llar, -evidentment sempre que un es mantingui dintre uns límits èticament establerts-, resulta legítima i permissiva. No resulta sorprenent doncs, que tan particulars com ajuntaments, no escatimin esforços alhora d'assegurar-se uns ingressos suplementaris. Ja siguin a base d'estratagemes poc legals els uns, i recàrrecs prohibitoris els altres.

Perquè siguem sincers. Quan l'administració domèstica entra en recessió, qui més qui menys busca la manera més senzilla d'estalviar unes míseres monedes. Qui estigui lliure de culpa que llanci la primera pedra. No és el meu interès doncs, jutjar un fet fraudulent quan és la pròpia subsistència de l'individu la que està en joc. Entraríem a valorar aquí, la integritat moral de cada persona per separat, i el punt d'inflexió el qual està disposat a arriscar, per tal de millorar el seu nivell de vida. I aquest no és el meu motiu.

Sí que voldria avaluar però, l'acte delictiu en sí més que la causa. No estaríem parlant en aquest cas en concret, d'una apropiació indeguda dels drets i garanties de les que tenir un fill et comporta? Pensem que no per minoria d'edat, entenem una persona exempte de responsabilitats i aliena a les circumstàncies que el rodegen. Potser preguntar-li abans al menor, si vol començar a delinquir a tan matinera edat, no? És altrament acceptable aprofitar determinades condicions dins el nucli familiar, per treure'n rèdit econòmic? Estaríem davant d'un cas d'explotació infantil a baixa escala?

En qualsevol cas, agafeu-ne bona nota: Si els fills són als pares, com ens han fet creure tota la vida, i són l'exemple a seguir i el mirall amb el que ens hauríem de reflectir, no us sembli estrany llavors quan de grans agafin confiança a tota mena d'activitats clandestines, s'acostumin al furt i a la intimidació, i esdevinguin promotors d'obra pública o directors de banc. O molt pitjor si es dona el cas, homes d'estat o jutges instructors de l'audiència nacional. Aleshores potser, ja serà massa tard per aturar-los.

De tal riu, tal aigua.

LA SOBRERIA, EL PITJOR DELS IMPORTUNIS. L'ANIMADVERSIÓ, L'ENEMIC A VÈNCER. REFLEXIÓ BILATERAL DESPRÉS D'UN 13-D ESPEREM QUE PRELIMINAR.

2009-12-15T18:12:00.013+01:00

Un cop finalitzada la primera de les tongades independentistes arreu del país, toca ara fer un parèntesi racional, i realitzar un exhaustiu anàlisi de la situació que es planteja els poders fàctics, i un tocar de peus a terra els qui hem imaginat la quimera autodidacta tot just al tombar la cantonada. En qualsevol cas, bona nota pel compromís, per una empenta impossible d'aturar, i per l'entusiasme demostrat amb una democràcia més genuïna.

D'altra banda, zeros i carabasses, per aquells que tenien ara l'oportunitat de postrar-se en contra d'un procés de ruptura, i han triat de nou l'opció de la fàcil demagògia i la incriminació del moviment catalanista. La societat és justa quan tota paraula és vàlida. I restar en silenci davant d'una junta popular de magna rellevància, sigui o no sigui subjecte davant l'estat dels impòsits intractables, denota una falta de comprensió total vers aquell qui no pensa com nosaltres, i una manca d'avinença preocupant amb qui es comparteix l'espai i circumstàncies.

Perquè senyors partidaris de la negació: És ara l'hora del diàleg i tota veu possible s'ha d'escoltar. És el moment de deixar enrere inconseqüents electoralismes i girar l'esquena a tota infàmia oportunista. Compartim sensacions, recollim opinions i debatem inquietuds. Les consultes vinculants són els principis bàsics d'una societat avançada. I l'acceptació oficial d'una majoria pronunciada mitjançant les urnes, la regla de joc vital de tota comuna lícita i respectable.

Així que assumiu aquestes sinceres paraules com un honest gest de cordialitat, que les mateixes garanties que tenen uns de pertànyer a un feu estàtic centralista, les tenen altres d'exigir pròpia voluntat i completa sobirania. Amb referèndums participatius com el d'abans d'ahir, no es deleguen falses esperances en traïdores coalicions, sinó el camí a seguir sense mancança alguna. I que malgrat la indecisió del moment i la rancúnia constant d'un passat que encara mortifica, el nostrat dret a decidir, acabarà resolent un conflicte que fa ja massa que perdura.

Sinó, temps al temps.

UN DIA COM UN ALTRE AL GRAN CIRC DELS DESAPERCEBUTS. PETIT HOMENATGE ALS HEROIS QUOTIDIANS I ALS TALENTS PER DESCOBRIR.

2009-12-09T19:22:00.011+01:00

Un conductor begut col·lapsa el trànsit en quedar-se adormit

Com afortunadament no hem de lamentar cap desgràcia personal, permeteu-me fer un incís provincià i d'estar per casa, fent cas omís a cap supòsit circumstancial que superi en importància al fet al qual us faig referència. Voldria presentar-vos llavors, a un fenomen que amb una turca ciclòpia i amb plena mancança de facultats elementals, va originar un embolic considerable a la bonica vila portuària.

Vet aquí doncs, la meva humil honorança totes aquelles ànimes en pena, que sortint del més insignificant dels anonimats, agafen rellevància per un dia i s'entesten en protagonitzar la més irrisòria tira còmica ciutadana. Val a dir que kilòmetres amunt, kilòmetres avall, i és probable que se m'esvairia tota gana de fer-ne broma del succés, i el fet de que un senyor d'incògnit dormi la mona al volant de manera desconsiderada, podria arribar a trasbalsar algun meu pla itinerari. Però per sort o per desgràcia, la costa brava queda lluny dels meus dominis, i puc riure d'una calamitat aliena, com poques vegades tinc la costum de fer.

Disculpeu-me en tot cas els que sí us veiéreu afectats per aquest determinat incident, però no em negareu que la situació resulta divertida. Imagino la cua d'enrabiats conductors tocant el clàxon com endimoniats, la guàrdia urbana indignada maleint prestar servei aquell mateix moment, i uns bocabadats transeünts que no se'n saben avenir i que esventen encuriosits la difosa situació. I tot això mentre un personatge completament alcoholitzat, resta aliè a les circumstàncies que ell mateix ha generat.

En fi, un cop més i com acostuma a ser habitual, és gràcies a un espontani actor concurrent i a la funció amb el que generosament ens obsequia, queda demostrat que són fets com aquest, els que diàriament fan una mica més suportable el nostre diari rutinari, i les nostres agendes un xic menys ensopides.

Dames i cavallers: Comença l'espectacle.

CASSOLADA FAMILIAR DE DISSABTE A LA TARDA: SENSE INCIDENTS REMARCABLES, SENSE POLÈMIQUES PARTIDISTES, I A SOBRE FA BO.

2009-11-22T20:39:00.010+01:00

Més d'un miler de persones secunden la manifestació contra la corrupció a Barcelona

Al meu parer, demostració absurda de força on les hi hagi. Una concentració d'aquesta mena és com manifestar-se en contra d'un terratrèmol, o estar en desacord per una erupció volcànica o quelcom per l'estil. La corrupció administrativa, és el pa nostre de cada dia, així com nostre és, el país del qui no corre vola. No eclipsarem mai la xacra social d'una política emmetzinada, fins que s'estableixin de nou altres preàmbuls bàsics d'una societat amb jeràrquicament organitzada, no debades que anàrquicament descompensada.

I és que darrera d'una podridura en vindrà una altra més. És la justícia mateixa qui és gangrena i una llei feta a mida dels poderosos no respon a guarir-la. Com voleu crèdit quan sou els malfactors qui ens dipositeu falses esperances any rere any? Com demaneu respecte quan la transparència brilla per la seva absència i les garanties que tenim són en mans de quatre lladregots.

Gent: aneu, feu i delegueu, que més tard ja us ho trobareu. Revelar-se al davant de greuges de tal magnificència, és un acte lícit i valuós. Però la repulsa queda en un no res, si repetidament omplim les urnes d'enganys i milers d'ensarronades. Sortosament, som molts els que tenim la lliçó ja ben apressa, i no dipositarem mai un sol vot de confiança, en mans de qui se'ns pixa a sobre i diu que plou.

Ergo si caiem nosaltres, que caigui el sistema també i la seva total impunitat

TEMPORADA ALTA EN TONTERIA I POCA FEINA AL ROTATORI. S'OFEREIXEN SALDOS EN INTERÉS I MÍNIMA IMPORTÀNCIA.

2009-11-04T23:27:00.003+01:00

Aparca el cotxe una setmana fent servir la tarja de minusvàlid del seu pare i se'n va una setmana de viatge

Una falsa alarma per una àvia que havia sortit de compres mobilitza policies, bombers i ambulàncies al centre de Valls

Salutacions companys. Fixem-nos bé en aquestes sorprenents referències i fem-ne un anàlisi profund de la situació que les notícies generen. Si es veritat que a priori tot plegat fa pensar en una manca de civisme com una casa al primer titular i una falta d'enteniment entre operatius d'emergència al segon, el cert és que el recurs sensacionalista que s'utilitza ambdós casos, deixa entreveure un clar exemple de periodisme cíclic i en cadena.

I dic que compleix un cicle, perquè talment com un fascicle col·leccionable qualsevol o en època de rebaixes després de Reis, any rere any aprofiten el moment oportú, i fan l'agost aprofitant un moment segur d'embussament i saturació del personal. Així quan la gent està farta de corrupteles al Palau i als ajuntaments, impregnada d'una justícia que no esquiva els controls d'alcoholèmia, i ullerosa de contenciosos administratius, els diaris se les inventen totes per tal de distorsionar un xic la realitat i fer menys evident la falta de raó que ens rodeja. És d'agrair doncs aquesta faceta humorista d'alguns rotatius, que fent notícia d'allò que no ho és, ajuden a superar el mal moment general i s'animen a posar una pisca d'humor a les nostres vides.

I com que per a mostrar la cara més recalcant de la premsa groga, els mitjans necessiten d'una àmplia distribució a gran escala i que arribi als indrets més remots, no tarden en engegar-se els motors de la inversemblança i l'absurditat que creen l'expectativa desitjada. I així, amb la llei del mínim esforç al màxim exponent, la tirada de notícies insignificants agafa solidesa i arriba a límits insospitats d'extrema cobertura.

Tot per l'audiència, res per la professió.

TRACTAT SOBRE EL PURITANISME I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES. ELS INTOCABLES DEL MAM I BARRA LLIURE D'EXTRALIMITACIONS.

2009-10-20T18:55:00.002+02:00

Catalunya prohibeix les ofertes 2x1 i les 'happy hours' d'alcohol a bars i discoteques

La consellera de salut Marina Geli, ens veta ara el dret a caure en rodó, i el seu departament ens prohibeix categòricament, el subministrament proliferant de begudes alcohòliques d'alta matinada. S'engega així, una batuda desproporcionada contra la llei de l'oferta i la demanda als locals d'oci nocturn, de perilloses repercussions davant del gremi laboral corresponent. També sembla que consideren que ningú es prou madur per decidir fins a quin grau etílic pot arribar, i es resta importància al control personal i al punt d'inflexió de la clientela bevedora. Resumint: Que com si del Chicago dels anys vint es tractés i amb l'Eliot Ness de les ulleres al capdavant, ja és aquí la llei seca.

El cas es que tot és fet a mida per disminuir l'edat en la que un comença a donar-li seriosament a la botella. Però jo poso en dubte que la prohibició freni els anhels d'aparentar ser majors, d'uns adolescents que tot just comencen a sortir de nit i a relacionar-se fora del cercle estudiantil. Potser el ministeri obvia que saltar-se les normes també té el seu encant per el jovent, i jugar a ser un fora de la llei, pot resultar força atractiu per a milers i milers de criatures, que descobreixen per primera vegada tota la jungla que els envolta.

També haurien de considerar, que els adults que aprofitaven l'estratagema comercial per estalviar-se unes monedes, veuran també minvades de manera dràstica, les possibilitats d'aconseguir begudes a preu mòdic i assequible -veient-se obligades tocar retirada abans d'hora o a escurar-se la butxaca fins a tocar les teranyines-. En qualsevol cas, fan un flac favor per superar la crisi i compliquen encara més la situació del sector.

Així que amb les coses de menjar no s'hi juga. I no cal recordar tot el seguit d'aldarulls amb els que acostumen a finalitzar tota mena de guirigalls juvenils, com per saber que amb les de beure molt menys. Que si l'alcoholisme crònic és un factor social a eradicar, potser més ho són les sobreries d'aquest govern facultatiu, amb el punt de mira força difós.

El límit de sobrietat, un dret bàsic individual.

L'ASSUMPTE DE LA FALSA LLEONA I LA CAFRERIA DEL COS RURAL. TOT PLEGAT, UNA CALAMITAT DIGNE D'EXIGIR DIMISSIONS.

2009-10-08T19:46:00.003+02:00

Maten el gos salvatge que van confondre amb una lleona

Poques vegades percebo vergonya aliena a l'hora d'aprofundir sobre un tema del qual vull escriure, però sento dir que avui és un dia d'aquells. No em serà gens fàcil expressar el que penso, i al mateix temps capgirar el sentit de la notícia, si vull encendre la guspira del sarcasme periodístic. Perquè de la informació que ara en faré menció, val a dir que ha esdevingut capdavantera davant d'altres articles d'actualitat, els quals tenia en ment. Així doncs, ni l'escàndol dels missatges de mòbil d'en David Ciruela al Parlament, ni el Combi 3 que més que una rifa era una benedicció, ni tant sols el repudi excloent del Messies de Perpinyà de la llista electoral republicana, resten la més mínima importància. Ho deixo tot de banda davant la mort d'un famèlic animal que ha mantingut en vil durant dies, a excursionistes, boletaires i cossos de seguretat en general.

Així que primer de tot permeteu-me agrair públicament a la persona que va donar la veu d'alerta sobre la suposada lleona. I lluny del que molts de vosaltres podeu arribar a pensar, voldria raonar el seu immens sobresalt, dient que la presència del carnívor felí està totalment justificat en un terreny d'àrid paratge i extensa sabana com són els Ports de Beseit. Benvingudes siguin les fantasies il·luminades d'aquest pobre enlluernat, doncs el nostre, és sempre un país disposat a generar rebomboris innecessaris i a moure muntanyes per un no res.

També voldria felicitar a l'esplèndid cos d'agents rurals de la Generalitat de Catalunya, que mancats de mitjans necessaris per afrontar la situació, no han escatimat en miraments alhora de donar mort a una criatura indefensa. Per què malbaratar dards tranquil·litzants quan es pot abatre un animal a cops de tret? I no és que no hagin estat capaços de sedar-lo convenientment per por de perdre el rastre més endavant. Simplement aquesta excusa no em serveix. El sacrifici ha estat en majúscules i l' ofrena a no sé quin Déu ha estat de llibre.

I ja per acabar, m'agradaria deixar la pregunta a l'aire de com caram es menja l'aparició d'un gos de solemnes dimensions aparegut del no res. D'on ha sortit aquesta fera? Bé deu o deuria tenir algun propietari, penso jo. Que es busqui al responsable i se li apliquin les mesures adequades. No pas per recriminar-lo de la llibertat del cànid si es tractava d'una espècie perillosa, sinó de tot el contrari. Per prevenir-lo. No fora cas que un altre il·luminat, el confongui amb un orangutan o un ximpanzé, i ja haurem embolicat la troca altra vegada.

Al bosc, risc zero.

EL REI DELS POPS NO RESIDIA A NEVERLAND COM ENS VOLIEN FER CREURE. RÈQUIEM PER LA CORRUPCIÓ I LA MALVERSACIÓ DE CABALS.

2009-09-23T20:33:00.005+02:00

Missa per Michael Jackson al Monestir de Ripoll

Com era d'esperar, el petit dels germans Jackson no deixa de ser notícia ni un cop encara després de mort, i ja comencen a circular rumors de tota mena sobre la seva persona. Alguns difamant la seva llegenda en vida i altres fins i tot posant en dubte la seva suposada defunció -sempre hi ha algú que afirma haver vist el fals difunt, passejant tranquil·lament per alguna platja de les Bahames o del Brasil-.

Personatge conflictiu allà on els hi hagi, malaltís i com d'un altre planeta, entranyable per a molts i màxim exponent del patetisme per a d'altres... en fi, què voleu que us digui: No tenia ni tinc res en contra del què va ser, i el recordaré sempre com l'estrambòtic famós que es va negar a créixer mai, còmplice i víctima a la vegada, de tot l'engranatge mercantil que es va generar al seu voltant. Així doncs, encara que trobi absurda una missa in memoràndum en una comarca que de ben segur no en sabia ni la seva existència, respecto a l'instigador de l'oratòria i en considero la seva ofrena mortuòria. Podria ser pitjor.

Perquè si aquest vivia dintre d'una bombolla feta a mida d'una mentalitat infantil amb la síndrome de Peter Pan, n'hi ha d'altres que no se'n estan alhora de cridar l'atenció i aprofiten la mínima oportunitat per deixar la seva petjada al llibre dels monstres consagrats. Ja ens poden venir els nord-americans amb tots els Michaels que facin falta doncs, que a casa nostra som ben capaços de crear els nostres propis ídols de masses, que el temps s'encarregà de mitificar.

I és que en el cas que avui ens ocupa, hem mantingut a Catalunya durant anys, a un Calamar gegant que ha aconseguit apoderar-se de manera fraudulenta, dels fons públics d'un dels estàndards culturals bàsics de la nostra existència com a país. L'espoli de l'Orfeó Català ha estat sonor i les torres que sustentaven el Palau sencer s'han ensorrat. En qualsevol cas -permeteu-me fer un incís tècnic-, diversos estudis científics coincideixen què talment com gossos i dofins, els cefalòpodes són bestioles notablement adaptades al medi natural que les rodeja. Dotats de tentacles refinats tot ho palpen, i amb un elevat nombre d'estímuls emocionals, estan capacitats per a percebre vibracions extra sensorials que poques criatures aconsegueixen. Així doncs, no és d'estranyar que l'animaló no dubti en retractar-se de les seves accions, i amb una intel·ligència meravellosa, es penedeixi d'un desviament de capital com feia temps que no es tenia constància, i demani disculpes per un desfalc històric amb greus repercussions polítiques i socials.

Potser també demanar una cerimònia en pro de l'honestedat i la confiança amb les altes esferes, no?

Una solemne missa negre seria perfecte.

EL PERPILOTISME ESPANYOL EN HORES BAIXES. EL COMPTE ENRERE HA COMENÇAT, SENSE CAMÍ DE TORNADA.

2009-09-15T20:52:00.003+02:00

El batlle de Berga confirma que l'ajuntament donarà suport demà a la convocatòria d'una consulta sobre la independència

Accepteu aquestes paraules com a traca final de tot allò que estem vivint aquests dies: Com era de preveure, l'estat espanyol va triar un cop més la via de la negació i el descrèdit internacional . De nou es va interposar a la voluntat del poble, el frau constitucional d'aquells que ens volgueren vendre una transició inacabada; i que com a peix que es mossega la cua, ens predestina a seguir formant part d'un sistema democràticament tercermundista, monàrquic fins la medul·la i fariseu a més no poder.

La necessitat de consulta popular, és una manera d'entendre les prioritats del país. L'estat ens dona gat per llebre una vegada i una altre; ens imposa i ens mareja. I tot això amb el beneplàcit permissiu, d'uns delegats electorals massa preocupats engreixant les urnes, a cop d'injúries i atacs indiscriminats a l'adversari. Pel que fa a l'autor d'aquest blog, la seva acreditació és nul·la i el plebiscit d'autodeterminació d'Arenys de Munt, del tot lícit i representatiu.

Qui té por de celebrar un sufragi d'aquestes característiques, és perquè veu obscur el resultat o bé perquè sap d'un abans i un després, i tem un efecte dominó de conseqüències irrefutables. No debades, pensar en una majoria de vots independentistes en una consulta vinculant, seria pecar d'ingenuïtat per part nostra. Una pedra no fa un castell, sabedors que la lluita que vindrà serà dura i aferrissada. I si és l'àmbit privat qui ens ha de donar veu i vot en plena convivència, que així sigui.

A la sala de plens, al menjador de casa o al CAPRABO de la cantonada. Però referèndums a tots els municipis de Catalunya, ja!!

ROL INVERTIT DE PRESA I PREDADOR. LA VEU DELS SENSE VEU I UNA MIRADA CRÍTICA ECOLOGISTA SOBRE LA PRESÈNCIA DE L'HOME, ALLÀ A ON NO HA ESTAT CONVIDAT.

2009-08-30T09:11:00.001+02:00

La presència d'un tauró obliga a tancar tres platges de Vilanova i la Geltrú

El titular de dimecres passat, m'ajuda a repescar unes notícies d'aquest juliol, on sembla que diverses persones van ser atacades per uns suposat esquals, que finalment van resultar ser altres tipus de peixos, d'altra banda igual d'agressius i dels que més val mal fiar-se'n. El cas és, que cada cop hi ha més gent que afirma veure monstres aquàtics a les nostres platges i el terror submarí acapara tot el litoral català. De ben segur, que aquestes descobertes són totes certes i del tot comprensible l'alarma general que es desencadena. No envà, no comparteixo gens ni les maneres periodístiques de tractar els fets, ni les batudes parapolicials que s'organitzen a la recerca dels espècimens en qüestió.

En el cas dels banyistes agredits, em poso en la seva pell i la dels familiars, i comprenc perfectament la situació de neguit. Gràcies a qui sap què, normalment la mossegada acaba només en un bon ensurt i no hem de lamentar cap dany irreparable. És inqüestionable doncs, que quan es detecta una espècie perillosa bordejant la costa més propera, s'encenguin totes les alertes i s'obligui a allunyar la bèstia de la zona de risc humana. Però una cosa és fer-la girar cua utilitzant uns mitjans adequats, i una altre de molt diferent és la de posar preu a la pell de l'animal, mirant de capturar-lo viu o mort i equiparant-lo al mateix dimoni. Perquè d'aquí a penjar el seu retrat al costat dels terroristes més sanguinaris...dugues passes.

Bromes a part, penso que seria bo fer un punt i a part alhora d'entendre el fons marí i l'espai salvatge que l'envolta: Al mar, té certa lògica ensopegar amb alguna classe de tauró; o no hi viuen lleons a la sabana? Reflexionem com actuem quan foragitem un animal d'aquestes característiques i acceptem el fet que som nosaltres l'espècie invasora. Seria idoni poder d'adaptar-se a la morfologia d'un terreny inhòspit, sense cometre perjudici algun a les criatures habitualment hi habiten, i contemplar la multi diversitat natural en el seu màxim esplendor. Reconèixer els perills del medi que ens rodeja, ens ajuda també a estimar-lo tal com és; i els mediadors informatius, haurien de ser capaços de no responsabilitzar a cap bèstia innocent, quan succeeix un fet del tot comprensible, i que poc o molt, entre tots ens hem buscat.

S'ha observat un possible tauró. No pas un presumpte criminal.

SOBRE REIVINDICACIONS AL REI DEL POLLASTRE FREGIT: QUI NO VULGUI POLS, QUE NO VAGI A L'ERA.

2009-08-21T12:14:00.003+02:00

PROPERA REVOLTA DELS MÚSICS

Resulta que el que en altre temps va ser vocalista dels Sopa de Cabra, diu sentir-se enganyat pels mètodes no gaire legals, d'una societat general mafiosa com ella mateixa. De bones a primeres, tota la meva comprensió per un home que sense tenir el gust ni ser la seva lírica actual de la meva autèntica devoció, en reconec els mèrits anteriors i valoro la seva aportació al panorama musical, d'aquest petit país com és el nostre.

Però la lògica solidària deixa de tenir sentit quan es romana voluntàriament dintre d'una associació vinculant de confuses característiques, i es pretén rendibilitzar un treball múltiples vegades i treure'n profit indefinidament . Els cànons perpetus que abusen del client de manera reiterada, són mostres inequívoques de la cara dura que impregna l'ambient intel·lectual. I les ambigües declaracions de suposats “artistes” amb ganes de viure eternament de rendes antigues, contribueixen a articular la cada cop més tenebrosa, xarxa del registre de la propietat audiovisual.

Així què, una de dos: O bé considereu el talent personal de franc i sense ànims lucratius; o bé l'art esdevé salarial, nominal i a preu determinat per a obra finalitzada. Torneu a l'autenticitat del músic de carrer d'allà on proveniu, i no us consideréssiu éssers privilegiats per una gràcia que us ha estat facilitada, que no pas encomanada.

El drets d'autor, no són el deures del consumidor.

EL NYAP DE SILS: EN COMPTES DE SER UN PROBLEMA COM PRETENEN ELS ANTI-SISTEMA DEL VOLTANT, UN PROJECTE IMMILLORABLE PER A COMERÇOS CIRCUMDANTS

2009-08-15T21:23:00.010+02:00

Pati del darrera del Nyap o C/ Bastiments?

Primer de tot, gràcies per tenir en consideració un espai tan minúscul i d'àmbit personal. No cal dir que la meva modesta opinió, serà en benefici del seny comú, i que procuraré donar la major difusió possible d'un assumpte del qual en desconec les formes, però que no em costa massa d'imaginar les maneres.

I és que les imatges aquestes que m'enllaceu, no deixen de ser dignes d'algun espectacle motoritzat, d'aquells en que els participants fan les mil cabrioles abans d'estavellar-se els uns contra els altres. Les maniobres marxa enrere que realitzen aquests camioners malabaristes, no deixen de ser tota una filigrana acrobàtica. Per no mencionar res de la sorpresa indescriptible que es troben uns conductors que circulen tranquil·lament per l'avinguda adjacent, quan de cop i volta es troben enfrontats amb la ferralla metàl·lica que els envesteix.

Però pel que he entès, tot plegat és tracta de la maquiavèl·lica obra d'un promotor desconsiderat, que va posar fi a la pau d'un terreny urbanístic, abans plàcid i serè, implantant sense recances unes naus industrials que causen estralls entre el veïnatge que allí s'hi congrega. I tot això amb el beneplàcit de les autoritats. Res a dir. Només confiar-vos a Sant Cristòfol i resar perquè les col·lisions no siguin d'extrema gravetat.

Suposo que ja heu provat totes les tàctiques possibles: Heu deixat de consumir productes de la marca Consum, heu omplert de xinxetes el carrer de la discòrdia, i heu començat al mercat una salvatge guerra de guerrilles. Tan sols em queda que encomanar-vos coratge, desitjar-vos tota la sort del Món en la vostra justa causa, i dir-vos que la batalla del Nyap de Sils lluny d'estar perduda, no ha fet més que començar.

Pel que mi fa però, sóc persona innovadora i amb visió de futur. Crec que obriré a la vora un negoci de venda i reparació de retrovisors...

Ja m'anireu veient pel barri.

DIRECTAMENT DES DE LES FOGUERADES DE L'INFERN...

2009-08-15T17:36:00.009+02:00

Molts ja ho començàveu a demanar a crits i no em veig amb cor de decebre un públic tan selecte i exquisit. Sonores han estat les manifestacions populars que s'han congregat poble amunt poble avall, moltes han estat les crides de concentració massiva a través de telèfons mòbils i altres vies de difusió, i habituals han estat les escenes de pànic en superfícies comercials i aeroports internacionals.

En definitiva, massa rebombori per a obviar-ho tot plegat. Així, que després d'unes curtes però profitoses jornades destinades a recarregar neurones, em veig de nou amb la necessitat imperativa, de fer de la nostra actualitat més propera, la més impertinent de les realitats alternatives. No obstant, permeteu-me que em retrobi amb la meva faceta informativa, fent ressò d'un encàrrec dels companys de Sils, i d'un parell de notícies del mes passat, guardades a pany i forrellat a la recambra indecent.

L'AMPOLLA MIG PLENA O MIG BUIDA: DUBTES EXISTENCIALS D'AQUELLS QUE NO VEIEN BARRI SÈSAM, PERÒ INEXPLICABLEMENT ES TRAGUEREN LA CARRERA DE PERIODISME

2009-06-17T20:47:00.005+02:00

Intentaran convertir les promocions inacabades de Ripoll en habitatge protegit

Diguem-ne que considero una cosa inacabada, quan aquesta ha estat completada en gran part en el seu conjunt, excepte petits detalls d'àmplia diligència, que impedeixen finalitzar la tasca encomanada. I són aquestes particularitats parcials de necessitat, les que sustenten els fonaments de pes de l'obra executada, i amb la seva suma , garanteixen la seva total integritat. És a dir i perquè m'entengueu: Aquest escrit seria imperfecte sense signes de puntuació, així com un camp de futbol seria impensable amb l'absència de porteries.

Considero un habitatge protegit, quant queda exempt de tota relació amb Caixes extorsionadores, promotors de mal fiar, i ajuntaments aprofitats. I com aquests són els tres pilars bàsics de la màfia especulativa, opino que viure sota un pont, és lo més a semblant a qualsevol mena d'empara oficial, que podrem esperar mai de cap administració. Ja tarden en promocionar fantàstics blocs de pisos amb sortida a l'exterior, airejats pels quatre costats, i amb immillorables vistes al Freser!!

Les possibilitats que ara ens ofereixen, són per a no pensar-s'ho dugues vegades, que demà segur que hi haurà cua. Si passem per alt les deficiències d'uns edificis en construcció totalment en pilotes, no tindrem cap mena d'objecció alhora de signar contactes arrendataris. I si a sobre, restem importància a la singularitat de que l'arquitectura de la casa, sigui a punt d'acabar o acabada de començar, no hi haurà impediment possible per fer dels nostres somnis realitat.

Així doncs, quan es tracta de renderitzar una política tèrbola en assumptes immobiliaris, la coalició de govern resulta d'allò més eficient. El consorci s'omple de boniques paraules, les bones intencions són el que compten, i els copets a l'espatlla sovintegen més que mai...

Certament, qui s'enfada és perquè vol.

VISITES GUIADES AL CARRER DE LA XERINGA, I MÒDICA ESTÀNCIA A L'ALBERG DELS SENSE SOSTRE. ALTERNATIVES A LA MASSIFICACIÓ RURAL.

2009-06-09T18:14:00.003+02:00

Dormir dins una cabana dalt d´un arbre, una forma diferent de fer turisme a la Selva

Com a recurs per atraure la suculenta massa de capital, la proposta por resultar encoratjadora i gratificant. Una experiència inoblidable i enriquidora per a la gent que volem gaudir de tant en tant, de totes les incomoditats que ens proporciona la natura. Fugir del brogit de la ciutat i sentir de nou les inclemències de mare terra, són les sensacions naturals que ens proporcionen aquests emprenedors selvatans, als quals els hi desitjo per davant de tot, bons auguris empresarials. Bitxos que piquen, plantes urticants i una agradable estada al neolític, és la seva proposta turística de cap de setmana.

Com a contrapunt però i per no semblar ineptes davant d'aquest tipus d'iniciatives comarcals, voldria incitar als barcelonins més resolutius, a engegar alguna campanya promocional de la ciutat, que equipari als habitants de l'urbs metropolitana, amb els mateixos guanys econòmics que proporciona el turisme campestre, a pagesos i camperols. Perquè si del que es tracta és d'aprofitar les inconveniències del medi amb el qual es conviu, que millor que enaltir les propietats miraculoses de la contaminació?

Així doncs, les pernoctacions en un caixer automàtic saturat de cartrons, res tindrien d'envejar al confort d'un hotel de quatre estrelles; i la reserva de suite nupcial dintre d'un putrefacte contenidor, seria el no va més en disseny i distinció. Habitacions amb vistes a un prostíbul, pixums a cada cantonada, i fauna toxicòmana en estat salvatge, poden ser alguns dels reclams publicitaris més atractius, per estimular a una parròquia provinciana, cada cop més allunyada del bloc i del ciment.

Fomentem el turisme de barri baix, fem país.

EL SIONISME D'INICIATIVA EN CAMPANYA EUROPEA, I LA MIRADA CRÍTICA, EQUIVOCADA O NO, D'UN INSIGNIFICANT BLOCAIRE QUE AMB LLETRES DELATA.

2009-05-30T09:13:00.005+02:00

Romeva reclama una circumscripció catalana a les eleccions europees

L'assumpte del blog se m'escapa per moments de les mans. Es tal l'ímpetu que assoleixo alhora d'escorcollar entre la quincalla digital de la setmana, que a vegades peco de no parar prou atenció als titulars, i prou que em dono de tan en tant algun que altre ensurt. El cor em batega encara a mil per hora i diagnostico que he estat al límit de patir una greu aturada en les meves activitats cardiovasculars. I es que una interpretació errònia dels fets, pot comportar no només una visió distorsionada de la realitat, sinó que també pot esdevenir en tot un seguit de circumstàncies, en bona part perjudicials per la salud.

Així que una de dos: O faig una ràpida visita a l'oculista i em reviso el gruix de les meves ulleres, o bé poso més atenció als titulars als quals em refereixo. És molt fàcil capgirar significats quan un llegeix a corre-cuita, i més senzill encara transgredir en el resultat quan no es posa el suficient interès. Així que d'ara endavant, provaré d'afinar millor en les meves lectures, i miraré de no descol·locar més paraules del compte, per no malmetre massa el sentit contextual de la pròpia interpretació.

És evident que el subconscient ens juga males passades de tant en tant. Però poca broma, que malentendre circumscripció per circumcisió no és assumpte de riure. Doncs ja prou retallada està la dignitat estatutària per anar rebaixant encara més el que no pertoca. I les tisorades governamentals que en plouen des de l'urbs imperial, no fan més que refermar la tala sota arrel amb la que ens esgarrinxen, davant l'irrevocable complicitat dels nostres mediadors legislatius.

Per què m'he confós, oi?

L'ESPANYOL ES FICA ON NO EL DEMANEN. ELS ASSUMPTES EXTRA FEINERS, SÓN HISTÒRIA AMB AQUESTA DIRECTIVA.

2009-05-23T09:26:00.002+02:00

Noemí Rubio no jugarà més amb l'Espanyol

Aquest cas de la Noemí Rubio és molt clar. Que digui missa la comitiva perica, que la transcendència de l'afer passa per una retallada de llibertats individuals com una casa, i un greu atemptat a la vida privada de la jugadora espanyolista. La cohibició és tal que sobren les paraules. Qui paga mana, i no hi ha pal·liatius que sustentin una falta d'intimitat tan rellevant com la present, i una manca de garanties totals, pel que fa a la llicència de moviments del subjecte en qüestió.

Perquè d'acord que la indumentària era de l'etern rival; però no eren les seves hores de lleure personals intransferibles? No estem parlant d'una professional que es deu als seus colors únicament en hores lectives? És ben cert que el futbol aixeca passions inexplicables i en gran mesura de dubtosa importància. Però amb aquesta mena d'extralimitacions, no només es perjudica a la persona en qüestió, sinó que també es deixa en entredit un dels principis bàsics del sindicalisme i dels drets humans de tots els treballadors i treballadores del país.

Així que aneu en compte senyors meus, que la efa de la federació és la mateixa que la d'un sistema feudal. Que per molt que generi esgarrifances el veure una jugadora local vestida de blaugrana, no sou ningú per dictaminar la vida social d'una jugadora si aquesta no afecta al seu rendiment esportiu. I com a club amb forta presència femenina com sou, faríeu bé de fer-vos enrere i prendre consciència laboral, que de ben segur us garantirà la fidelitat voluntària del col·lectiu i de l'esport de base en general. Això, o canviar la nomenclatura de l'equip, que per altres circumstàncies, ja se us ha advertit en determinades ocasions:

Reial Club Medieval de Barcelona, estaria bé.

VERGONYA ALIENA DAVANT D'HERÈNCIES DICTATORIALS. FEM-NOS-HO MIRAR, QUAN EL QUE COMPTA ÉS NO PARTICIPAR.

2009-05-16T09:37:00.008+02:00

"Val més un himne xiulat o censurat?". 'Le Monde' es fa ressò de la polèmica transmissió de TVE

Centenars de blocaires han fet fins el mateix fins el moment, i ara em toca a mi complimentar la crònica del que va ser un bonic dia d'agermanament entre aficions, alhora que una jornada nefasta més, per una democràcia enllaunada i en conserva.

València tenyida de blaugrana o blanc i vermell era una festa. Els carrerons de la ciutat respiraven respecte i cordialitat pels quatre costats. Seguidors bascos i catalans, es van entendre a la perfecció i el joc net entre contrincants va guanyar la partida. La rivalitat va quedar damunt del terreny de joc, i amb perfecte simbiosi i total complicitat, van anar transcorrent el partit sense cap incident destacable.

Però com acostuma a passar en casos similars, aquesta vegada tampoc va guanyar el millor. Si hi havia dubtes de quina seria la maquinació alhora d'emmudir l'exorbitant xiulada d'un públic contrari a lo estipulat, ja tenim la resposta. Perquè la megafonia de Mestalla arribaria a nivells d'intensitat esfereïdors i la nostra estratagema ja estava entredita anteriorment, però davant l'opinió pública, també feia temps que es disposava d'un clar i únic vencedor. La destitució pactada i la desconnexió en directe de l'himne escridassat, són conseqüència directe d'una crosta franquista que encara s'arrossega.

I és que davant de l'estira i arronsa amb els mitjans corporatius, és difícil mantenir-se al marge. No puc restar impassible quan la patata calenta era a les nostres mans, i lo correcte hauria estat fer nul acte de presència. Imaginar un estadi buit d'espectadors, mentre uns papanates borbònics saludaven a qui sap què, hauria estat la imatge perfecte d'enregistrar i fer-la rodar arreu del planeta. Si més no, la reivindicació hauria estat amb coherència; perquè tot lo altre, no deixa de ser una pantomima de cassolada, que deixa entreveure que en aquest país tiren més vint-i-dos milionaris darrera una pilota, que no pas un sentiment de llibertat que dia a dia ens ennueguen.

TVE recorre de nou al NO-DO i la censura. El poble, altre cop a l'estupidesa i l'immortalitza.

OFERTES BAIX COST PER LA LLEI D'ESTRANGERIA. OPERACIÓ RETORN I JUSTOS PER PECADORS A LA CUA DE L'INEM.

2009-05-08T20:58:00.012+02:00

Corbacho anuncia ajudes per als romanesos desocupats perquè puguin tornar al seu país

Aquestes declaracions d'àmbit espanyol no m'agafen del tot desprevingut. Es molt fàcil recórrer a l'argument xenòfob i atribuir al sector forà, amb tota mena d'injúries i improperis. Hauríem de reflexionar però, que és amb el fenomen migratori en sí mateix i tot el que comporta, amb qui si de cas ens hauríem de querellar. Fer-ho contra individus és fer encara més erràtica l'existència, d'aquells qui han estat desproveïts d'oportunitats, en els seus països originaris mancats de recursos.

De totes maneres, una cosa no treu a l'altra, i és palpable que som un poble amenaçat. La capacitat integradora depèn de cadascú de nosaltres, i d'unes institucions que fomentin una realitat social diferent a l'actual. Mentre la nostra sigui una llengua de segona sense rereguarda estatal, poca cosa més podrem fer malgrat els impertorbables desitjos de subsistència. La irrupció forastera és un fet estès a la totalitat del món desenvolupat; no caiguem doncs en el victimisme de pretendre que és una dificultat d'àmbit local, perquè aquesta és irremeiable i generalitzada.

El ministre Corbacho ens proporciona la solució de la coça al cul, com a mesura dràstica per frenar la crisi. Potser no ha pensat que amb aquesta contundència, està donant peu també a la recuperació lingüística del principat. I independentment si trobem correcte o no un mètode d'allò més eliminatori, m'exaspero al escoltar cada cop més aquest tipus de resolucions simplistes: Bitllets de tornada amb garanties, serveis d'autobusos gratuïts, telefonies a meitat de preu, subvencions a llarg termini, descomptes als supermercats, etc. Em pregunto qui es farà càrrec de les despeses de tanta rebaixa i qui assumirà els costos de les ajudes a la desocupació. Esperem que no sigui el col·lectiu en actiu, l'ONG designada pel govern, destinada a frenar la caiguda del sistema.

Treballadors sense fronteres, la solidaritat és poca.

LES CONTRARIETATS DE CIUTADANS. LA MEMÒRIA QUE GLORIFICA TEMPS PASSATS, AL VELL MIG DE LES TRES MIL VIVIENDAS.

2009-05-01T18:50:00.013+02:00

Albert Rivera: "La Fira d'Abril és la festa nacional de Catalunya"

La curiosa paradoxa és sr. Rivera, que gràcies a gent com vostè, Catalunya no es nació. Expliqui'm llavors com és que una coalició que defensa a ultrança un dogma temperamental utilitza aquests termes tan sobirans? No podria haver emprat, per exemple, la festa per excel·lència o la diada popular de Catalunya? No serà que el seu partit s'enroca i ja no sap quina propera fitxa moure? En fi, no em faci massa cas que tot plegat són elucubracions meves, i tots sabem de quin costat és el que flanquegen i a qui afavoreixen amb els seus plantejaments.

Però sense tenir en compte la contradicció de les seves paraules, deixi'm dir-li que com a revetlla ciutadana la Feria d'Abril està molt bé; però no tracti d'equiparar-la amb cap altre dia marcat com a vermell al calendari si us plau. No sé si sap que les commemoracions ens deuen generalment a fets històrics, i que independentment del bàndol que caiguin, han estat peces claus de la història contemporània. Així doncs, que pretén rememorar amb aquest dia assenyalat? Potser l'alçament del Rocío en armes? Evocar el setge de la Giralda?

I és que senyor candidat, els seus postulats em deixen altre cop garratibat i esmaperdut. Però si em permet, consideri'm una darrera qüestió com a conclusió: Si prenem com a model de celebració la setmana cultural que vostè ens proposa; quina seria llavors la jornada reivindicativa al país dels andalusos? El dia de l'escudella combativa? Un rèquiem solemne en record del pa amb tomàquet? En fi...

...llarga vida al calçot revolucionari!!

SANTA DEVOCIÓ A LA MARE DE DÉU DE LES ESPERES. EL FIDEL SEGUICI D'UN IMPORT PASSIONARI QUE S'INCREMENTA.

2009-04-18T10:02:00.023+02:00

Tornen els serveis alternatius per carretera a la via fèrria

Tot just finalitzada la setmana santa ja som altre vegada cantant caramelles. La processó es porta per dintre diuen, i res més consonant que tractar la problemàtica de l'eix ferroviari quan es tracta de lamentacions i adversitats. Mostrem el nostre consentiment però, quan la molèstia es deguda a una millora substancial de la catenària; així també quan el temps invertit, es destina en reforçar la màxima seguretat possible al tram interromput. Muts i a la gàbia llavors, doncs no tinc la mínima intenció de reprovar l'aturada estiuenca del ferrocarril, sabedor que l'infortuni serà en benefici directe, de l'usuari ordinari de l'avantatge i la seva complexitat.

Una altra cosa seria, opositar la mala gestió que genera el tracte preferencial en llarga distància, que dona prioritat a una petita elit passatgera, i que relleva en importància al viatger de segona categoria que més freqüenta el servei. Perquè llavors sí que estaríem parlant d'un Via Crucis constant a la xarxa de rodalies, i de seriosos correctius a una soferta classe treballadora, que depèn íntegrament d'uns horaris concrets i complidors.

Encara què, si d'alguna cosa em veig amb l'obligació de denunciar, és la de retreure a la companyia una pujada de tarifes sense precedents i amb tasses que superen el percentatge anual que pertoca. Desconec si l'augment de cost del bitllet senzill i la reducció del temps de validesa de la targeta multi viatge, augmentarà les rentes d'aquells que es beneficien amb la situació límit de l'economia del país. El que segur que em consta però, és que l'empresa estatal fomenta una càrrega abusiva contra qui sostén dempeus el finançament de la mateixa i no veu canvis productius de cap manera. Queda per veure tan sols, si el traspàs de competències no farà de la penitència taxativa, rígida i religiosa, encara més.

Tinguem fe amb la nova comitiva i que el senyor ens agafi confessats.

Article publicat originàriament a l'Opinió Nacional del GND

LA CASA DE BARRETS CONSISTORIAL, A L'ULL DE L'HURACÀ DE LA SOSPITA. SERIA DEPENDÈNCIA COMERCIAL, DAVANT UN FUNCIONARIAT PÚBLIC DE MORAL DISTRETA.

2009-04-10T20:55:00.018+02:00

Un inspector dels Mossos, propietari d'un prostíbul a Sant Antoni de Calonge

Perilla l'economia paral·lela als prostíbuls de Castelldefels

Tema delicat el que em proposo a despullar avui. No només pel fet que la prostitució com a tal, no sigui encara ofici condescendent que permeti viure dignament a qui opta per treure profit de la seva sexualitat, sinó pel fet rellevant que denota que encara som lluny d'una administració justa i regulada, en la qual dipositar fermes esperances i bons auguris de futur. I és que el simple fet de normalitzar una professió antiga com la humanitat, deixaria sense empara macarró, a proxenetes i aprofitats. No càpiga dubte, que donant cobertura legal al sexe arrendatari, defallirien els abusos coactius, així com tota mena de suborns intimidatoris i corrupteles deshonestes.

Això per una banda. Per l'altre sembla evident, que aquest cas en concret de Calonge, és conseqüència directe de la trama desemmascarada al voltant dels locals d'oci nocturn de Castelldefels i que encara porta cua. I amb això vull deixar constància, que l'opinió pública es força previsible. Passiva i endormiscada durant llargues temporades, resta a l'espera d'un rebrot informatiu que la faci eixir de l'estat vegetatiu en el qual reposa. I és que quan l'apatia reportera és a punt d'espavilar, l'efecte dominó que es desencadena agafa òrbites dignes de cometa estel·lar. En qualsevol cas és un horòscop pronosticable, doncs el primer esdeveniment puntual que aparegui, ja sigui aquest un assassinat, un terratrèmol o un suposat joc de rol, serà el detonant d'una cadena imparable d'incidents sinònims, que de no haver existit mai el fet originari, no haguessin ni aparegut a la columna de successos que hom consulta només per simple curiositat. D'aquesta manera però, la notícia intrínseca arrossega tot un seguit de primeres planes homònimes, que causaran l'efecte d'estupefacció desitjat, pel promotor del titular i el seu impacte.

No obstant, fins ara m'he aturat tan sols a parlar del possible benefici col·lateral que se'n pot sostreure d'una sèrie de circumstàncies, aïllades però simultànies a la vegada, que incideixen directament en l'índex d'afluència respecte al consumidor. Amb el segon titular que enllaço però, voldria donar fe de l'efecte papallona que esdevé al tancament d'una zona lúdica de dimensions considerables. Doncs si la clausura dels locals d'altern de l'autovia del Baix Llobregat, es tradueix en una davallada de clientela als hotels del voltants de l'epicentre del complexe, no vull ni imaginar que passaria si les autoritats competents, es dediquessin a precintar la major casa de putes de la ciutat. Perquè llavors, tot el casc antic i els negocis en ell congregats, entrarien en greu declivi i en severa recessió. I això, és una solució no gaire gratificant.

Ni per a batlles ni mercantils.

PRIMER ANIVERSARI D'UNA INDECÈNCIA QUE NO DECAU. RESUM INTIMISTA DE L'ANY DE LA RATA.

2009-04-06T20:11:00.012+02:00

Vaig començar a escriure el bloc tot just fa un any, fent referència a una incorrecció lingüística que vaig captar al retol comercial d'un petit establiment barceloní. Aviat vaig suprimir aquest article, doncs no s'ajustava a l'estructura blocaire que estava predisposat a tirar endavant. Després van venir un parell de referències sobre Carme Chacón, Joan Clos i un fill de José Montilla que es dedicava a malmetre bens urbans en les seves estones d'oci i recreació. Paral·lelament, vaig encetar també un suplement esportiu on tractava irònicament la informació al respecte. Menys obstinat en aquest aspecte, amb articles curts però amb major dinamisme gràfic, vaig mantindre el bloc en actiu un parell o tres de mesos només. És possible que al ser un espai no tan dens, hauria gaudit d'àmplia divulgació i major nombre de visitants, però vaig decidir que tampoc eren els tipus de fonaments als quals em volia aferrar, com a crític mediador del país que ens pertoca.

Val a dir, que els primers esborralls que vaig redactar deixen bastant que desitjar. En ells gairebé no cuidava la sintaxi de l'escrit ni la morfologia del context, i més aviat eren idees sorgides per saturar els correus de les meves amistats, que no pas una altra cosa. Al prendre més consistència l'assumpte però -i també per no fer-me massa pesat i començar a perdre amics-, vaig dedicar-me a posar més èmfasi al que escrivia i a la manera de fer-ho. De tant en tant miro de corregir errors gramaticals i faltes ortogràfiques d'un passat no massa llunyà i repasso trenta vegades la circular abans de fer-la pública. De totes maneres, no sóc cap professional del gremi, i encara que costa donar cobertura a unes paraules que a voltes surten soles del teclat com a voltes es neguen a donar-me cobertura, miro de fer la feina ben feta i espero que així quedi interpretat.

Certa vegada vaig llegir que la proliferació indiscriminada de webs anònims i de columnistes aficionats, restava importància a l'acció constructiva de carrer. És possible; i en tot cas és una crítica a tenir molt en compte i no caure en el parany d'involucrar-se únicament davant del monitor. No obstant, és consciència individual aprendre a dosificar-se, i el que per a vosaltres espero que serveixi per passar una estona minsament divertida, i a mi em serveix com a teràpia de shock curativa, davant la indecència política del moment.

Estic en deute per les seves aportacions: Amb els incondicionals i els seus comentaris erudits, amb els eventuals aleatoris i la seva efímera presència, i amb els que emparats per un mutisme pertorbador, solament resten de passada. A ells, i al diccionari d'antònims i sinònims, sense el qual, aquesta obra virtual no hagués estat mai possible.

Sempre al vostre servei. SergiBR.

SUFRAGIS VINCULANTS, PER MAREJAR LA PERDIU, AL PARLAMENT. REFERÈNDUMS INEFICAÇOS DAVANT LA CORT SUPREMA INTIMIDATÒRIA

2009-04-02T20:09:00.008+02:00

El ministre de Justícia no veu cap "conflicte" en què Catalunya promogui referèndums mentre "l'última paraula" la tingui el govern espanyol

Si molt no m'equivoco -i donats els precedents ho dubto bastant- , aquesta mena de consulta popular que ens volen fer creure, és només una abjecte moratòria per fer perdre més el temps a la gent. Ja em direu sinó, quina classe d'iniciativa és aquesta, que promou un dictamen popular de nul.la solvència davant de l'estat administratiu i que el govern central s'encarregarà de tirar per terra en un tres i no res. Ho sento però no tinc ganes de sentir-me més orfe del que sóc. No fa falta que em recordin constantment que continuem desproveïts de resguard davant d'una llei bàsica en democràcia, i la nostra supeditació a un estat mancat d'hegemonia pel que fa a drets fonamentals.

Doncs ahir escoltava en una entrevista, parlar sobre l'assumpte al conseller de governació Jordi Ausas, divagant tot ell temorós, sobre quines serien les primeres mesures a debatre mitjançant un assessorament popular. Val a dir, que per molt que s'escarrassés l'interlocutor per extreure el màxim de suc possible del delegat, les seves respostes van ser d'allò més circumstancials i fora de context. M'excuso dient perquè no vaig parar prou atenció a l'interviu, però l'home feia referència a tot tipus de suggeriments, que sense restar-lis la importància que es mereixen, no donaven peu a manifestar que el debat intern per excel·lència, no és un altre que el ple per l'autodeterminació.

Fins que el dret a decidir sigui un fet i no un producte indeterminat, seguirem patint en aquest país, el simbolisme de la veu i el vot, que tard o d'hora haurem reclamar en concepte de danys i perjudicis per tots els segles afanats. Això o saturar l'oficina del consumidor, que ja en va plena. L'organigrama centralista no està adjudicat per objectar i la paraula del poble va a missa.

Anunciem l'Evangeli!!

EN TEMPS AFEGIT, UN A UN AL MARCADOR I TOT PER DECIDIR A LA TANDA DE PENALTS. ES REMEMOREN ELS CLASSICS.

2009-03-27T20:43:00.009+01:00

Els manifestants burlen els Mossos

Punt a favor dels concentrats estudiantils. Si la setmana passada va ser l'escamot anti-avalot el que es va endur el partit per golejada, aquesta vegada ha estat la protesta universitària la que ha marcat la diferència. I es que un canvi de rumb sobtat i consensuat, ha deixat en fora de joc a les forces de l'ordre, i ha posat en evidència la improvisació i la manca de resposta instantània del cordó de seguretat. Podem assegurar doncs, que sense cap incident remarcable a destacar, sense corredisses ni provocacions, el resultat ha estat d'allò més satisfactori pel moviment facultatiu.

Tal i com acabo d'esmentar, ha quedat palès que com si d'una formiga orfe de rastre químic colonial es tractés, la tàctica retentiva queda desemparada davant d'una possible turba la qual si cal dissoldre. Em refereixo per exemple, quan es tracta de exaltacions d'extremistes ultradretanes quan són marabunda, o bé d'ebris supporters eixelebrats que arrasen per allà a on trepitgen. No convé però, atribuir massa merit tampoc al driblatge del cos policial. L'estratègia era previsible en tot cas i de voler brega, haguessin hagut de altre cop escaramusses pel centre de la ciutat. No s'hi val a fer demagògia de la victòria tampoc; però queda demostrat un cop més, qui desafia i qui bravateja a les manifestacions, i que sense una rereguarda armada fins les dents, el recorregut acordat transcorre normalment amb ciutadania i festivitat.

No creieu pas però, que els fets no es tornaran a repetir. Són reincidents i un cop establertes les responsabilitats civils o en el millor dels casos, ordenades les dimissions oportunes, restarà només un record passatger en una diada negre pel diàleg i el pacifisme. De ben segur, que gaudirem altre cop de jocs de mainada dels de tota la vida i reviurem amb èmfasi, entranyables jornades de fet i amagar.

En breu, arrancaran cebes de nou.

"GORIL.LES A LA BOIRA" PEL CENTRE DE BARCELONA. REMAKE AMB DESPROPORCIONS NOTABLES A LA CARTELLERA DE LA SETMANA.

2009-03-20T20:24:00.011+01:00

Les crítiques polítiques contra Saura per l'actuació dels mossos pugen de to

Que tindran raó o no en tindran; que s'hauran esgotat les mesures diplomàtiques o el diàleg continuarà en actiu, que la protesta estudiantil es factor calibrat per quatre anti-sistema, o bé és producte d'una nefasta jurisprudència als passadissos de les universitats. El que vulgueu. E tot cas, resulta il·legítim a l'estat de les llibertats, l'abús de força immediata assumida per les competències, i les constants càrregues para-policials que poc respecten i tot ho agredeixen.

Què dir doncs al respecte? Quina valoració aportar que no sabem ja de memòria? Fer crítica constructiva és l'autoria la qual em proposo. Doncs és fàcil deixar-se emportar per les emocions, i no voldria caure en el parany de criminalitzar a tort i a dret, una seguretat ciutadana tristament necessària en els temps que corren. Però no per això, deixaré d'incriminar unes mesures de sobreprotecció emparades en la violència i un salvatgisme desmesurat. Qui vigila als vigilants, és avui en dia més que mai, l'etern dilema introspectiu, que persevera allà on s'estenguin els tentacles de l'invertebrat sistema.

En qualsevol cas, aquest és un tipus d'actuació ponderada, i el que estem vivint aquests dies a la Ciutat Comtal una altre de ben diferent. Als anti-avalots han estomacat indiscriminadament reporters, estudiants i criatures. Fins i tot un orangutan no hauria fet amb tanta diligència. Certament, els hi anhelen les ganes d'esbatussar i d'estabornir al personal. Que sàpiguen que no són policies, sinó sàdics en potència. I no és d'estranyar llavors, que la incrèdula retina civil es qüestioni, si un cop retornat l'individu a la privacitat quotidiana mundanal, són assabentats els familiars en la intimitat, de la cara oculta de l'ésser estimat. O bé si aquesta brutal activitat laboral, no farà augmentar amb escreixos, xacres de pallisses alarmants dintre el nucli familiar, i agressivitat d'un jovent que surt de l'ou i que amb el pare s'emmiralla.

El disturbi està al vostre cap. I per aldarull, el de la vostra neurona quan aprengui a llegir.

PROFANACIÓ MASSIVA D'UN POBRE RUC ABORIGEN I LES GALTES D'UNA ARMADA INVENCIBLE QUE NO S'ESTIRA.

2009-03-13T21:00:00.006+01:00

L´Exèrcit lloga un burro català a un ramader de Lloret per usar-lo de semental i fer mules

Ehem...per a utilitzar-lo com a mascle seminal i emparellar-lo amb l'euga del regiment... Ja, segur. I jo m'ho empasso, d'acord? Deu haver minvat dràsticament el subministre bromúric al ranxo de combat per arribar a certs extrems incontinents. De totes maneres, com que no n'haig de fer res, que cadascú gaudeixi del seu cos com vulgui i com pugui. Però que consti que mai he estat afí al tracte vexatori amb cap animal i no començaré pas ara. Que voleu que us digui.

De sobres són coneguts els mites sobre la coneguda cabra legionària i la utilització vaginal a la qual es veia sotmesa per part del regiment castrense. I sembla que ara que li toca al nostre apreciat quadrúpede, ser objecte sexual de tota la trepa impúdica de soldats mercenaris. O potser m'equivoco, i no serà pas l'anus de l'ase el centre d'atenció de caserna al complet, sinó que més aviat tenen la intenció de proveir la base, amb un harem continu de muls i mules, a qui poder sodomitzar en temps de dificultats carnals.

De totes maneres, no és pas de la explotació premeditada la qual en faran del burro del que em queixo; sinó de la manera arrendatària amb la qual es nodriran dels favors de l'animal. Amb aquest tipus de gent no es pot confiar mai. Que tan aviat es posen a salvaguardar uns pilars constitucionals i democràtics, com de cop i volta s'alcen amb un cop d'estat, t'omplen de tanquetes l'avinguda Diagonal i ens encolomen una altre dictadura de quaranta anys. I a més a més, si tanta desesperació hi ha entre la companyia i tan necessitats es troben... que el comprin!!

Que collons!!

CRIT AL CEL CONTRA EL PENSAMENT UNILATERAL. DAVANT D'UN PLEBISCIT TRAMPÓS, VOTA A RITASUNA!!

2009-03-05T20:04:00.004+01:00

Montilla veu Catalunya en "millors condicions" per negociar després de les eleccions basques i gallegues

Finalitzats els comicis bascos i gallecs, no em queda més que puntualitzar sobre el que considero que vindrien a ser els detalls més remarcables d'aquesta solemne farsa designadora. Em considero en plenes facultats per a fer-ho i l'afer no servirà de precedent algun; doncs encara que aquest blog és integralment crític amb l'actualitat de la ceba, gràcies a l'oportuna matisació del president del consistori català, queda totalment acreditada la notícia, dintre del temari al qual faig habitualment referència.

Evidentment que bufen vents favorables per als negocis. Amb la porta oberta de bat a bat al nacionalisme espanyol, entrem en una dinàmica de tractes immillorable sr. Montilla. No cal dir, que la paraula centralista anirà a missa, i la paràlisi legisladora serà un imperatiu local al qual ja no caldrà lliurar oposició.

També és del tot remarcable, un fet diplomàticament paranormal, al que l'assiduïtat ens ha fet veure com a genuí. I és que la candidatura elegida, sigui desposseïda d'una justa potestat mitjançant ardits i pactes de conveniència entre partits, serà un fet digne d'investigació, per a futurs estudiosos de la política estatal contemporània.

No obstant, que quedi clar que unes eleccions falsificades no van enlloc. La censura compromissària que pateix el poble basc, és un acte que hauria de ser jutjat per qualsevol tribunal constitucional de la Haya que es vulgui fer respectar. Negar la paraula, és un acte dictatorial que no existeix en cap altre govern que s'autodenomi en democràcia. Amb lo qual, reclamem la presència d'observadors internacionals a les properes eleccions que s'albirin al calendari; doncs el que a Zimbabwe, a Lesotho o a la Guinea Equatorial, en diríem frau electoral, a l'Espanya maquiavèl·lica del s.XXI, s'anomena legitimitat.

Diferents factors, sense alterar els productes...

SOBRE CAGARRINES I ART CONCEPTUAL. SÒLIDA BASE DE L'ANARCOINDEPENDENTISME CATALÀ, DAMUNT LA TIFA CÀNIDA.

2009-02-26T18:44:00.014+01:00

BCMerda engega una campanya contra la femta de gos a la via pública

Cert és que ja fa uns quants dies d'aquest escatològic titular, i per molt que em pesi, encara no havia trobat el moment estimulant oportú de posar dits al teclat i fer-hi l'habitual aportació canalla sobre el cas de les merdes que ens ocupa. Accepteu de bon grat les sinceres disculpes d'un corresponsal d'actualitat amb la percepció horària desfasada, i que no obstant, tractarà de correspondre els seus oficis informatius, amb una metòdica sàtira setmanal tan indecentment constructiva. Pareu les orelles i deixeu-vos intoxicar:

I per on voleu que comenci? Personalment, trobo errònia la manera d'enfocar una proclama anticaca promoguda per alguna associació veïnal força limitada i curta de mires. I dic això, no perquè em resulti tendenciós passejar per uns carrers engalanats amb els excrements dels nostres animals de companyia; sinó perquè opino que la plataforma en qüestió, faria bé de no criminalitzar l'incivisme d'alguns barcelonins amb les seves mascotes. Queda palès doncs, que radicalitzar el comportament ineducat dels mals ciutadans no porta enlloc. Més aviat, es tractaria d'accentuar el temperament avantguardista i postmodern del qual tots ens som partícips, marcant el terreny amb la signatura personal, i si molt m'apureu, estampant l'empremta dactilar, damunt de les evacuacions en via pública dels nostres amicss de quatre potes. Demostrem un cop més, que som persones amb un valor significatiu de la cultura contemporània, i evidenciem altre cop el caràcter capdavanter de la capital catalana.

Tanmateix, com que aquest no és cap espai artístic virtual ni mai ha pretès ser-ho, em saltaré totes les normes de convivència i faré un pas enrere amb tots els al.legats exposats fins al moment. Aquest blog és política i de la dura; i amb ell, voldria deixar constància de quina seria la millor aportació a l'assumpte de les defecacions de gos. I és que en comptes d'enclavillar els fems metropolitans amb tota classe d'advertiments i amonestacions, més primmirat seria punxar l'adob urbà amb un emblema visual simbòlic, dels que més hostilitat i traïdoria han prorrogat al llarg de la història de la humanitat. Perquè estimat és un país i una senyera enarborada sempre al vent; però minimitzar uns delictes arbitraris gens basculats i reaccionar davant d'uns absurds temporals incongruents, és de ser coetani al temps que vivim. No pas reducte residual desentonat, instruït a una audiència medieval on es consumen els fets.

Ens representen, sí. Però coloraines, ni més ni menys...

ENÉSSIMA APORTACIÓ CIRCUMSTANCIAL DE LA FANTASMAGORIA EN ACTIU. XOC DE CULTURES ENTRE ELS PLOMS I ELS AL.LUDITS.

2009-02-15T11:33:00.005+01:00

El PSC insisteix en presentar el sobiranisme català com un obstacle per lluitar contra la crisi

Tenia la intenció de no encetar de nou un article d'opinió sobre un tema que ja frega la psicosi col·lectiva i el deliri paranoic, doncs considero que ja som prou gent manejable per decret, i no cal fer cap examen de consciència interior, per assignar que molts som persones d'aire negatiu i de caràcter enfosquit. Així doncs, que millor que aportar temari nou i enriquidor, alhora de fer punt i a part davant l'aureola rutinària que envolta el nostre dietari quotidià. Però no. Les desertes puntualitzacions d'un fins ara desconegut coordinador de senadors i diputats socialista, s'aferren altre cop a la barana recargolada de la política bel·ligerant, i ens duen altra vegada cap a l'origen, marejant la perdiu i sense passar per la casella de sortida. La seva retòrica contraproduent, m'arriba fins a l'ànima i no puc estar-me'n de dir-hi la meva.

D'això en llengua castellana en diuen confondre "el tocino con la velocidad". I com que no m'agrada massa fer aquesta mena de transliteracions lèxiques de poca traça, a voltes desafortunades i a voltes inintel·ligibles, m'estalviaré d'endinsar-me més en el terreny de les frases típiques ja elaborades. Així doncs, no faré referència explícita alguna, sobre si algun capgirat se'n va directe a viatjar pels "cerros de Úbeda" amb el seu desavinent discurs, ni donaré valor substancial indicatiu al respecte, sobre qui és donat a "sembrar vientos" i "recoger tempestades". Perquè vostè ens ha ficat a tots al mateix sac: Als destres i als sinistres, als agnòstics i als creients, als casats i als solters. I amb això m'ha tocat la fibra sensible.

Sobiranisme, és un mot entremaliat que pot prestar-se a confusions errònies amb mala baba i pot tenir diferents adaptacions significatives. I no sempre els que fugen d'un poder taxatiu tenen inclinacions d'habituds despòtiques. Al mateix temps que es cobeja l'autogestió, es recel·la també de qualsevol mena de conducta suprema i dominant.

Són aquests els tòpics que hauríem de ser capaços d'extirpar per sempre més: Que ningú renega de les seves arrels al reclamar l'autonomia amb cognoms gongorins, ni es pretén una diàspora espanyola de terres catalanes. Que per molt que no existís el debat constant sobre la llengua i les banderes, el dèficit econòmic ens amenaçaria igualment. El problema engloba milers de factors que poc tenen que veure amb nacions i nacionalismes; i veure-hi més enllà de lo establert, és pura estimulació emocional i no dona peu al raciocini correcte. Les injúries, amb el temps cauen pel seu propi pes i els greuges acabaran sent també difamats.

En fi...senyors i senyores, en aquesta època complexa de trasbalsos continus i d'impediments, trobo una broma de mal gust intentar vendre'ns la moto ara dels entrebancs i les barreres arquitectòniques. Sincerament, atribuir el desgavell internacional als qui sentim un país lliure i autodidacta, és de pèssim sentit de la vergonya. Que un senyor sigui del color que sigui, ens vingui a aquestes alçades amb aquests tipus d'exclusives, més que un remei casolà contra la devaluació financera, és una mostra més d'oportunisme governamental, i que res farà per alleugerir el malestar general. En canvi, com a tractament diagnosticat que ha pretès ser, sí pot tenir uns efectes secundaris imprevisibles i no hi haurà farmacèutic habitual, al qual es pugui consultar en cas de dubte.

A la vida, és senzill traspaperar-se. En política però, resulta inviable perdre els papers...

Article publicat originàriament a l'Opinió Nacional del GND

EL CORREFOC DE LA INDECÈNCIA. TRAQUES, PIULES I COETS, AL RITUAL PIROTÈCNIC DE LA COALICIÓ DE GOVERN SORTINT.

2009-02-09T23:14:00.017+01:00

Una 'moció de censura' carnavalesca fa fora quinze dies a tots els membres del consistori de Sant Feliu de Guíxols

Sublim la iniciativa ganxona. Això de foragitar als escamarlans de les ordenances, és un acte que els honora i els eleva en un pedestal. Encara que només sigui en un acte simbòlic, que el rei de la mofa i la comèdia rellevi de l'estrada a tota una comitiva delegada per les urnes, és l'exemple immillorable de fins a quin punt irrisori han declinat les ciències polítiques i de fins a quin grau de serietat, són tingudes en compte les resolucions a les regidories.

I no només en dies del Carnestoltes s'haurien de promocionar aquesta mena de suggeriments. El calendari festiu és força dilatat i moltes són les ballarugues que engalanen les nostres comarques i engresquen a la seva gent. El bestiari tradicional dona peu a diverses tàctiques d'intendència i la geografia catalana, desborda de mites i llegendes que ben bé podrien agafar les regnes per una temporada.

Així doncs, perquè no deixar que cabestregi el país el Mascle Cabró, si és que no ho ha fet ja algun cop anteriorment? El poble delira amb un fal.lus gegantí repartint escuma per tots costats, mentre íncubs i súcubs embogeixen amb frenesí, a ritme de foc enfurismat. La nit és del diable, així com també són seves les ànimes condemnades dels politicastres estropellats.

O potser millor dipositar les esperances de futur en una colla de d'incendiaris patumaires, disposats a atiar les brases d'un sistema burocràtic que fa temps que es socarrima? Els cap grossos, els gegants, els dracs i els diables; tots ell tindran cabuda en un nou règim dictatorial basat en l'orgia desenfrenada i la bacanal sense límits .

Aigua, aigua...aigua que Roma es crema!!

PÚBLICAMENT, FER-SE EL SUEC I PARLAR EN ESLOVAC. PORTES ENDINS, DEFUNCIÓ ELECTORAL I NUL.LA CREDIBILITAT DAVANT D'UNA SITUACIÓ JA FORA DE CONTROL

2009-01-30T19:13:00.014+01:00

Castells confirma que l'economia catalana ha entrat en recessió

Doncs molt agraït per la bona nova conseller Castells. La meva trista butxaca no estava assabentada encara de l'ínfima eucaristia monetària del país. La processó en carència que molts portem a dins, creia que jo que era assumpte personal, intimista i feta a mida del penitent. Però resulta que no. La cosa va de veres, el negoci s'enfonsa i l'administració econòmica és al límit del col.lapse. La pinya comença a trontollar i ja no hi ha ni folre ni manilles que mantinguin enlaire carregat el castell. I és només ara, i no com fa temps que pronostiquem els visionaris del treball precari i els clarividents del contracte escombraria; que quan el desastre és oficial, es pot dir sense cap mena d'embuts que tot se'n va a norris i que el país sencer entra en davallada.

I a qui culpar de tot plegat? Certament, no es pot responsabilitzar només a un reduït grupuscle d'il.luminats quan és el sistema sencer el que fa fallida. El capitalisme és un error humà i com a tal és un factor nostrat . Ningú està lliure de pecat capital i en nosaltres caurà el pes de la condemna. Podem donar fals testimoniatge, seure al banc dels acusats o defensar a mort les nostres omissions; però el jurat fa temps que es debat i l'acta ja està vista per a sentència. Cap jutge absoldrà en veredicte la nostra supèrbia i mai esdevindrem innocents davant del tribunal de l'equilibri i la sensatesa.

No obstant teniu raó, aquest tema ja cansa. I més quan és en boca de tothom i és el tema per excel.lència de tertúlies laborals i sobretaules familiars. De totes maneres, voldria deixar clara la divergència que expresso, respecte aquells als qui amb una vena als ulls, acostumen sempre a reaccionar tard i a d'esperó. Fer-se de rogar és impropi de persones respectables i amb delegacions. I quan ja han saltat totes les alarmes i l'emergència és de nivell nacional, resulta si més no lamentable, reafirmar-se en una actitud tan declinada a la demora informativa dels amagats i escapolits. Escaient potser al país de les meravelles en el que viuen alguns, més no a la deficitària vinya del senyor en la que la immensitat d'infeliços residents, barrinen malabarísticament, per no caure de la corda fluixa poc subjecta al confort de la tranquil.litat.

El govern ens enlluerna un cop més donant veu i vot al proverbi popular. I és que en el planeta imaginari, no hi ha més cec que aquell que es nega veure i no hi ha més sord que aquell que es nega a escoltar.

Extraoficialment. Això sí...

DISFRESSA EQUIVOCADA D'UN SENYOR NEGRE CARACTERITZAT A L'ANTIGA. LA REPRESSIÓ NO S'ATURA NI AMB EL TANCAMENT DE GUANTÀNAMO.

2009-01-22T13:57:00.003+01:00

Una empresa de Vic persegueix morosos amb subsaharians vestits de català

Mentre que a l'altre banda del planeta ja s'ha coronat el primer president negre de la història, aquí a casa nostra sembla que encara hi resta gent disposada a mantenir ben vius, els estereotips pintorescs més arcaics, denigrants i vexatoris. Però en temps difícils de subsistir, qualsevol ajuda econòmica és bona. I dubto que cap persona estrangera de les que han vingut a retrobar-se amb la societat del benestar, faci gaires fàstics d'una feina poc seriosa, alhora que no gens menys decent i mínimament remunerada.

No envà, el problema escau en el tracte ridícul que es vol donar a entendre, quan és una persona de color la que vesteix l'equipament local d'aquestes terres catalanes. Potser aquest empresari osonenc encara no s'ha adonat prou dins de quina comunitat de veïns tan diversa és en la que viu, ni dels prejudicis ètnics que el seu tipus de contractació laboral pot arribar a generar. I no és l'únic. Em venen al cap dos exemples evidents d'un foment de segregació racial propagandístic:

Els logotips d'algunes marques comercials, com per exemple Conguitos de Lacasa -perquè no dir noms i cognoms?- fan encara ostentació d'icones vinculades en temps del Congo Belga. Mentre que d'altres productes, tan o més famosos, com el Cola-Cao, ens figuren a la seva etiqueta a dos presumibles esclaus africans en plena recol.lecció de l'apreciada planta cacauera. No sé, que diguin el que vulguin, però jo opino que en plena ebullició de la multi-culturalitat, aquest tipus d'estàndards mercantils, són més aviat una crida al boicot del consumidor, que no pas uns emblemes d'antany de la marca registrada, els qual que convé mantenir per promocionar-los.

Però tornant al tema en qüestió, veure-hi connotacions racistes al cas en singular, possiblement sigui més racista que el fet racista en si mateix. Així que millor no posaré a prova la capacitat integradora d'aquest contractista en concret; però si la poca adaptació al medi que el rodeja, al voler complimentar al cobrador d'impagats obscur de pell, d'una tradicional vestimenta en desús i poc veraç als temps que corren. Tenint en compte la persecució reiterada del moviment reivindicatiu independentista a la qual estem sotmesos, hauria d'haver endevinat temps enrere que l'indumentària de gala a pagès, ja no és la faixa i l'espardenya, sinó la camisa i pantalons a ratlles i la bola al peu encadenada.

Enumerat l'uniforme i taronja la barretina...

CROQUIS D'UNA REGÈNCIA DIVINA AMB POCA TRAÇA. ALÇAT, PLANTA I PERFIL DE LA MANERA DE FER REPUBLICANA, TAN POC IMPERATIVA.

2009-01-10T20:12:00.014+01:00

Postal de Nadal: les JERC demanen la República al rei

Anem per parts. Cert és que la voluntat és el que compta i sóc conscient de que l'anàlisi que faré a continuació, és més pura demagògia que no pas una altre cosa. Però si m'aferro a l'avorrida objectivitat aviat acabaria. Així que millor filar prim, veure més enllà de l'òbvia realitat i fer un xic més entretinguda aquesta crònica passatgera. Acompanyeu-me a endolcir allò que en principi resultaria insípid i emboliquem la troca fins a nivells políticament incorrectes.

Demanar: Expressar a algú el desig d'obtenir d'ell (alguna cosa).

La tasca científico-lingüista de l'IEC és prou precisa. La morfologia que promou és presumida i em decanto a pensar que no s'equivoquen en la definició. Potser llavors, els qui estiguin difosos en reclamacions patriòtiques, siguin les joventuts de l'esquerra catalanista quan recorren a vocables verbals poc mesurats davant del fet que pretenen difamar.

No mendiquem res al tirà. Escombrem la institució monàrquica i proclamem als quatre vents la fi del llegat irrisori de tantes generacions enrere. De ser persona, abdicaria en pro de la dignitat, i de ser individu, de la mala consciència. Però no, la corona escau en oligarques egocèntrics que regategen els drets fonamentals i les igualtats que promocionen. La sang blava acoloreix l'egoisme, fent de l'ésser humà un titella immoral, esbirro endogàmic al servei de la decadència. Quedi clar per sempre més, que el regne és el de la misèria i no la vanitat. I que reis i reines, prínceps i princeses, són nafres pecaminoses que ultratgen la prosperitat i emmalaltissen la població.

Exigim, coaccionem i obliguem. Imposem la dimissió immediata de la sobirania decrèpita i babau. Deshonesta amb si mateixa i amb l'ànima al precipici de la condemna eterna. Abjecte de trepitjar els mateixos paratges que els esclaus de la bona fe. La veritable aristocràcia humanitària, aquells que no dubten en ajudar als demés quan més se'ls necessita i que posseeixen com a únic valor material, només benèvoles intencions i solidaritat entre germans. Rasem, allisem i anivellem. Igualem les oportunitats a ras de terra, que la gràcia celestial no dona fermesa a un reialme per la cara. Que havent-hi necessitats al Món com n'hi ha, resulta mesquinament roí, ostentar un títol nobiliari caigut del cel. I que si és per la cara bonica, dubto molt que el tot poderós fos tan escarransit i parracaire, amb l'esborrany desfigurat de la seva creació monàrquica. Si més no, excel·lent en Misteris de la Santa Trinitat, però suspens rotund en dibuix tècnic i lineal.

Pare, Fill i Esperit Sant....tots directes a Setembre!!

Article publicat originàriament a l'Opinió Nacional del GND

ALLUNATGE GASTRONÒMIC, ARRAMBAR I PARAR LA TAULA: ORIGEN DELICTIU DEL BON MENJAR I EL BON BEURE.

2009-01-04T14:02:00.009+01:00

Entren en un restaurant i s´enduen xai, whisky, patates i calamars a la romana

Les conseqüències del sotrac econòmic que estem travessant poden arribar a ser devastadores i de caire colossal. És un fet demostrat i no calen les aportacions oportunistes d'un articulista aficionat del tres al quart. Però si alguna cosa positiva n'hem treure de tot plegat, ben bé podria ser la frenada en sec d'un esquema de subsistència, que fins ara creiem vitalici i que tenia el Déu Diner, com símbol inequívoc de divina providència. Així doncs, enceto l'anuari blocaire amb una notícia de l'any esgotat, però que proporcionarà continuïtat, a la davallada financera i a la manca de recursos hipotecaris, dels quals en responem nosaltres com a danys col·laterals.

Que uns lladregots s'emportin d'un establiment, un suculent botí a base de llonganisses, talls de carn i llenegues en conserva, remarca l'evidència demostrable, de quin han passat a ser el veritable objectiu de qualsevol corresponsal de la cleptomania: Els pispes deixen de banda la caixa registradora i concentren la seva atenció a la dispensa. La recompensa en metàl·lic ja no és el propòsit del furt de l'assaltant de diligències, i són els formatges de cabra i els espetecs, els veritables botins de guerra de tota mena d'afanetes, espanyaportes i sicaris d'agafar prestat.

L'estampida urbana d'electrodomèstics per la cara, ja no és negoci rodó. Els centres comercials profanats, han deixat de ser temples oberts del saqueig i del pillatge, i són els magatzems de barri i les rebosteries tradicionals, les àrees de servei donades ara, al robatori i a l'atracament furtiu. Les oficines bancàries i joieries, ja no alberguen un elevat índex de criminalitat, i són les fleques familiars, el gremi de pastissers i els venedors ambulants de xurros, el màxims exponents en esdevenir blancs assequibles, de tota mena bandits i malfactors de catequesi facinerosa.

El perill transgressor no recau en el present en les bandes violentes d'albanokosovars, ni en les màfies peruanes atraca benzineres. L'enemic número u avui en dia senyors meus, són els famèlics i els morts de gana, que amb les seva falta d'ètica golafre i voracitat insaciable, aviat deixaran la cartilla d'existències, en números vermells de comestibles. Tanquem amb clau i forrellat els avituallaments de queviures, si no volem patir una precària escassetat de productes bàsics de primera necessitat, sobre les enteranyinades estanteries de la botigueta pakistanesa de la cantonada.

Amb les coses de menjar, no s'hi juga.

DE DESAGRAÏTS, L'INFERN N'ÉS PLE. RECONEIXEMENT DE FAVORS MUTUS ANCESTRALS I GARANTIA DE CADUCITAT DE L'ESPANTANYOLISME EN CONSERVA.

2008-12-26T08:51:00.014+01:00

ARRIBA LA PRIMERA REMESA DE DOCUMENTS PARTICULARS DES DE SALAMANCA

Sembla que la totalitat dels papers de la discòrdia ja comencen a ser aquí. Els documents pels quals els carrers salmantins bramaven en unisonància un "catalanes hijosdeputa" retronador, retornaran de nou als seus legítims propietaris. Finalment es farà justícia i la completa devolució dels certificats espoliats en breu podria ser un fet. I el cas és, que l'esperat retrobament amb la història confiscada no pot quedar exempta de gratitud, i ens caldrà trobar la manera més generosa, de segellar aquest gest misericordiós.

Primer de tot, podríem catapultar de nou cap a terres inquisidores, un finançament monetari deficient i acompanyar-lo d'una còpia oficial de les mancances estatutàries apromptades, per la retallada del gabinet socialista d'aquarel.la, que voluntàriament rebaixa i ens mal interpreta.

També podrien anar fent via cap a Madrid, totes les antigalles obsoletes però encara en vigor, de les quals fan gal.la els títols constitucionals d'una carta magna reglamentària prou paupèrrima. Concretament, de l'article u al deu -preàmbuls, preliminars i disposicions de tota mena incloses-.

I com a punt final per donar fe de la meva bona voluntat, jo mateix m'encarregaria personalment d'empaquetar i enviar de tornada amb les despeses de transport pagades, manifestos lingüístics prepotents, reculls de premsa esverada i tot tipus de querelles administratives pro-feudals, dignes del senyoritisme medieval més intimidatori.

Són dies de pau i fraternitat i no ens serà complicat trobar un motiu escaient per a tanta modèstia amb finalitats caritatives. El correu comercial monàrquic i els merchandising arrogant de l'imperi, aviat seran de nou en estàncies departamentals dels seus orígens. Esperem no haver superat cap data de venciment i aferrem-nos amb totes les forces del moment, a aquelles falques publicitàries promotores del reintegre de l'import dipositat, si el consumidor no en resulta completament satisfet del producte.

Al país, com al mercat, el client sempre porta la raó.

MANERES I MANERES D'EXPERIMENTAR L'ÈXTASI CARNAL. HUMILIACIÓ, DOLOR I PATIMENT EN EL NUCLI DUR DE LA FEDERACIÓ.

2008-12-18T19:28:00.011+01:00

'VOLEM PATIR', NOU ESLÒGAN PER A LA SELECCIÓ CATALANA

Si d'alguna cosa el règim que ens fiscalitza és meritori i virtuós, és de tractar-se de tot un cúmul de vergonyes alienes sense solta ni volta. Les raons incongruents constantment freguen el deliri arbitrari les argumentacions obtuses són el pa nostre de cada dia. Els cops baixos amagats arriben a nivells insospitats davant de qualsevol tribunal de la cordura. Capaç és d'enfollir el més integre dels optimistes i de defallir el més confiat dels entusiastes. La supervivència col.lectiva doncs, penja d'un fil quan avorrim la raó de ser, en primera persona del plural.

No anem pas bé. Què significa això de que volem patir? Escoltin senyors: Que no sofrim suficient suportant les misèries quotidianes? Que no som prou poble castigat i penitent? Necessitem aixopluc i ens construeixen una casa sense sostre. Aspirem l'emancipació i ens alberguen en una cel.la de clausura. Sol.licitem refugi i som enmig de foc creuat. Ja els hi he dit que no anem pas bé? Els segles passen i amb ells, les bones maneres s'estanquen i seguim en terra de ningú.

Així doncs, ja està bé d'aquesta cantarella masoquista. No tots fruïm amb mortificacions egocèntriques ni amb maltractaments auto-imposats. Ja està bé d'entomar-la pels quatre costats i de posar l'altre galta al rebre bufetades. Sóc del parer de tirar pel dret peti qui peti i més en aspectes no gaire transcendentals com és el cas de les seleccions esportives. Però ja veig que és de devoció de molts, el ser clients habituals de la cambra dels horrors, i flagel·lar-se l'organisme implorant clemència, un fet conscient i predeterminat. La Domina Bizarre fustiga dilatadament la nostra pell en continues sessions pugilístiques, mentre caporals uniformats de la Gestapo ens imprimeixen severs càstigs fora de control, prèviament autoritzats. El baix instint dut a l'extrem i les passions prohibides al descobert.

Però ja posats a exercitar tendències sexuals poc estigmatitzades, jo miraria de triar mètodes més elitistes i deixar enrere objectes lascius com el cuir, els fuets, les creus gamades i les cadenes. Prou tortures medievals que ens fan gaudir d'eretismes perversos, prou bondage i prou suplicar pietat davant dels qui ens lesionen acordadament. Les trepitjades sàdiques, els morats per tot el cos, el menyspreu ininterromput i la crueltat consentida, han deixat de ser hàbit quotidià amb el qual temptar la màxima satisfacció terrenal. Cerquem el plaer mitjançant altres límits multi-orgàsmics i delectem-nos amb noves sensacions hiper-sensorials.

Practiquem la politifília.

SEXE I DISBAUXA A LA UNIVERSITAT, LA NIT ÉS JOVE. TAMBÉ SOBRE ACTUALITZACIONS LEGISLATIVES I NOMENCLATURES FEIXUGUES DE SUPORTAR

2008-12-11T13:54:00.013+01:00

UN CENTENAR D'ESTUDIANTS PASSEN LA PRIMERA NIT TANCATS A LA FACULTAT D'EDUCACIÓ I PSICOLOGIA DE GIRONA

Tota la meva solidaritat amb els implicats a la destrucció del Procés de Bolonya. Desitjo que la reconstrucció dels fets els quals esteu a punt de llegir, sigui valorada com l'apunt humorístic que es pretén. Les jornades de protesta seran sempre consentides davant dels ulls d'aquest pobre mortal, que considera valuós i benemèrit qualsevol signe aïllat de rebel.lia. Les doctrines favoritistes precisen ser devaluades fora de l'òrbita costumista. I en conseqüència, siguin tolerades les activitats contra informatives dins les aules, les demostracions de força als carrers o qualsevol altre engruna de vital resistència davant els poders inquisitius.

Val a dir que les tancades a la facultat formen part d'un programa lúdic-activista, que crea forts vincles d'unió entre la germanor estudiantil allà congregada. Els nexes revolucionaris es fan més estrets compartint uns simples pots en conserva que copiant dels mateixos apunts el dia de l'examen final. Les cafeteres a cent vint per hora i el servei de pizzes a domicili que treu fum, estrenyen lligams evidents entre companys de lluita disposats a tot abans de defallir. El calor humà que desprenen fileres de sacs de dormir amuntegats un darrera l'altre, és una fusió en harmonia davant la colpidora ferum de mitjons suats amb la que es sobreviu a la situació. I el ritme frenopàtic i colpidor de les batucades encaterinades, degraden a ras de terra, els temibles tambors de guerra indis del salvatge Far West nord-americà. La destral hostil ha estat desenterrada. Simplement que aquesta vegada, les pintures aguerrides són a base de tupperwares congelats i d'assemblees intempestives amb certa flaire cannabilística.

No envà, la raó per la qual m'he vist incitat a escriure aquest article, no és per cap dels motius esmentats fins aleshores. I és que sense treure-li repercussions a la justa oposició becària, el rerefons el qual em neguiteja, és el factor de risc potencial alhora d'escollir terminologies nominatives. Perquè aquesta vegada ha estat la ciutat italiana la candidata a personificar la polèmica renovació universitària. Però no oblidem que han estat moltes altres abans, les urbs designades a remarcar centenars de designis poc exempts de controvèrsia i complicació. Esperem que mai cap litigi conflictiu rebi el nom de Reforma de Barcelona o de Procés d'Aigüestortes, perquè Europa sencera se'ns tiraria al damunt. Perquè el que sóc jo, ja en començo a estar fins els nassos d'aquests bolonyesos dels collons.

No generem mai expectatives de renom internacional. O prendrem mal.

LOGARITME DE L'IMPOST REVOLUCIONARI METROPOLITÀ I EL CÒMPUT INEQUÍVOC I ECONOMITZADOR, DEL "QUEPAGUIPUJOLISME" MEMORABLE

2008-12-04T21:09:00.056+01:00

LA NOVA T-12 COSTARÀ 35 EUROS ANUALS, I LA T-10 S'APUJARÀ UN 7% A PARTIR DEL GENER

Ja em perdonareu senyors meus, però com a exiliat barceloní que sóc, no puc sentit més que menyspreu, davant la nova tarifa amb la que heu sobrecarregat a l'escanyada ciutadania provinciana. A part de tractar-se d'una extorsió sense embuts respecte les castes més precàries i necessitades, resulta també una incongruència radical de part vostre i una actitud contradictòria vers un fenomen que fa temps lluiteu per desarrelar. Porten vostès temporades senceres practicant controls duaner a tort i a dret, destinats a esparverar als que accedeixen al recinte soterrat de manera fraudulenta i provoquen un dèbit considerable en els beneficis. Però no s'enganyin, que aquesta vegada no som els saltimbanquis suburbans, els que ens donem al furt i perpetrem la gran colada del segle.

Queda clar. El mitjà ferroviari porta dècades millorant la qualitat del producte i allargant la xarxa ferroviària fins a límits encara insospitats. Resulta també evident la reforma catenària de les instal.lacions, amb l'arribada de trens dotats de tecnologia puntera i amb major freqüència de pas dels combois. Circumstància que queda palesa un dissabte de matinada, quan les habituals esperes acostumen a fregar el quart d'hora desmoralitzador. D'altre banda, també han proliferat de mala manera, les ràtzies d'escamots supervisors, que assalten al viatjant en hora clau, creant taps obstructius tan difícils de superar com perillosos davant l'embranzida d'unes vagonetes que comencen a agafar velocitat. Mentre que als punts de venta i d'informació a l'usuari, o bé aquests resulten inexistents o bé delegats en persones, que amb tots els respectes, els seus coneixements de la ciutat poden arribar a resultar insuficients. Fàcil és doncs, que convidin al nouvingut a adreçar-se a la Sagrada Família direcció Feixa Llarga, interconnexionant amb Pep Ventura i fent escala portuària a Torre del Baró.

En fi, m'agradaria saber del cert com a mínim, que la integritat del recàrrec taxatiu anirà destinat a tasques humanitàries. Com el rescat de gossos extraviats dintre del laberint foradat i que paralitzen al complet, el batec d'una ciutat que té com a artèria principal de comunicació, un transport subterrani líder en amuntegaments-. Però en èpoques complicades com l'actual, una pujada percentual desmesurada, més que un insult esdevé una incitació a la revolta. Doncs els que mostràvem cert raonament pagant i saltant la tanca alternativament, érem conscients de que el servei no era de franc i teníem el deure de contribuir al seu correcte funcionament . Ara, si tenim en compte el càlcul exacte de possibilitats, trobo del tot encertat pensar-s'ho dugues vegades i arriscar-se a ser enxampat al viatjar sense bitllet. Certament, surt infinitament més a compte pagar una possible pena aleatòria que no pas tolerar una extorsió consecutiva i sense aturador. Facin càbales però els números canten per si sols. No s'estranyin llavors, que la proporció dels qui passaven amb les cames per sobre la màquina validadora, vagi en creixement davant dels qui opten a seguir col.laborant, en una aixecada de camisa de solemnes dimensions.

Contra l'augment abusiu, la matemàtica de les probabilitats al poder.

EL COMETA HALLEY FA ESCALA AL RIPOLLÈS. UN FENÒMEN ASTRÒNOMIC DISTANT, QUE RESPON A LES EXPECTATIVES DIPOSITADES.

2008-11-27T20:55:00.028+01:00

El president Montilla inaugura aquest dissabte el nou túnel del cremallera

Ja des de ben jovenet que he estat sempre aficionat a recopilar rebomboris corporatius d'alta nissaga dirigent, i que amb el pas del temps, he anat aprenent a pair-los i administrar-los, mitjançant elevades dosis d'intrínseca resignació intravenosa. Que uns persistents treballadors es deixin la pell i l'ànima per un jornal i restin en el més irrellevant dels anonimats, quan és una personalitat influent la qui presideix el sarau propagandístic, potser no és propi, però em fascina. I val a dir, que amb insistència i tenacitat, he arribat a classificar un bon grapat de repertoris: Des de la clàssica trencadissa d'una ampolla feta miques contra l'embellida cuirassa d'un barco que ja navega, fins a la tisorada breu i concisa d'una solemne cerimònia inaugural. I passant per la placa commemorativa d'algun fet remot i consagrat ara el seu record davant l'eternitat, fins a la plantada simbòlica i aparent d'una sorollosa pedra primària, més aviat aquesta, portàtil i lleugera.

El cas és que trobo del tot curiós, que com a factor comú monocromàtic, sigui sempre el sector encorbatat qui inalterablement assumeixi el rol de major transcendència i de principal categoria. Perquè mentre duren les feines de millora i són més àrdues les tasques de sanejament, és tan amplia i multiforme la colònia operària congregada, que amb prou feines es pot distingir intendència alguna, enmig dels ciments enfangats d'una esquelètica construcció a mig edificar. I probablement, les autoritats que assumeixen per imperatiu un privilegi improcedent, poques vegades arriben a interpretar els papers principals a la pel.lícula del moment en cartellera. Queda vist per sentència llavors, que tota aquesta catèrvola visitant d'un altre planeta, més que tocar de peus a terra, enfonsa i empantanega els dels demés. I més valdria que gaudissin d'una gratificant jornada d'assumptes personals el dia de les presentacions, i rellevessin el protocol d'obertura a les persones que veritablement han aixecat el projecte i que són les que més es mereixen el reconeixement general de l'usuari del servei i de la direcció mateixa del propòsit.

Però el paradigma tangible de la qüestió, és simplement la urgència i l'acceleració amb la que una comitiva governamental es capbussa i emergeix de nou, en unes terres submergides per la por i la inestabilitat. D'estar en un dinar de negocis, haurien marxat abans de pagar la conta i de trobar-se en una reunió executiva, abans de rubricar signatura alguna. Així doncs, aquesta rapidesa impròpia del tarannà del president, l'interpreto jo com fer el salt a la promesa en vigílies d'una desitjada nit nupcial . No fos cas, que a part de la nova temporada del Cremallera de Núria, fos testimoni atònit també, de la fallida inesperada d'un petit negoci familiar, o de la suspensió de sous i convenis, en el gruix productiu de qualsevol empresa de la comarca.

De totes maneres, després d'aquesta breu sinopsi sobre el mal funcionament d'un organigrama sociològic poc anivellat, desitjaria que quedés palesa la indiferència arbitrària que sostinc, al fet que hagi estat la cort presidencial el nexe facultatiu i no pas cap altre delegació alternativa, l'encarregada de l'encesa del peveter infraestructural. Per la part que m'escau, cap d'elles es mereix un tracte personalitzat ni cap tipus de teràpia exclusiva. Doncs la tenebrositat que duem encadenada com a llast de reverències, és patent constant en totes les formacions, i els mitjans de comunicació acreditats que n'amplifiquen la seva divinitat, els veritables responsables de tanta ostentació inversemblant.

Anem en compte però -i recorro al trist recurs del símil còmode i elemental-, doncs en conec un de baixet i grassonet, que va dedicar mitja vida a enarborar complexes faraònics i projectes descomunals. I per molt que alguns s'entestin en endarrerir l'evidència, la memòria històrica -aquesta expressió tan contemporània, que tramita amb ronseria passatgera uns esdeveniments deplorables que no donen peu a justificació possible-, acabarà colpejant amb fermesa i subratllant als hereus de la vergonya en vigència. Així, potser ja és hora d'anar deslliurant-nos del tot, dels lligams que ens uneixen encara amb un passat massa proper i ens subjecten aferrissadament a un present prou contradictori. I les instantànies oportunistes, millor les reservem per a casoris i comunions, que gens incumbeixen en un sistema despullat, tan pletòric en opulències.

Aturem d'una vegada per totes, l'anacrònic tren de la història... no gaire evolutiva.

Article publicat a l'Opinió Nacional del GND

MÚSICA PROGRESSISTA PER AMANSIR LES FERES. EL BEL CANTO PARTIDISTA DELS DESPROPÒSITS

2008-11-19T23:17:00.022+01:00

SERRAT VA REBUTJAR OCUPAR UN CÀRREC INSTITUCIONAL

Però home, trobo que això està molt malament. No li ofereixen càrrecs polítics a un cada dia i rebutjar-los, penso que és de ser ben poc considerat. Fer un lleig d'aquesta mena a persones que han dipositat en vostè unes confiances madurament sospesades, permeti'm dir-li-ho, però més aviat és de mal agraït i resulta pèssim en diplomàcia. I dic això, amb sincera deferència, del que ha estat vostè en altres èpoques passades segurament més complicades. Però que vol que li digui; tan el seu, com el cas Sabina, són dos clars exemples d'afabilitat naufragada que manifesto, quan tinc constància de les postures torturo-folklòriques que avui en dia els dos representen. I no m'explico pas, com persones bohèmies i cultes com les presents, defensen a ultrança la severitat encara avui en dia persistent, d'un execrable circ romà, emmirallat en les mortificades escuralles taurines dissortadament encara vives.

Però tornant al tema indicat, cert és que trobo del tot raonable i justificat, que el cantautor català no tingui cap mena d'interès en pujar a l'estrada a sortir-ne ben escaldat. Talment, trobo poc conseqüent que sigui capaç de deslliurar-se fàcilment del compliment d'un deure que s'hauria de revertir en obligació, per a tots els homes i dones cridats a suportar càrregues de vital rellevància pel bé comú. Sincerament, crec aquesta mena d'evasives, haurien de ser penades i portades davant d'un tribunal, com qui antigament incomplia amb un servei militar submís i dictatorial i era engarjolat, sense cap tipus de garantia davant la llei. De totes maneres, aquest fenomen lírico-polític del que us parlo, no és pas nou i ja va ser el govern aragonès, un dels pioners en de dur a la tarima a un trobador, dels més carismàtics i etològics on els hi hagi. I val a dir, que l'efecte rebombori que es va combinar, no ha defraudat gens ni mica i Labordeta ens ha delectat amb divertits moments i amb grates estones plenes d'estupefacció i perplexitat.

No obstant, es desconeix encara la persona o bàndol que va oferir una tasca de tanta incumbència al cantant del Poble Sec. Però tenint en compte la predisposició socialista amb la que sempre s'ha considerat benèvol, aquest aspecte deixa de tenir la més mínima importància i sembla inqüestionable, la procedència de les ràfegues cap a on bufen els vents. De totes maneres, desitjaria que aquesta bonica iniciativa sigui degudament recolzada cap a les moltes altres promeses, siguin novelles o ja consagrades, de la música alternativa i del món de la cançó protesta en general. Sigui el reclutament forçós parlamentari d'ara endavant, cita obligatòria per a poetes, bards i rapsodes, benvinguts per amenitzar a base de guitarretes, les analgèsiques sessions intempestives i fer del consistori, un espai enriquidor i recreatiu per a tot el seguici politicastre. Ara què, amb tot això caldrà una profunda reestructuració a fons dintre del sinus de cada formació i la piràmide de les jerarquies, ja no serà mai més el que havia estat en temps anteriors.

No existeix la militància de base a cap partit. Són groupies.

TRAGICOMÈDIA INTRÍNSICA DE LA BOJA ACADÈMIA DE POLICIA. POCA FEINA. O MOLTA, PERÒ POQUES GANES DE DUR-LA A TERME.

2008-11-12T20:38:00.026+01:00

Detenen un home a Lleida per vendre haixix al carrer

Aquest cop em deixen sense esma. Primer de tot m'agradaria deixar clara l'actitud, amb la qual ni empararé ni donaré el meu vist i plau, als càrrecs que se li imputen a aquest suposat malfactor fora de la llei. Si les acusacions resulten del tot provades, ja seran altres les evidències intimidatòries i no pas les d'un simple article difamatori. Però si aquestes són les contundents actuacions policials que s'esperen de la nostres forces protectores, destinades totes elles a despullar les camorres traficants que fan i desfan amb total impunitat al nostre país, doncs millor que apaguem i marxem. No vull entrar en observacions sobre salut pública ni en vistiplaus concedits a defallir l'elevada delinqüència que va en augment. Però a aquestes alçades, dedicar un Html sencer del rotatiu per excel.lència, simplement al fet d'haver enxampat a un pobre desgraciat, administrant ínfimes dosis de substàncies nocives als consumidors interessats; em sembla més que un article de referència, una falta de consideració total, respecte a un públic més addicte a sobresurts espasmòdics instantanis i a notícies bomba de darrera hora, que no pas a minúcies sense cap mena de rellevància divulgadora.

En segon lloc. Respecte al cos policial autòcton i si no estic mal informat, va ser a comarques tarragonines, a on es va completar la setmana passada el seu total desplegament per terres catalanes. No endevino llavors cap magnificència a la detenció d'un mercader furtiu en terres fermes i allunyades de l'epicentre informatiu . Si volen penjar-se medalles la primera setmana de col.legi, doncs que ho facin amb seny i rauxa, dintre de l'àmbit geogràfic a on són nouvinguts i a on encara s'han de fer seva, la sempre complicada i amoïnada clientela. Una batuda a la platja de Torredembarra, cercant el cap d'una perillosa banda d'albano-kosovars, hauria estat del tot comprensiva davant de la rígida parròquia que està a la que salta. Però en un Món dominat per les narcomàfies, els sindicats del crim, el frau organitzat i la trata de blanques, no deixa de causar cert estupor, l'allau que comporta una operació desmesurada on les hi hagi. Si més no, desconcertant.

I ja en tercer lloc i per donar major solvència a les meves conjectures autodidactes, un punt positiu pel redactor del reportatge en qüestió. Que aplicant al peu de la lletra la llei del mínim esforç possible, s'ha garantit de per vida, la distinció de tots aquells els qui dediquem jornades laborals senceres, a la difícil tasca de desaparèixer quan més se'ns necessita i rendim homenatge a la cultura de la vagància extrema i de l'esfumament compulsiu. També amb aquest afany de minva professionalitat que ens ha demostrat ser propietari, sàpiga que s'ha guanyat la reverència de tot un elevat nombre de seguidors de pocs recursos contrastats i d'admiradors amb les mans a les butxaques, disposats a no escalfar-se massa la closca amb transaccions empresarials portes endins, ni a embolicar-se gaire amb afers extra personals. No cal dir-li doncs, que d'ara endavant, podrà comptar amb l'experiència corroborada de tota una colla d'especialistes en suar de tot, alhora de mantenir una productiva dinàmica feinera, suficient i completament desganada a la vegada.

La parsimònia de les nostres accions, tard o d'hora, ens farà lliures.

POSO SOBRE LA TAULA LES PRIMERES MESURES DRÀSTIQUES PER FRENAR EL DALTABAIX ECÒNOMIC

2008-11-07T20:17:00.027+01:00

Desconvoquen la vaga dels treballadors de les funeràries gironines prevista pel dilluns en un reunió d'última hora a Treball

Ja m'explicareu de quina altre manera es pot desconvocar una vaga de treballadors funeraris, sinó és amb una resolució in extremis i a les acaballes de les negociacions. Així que mai millor dit. Però per respecte als qui ja han passat a millor vida, gràcies a Déu que n'hem tingut, que les estires i arronses per la millora d'un conveni més digne, no hagin esdevingut inacabables. I que de moment, els únics que gaudiran d'una més que merescuda eternitat, seran els difunts i no pas les sempre complicades negociacions entre patronal i sindicats.

I doncs, que millor que la via ràpida per resoldre conflictes laborals de tanta importància. Sincerament, desitjo que tant a la direcció de Pompes Fúnebres , al Departament de Treball, com als seus treballadors, els hi hagi quedat un bon regust de boca amb els tractes establerts i que d'ara endavant, puguin oferir un servei efectiu a la ciutadania sense cap més discrepància difícil de solventar. Titlleu-me de tètric i de macabre, però penso que una aturada de l'activitat enterradora, podria resultar tràgica per a la ciutat, doncs crec que els serveis mínims obligatoris, podrien esdevenir insuficients alhora d'embalsamar un cos mortuori i no és qüestió de deixar la feina a mitges. A més a més, la sola idea de tenir un tanatori improvisat a les mateixes escales de la catedral gironina, penso que no afavoriria massa a la imatge turística, del país la qual representa.

Però bé, sigui com sigui, aquest acord síndic-empresarial, hauria de restar exemple per a totes les problemàtiques laborals que tenim encetades en aquest moment tan critic i delicat per la nostra economia. No estaria malament que les bones sensacions que em deixa la notícia, es puguin estendre aviat a la resta d'iniciatives empresarials, motores del sistema. I ja siguin aquestes empreses de caràcter públic o privat, superin amb bona nota el mal tràngol econòmic el qual estem passant i que quedin cobertes les més bàsiques de les nostres necessitats quotidianes. D'altra banda, si la cosa va a pitjor i malauradament s'ha de començar a passar factura, el cas és que no trobaria pas malament, començar la retallada amb una congelació de salaris al gruix del Parlament i un acomiadament massiu i improcedent al mateix Palau de la Generalitat. I ja posats, per quan la deslocalització de la comissaria dels Mossos de les Corts? De qualsevol manera senyors meus, Requiescat In Pace a l'afany de lucre personal i a l'aprofitament de circumstàncies rapinyaires.

La mort com a darrer sospir exànime, i no s'originin els concilis, com a expiracions en vida eterna.

Aquest article el vaig escriure el dia 23/8/08 però no vaig creure oportú fer-lo públic, donat l'accident d'avió que va ocórrer a Madrid per aquelles dates i per mantenir el dol a les víctimes.

VA SER "EGUNKARIA" I DESPRÉS "EL JUEVES". ÉS EL TORN ARA DE SEGRESTAR "JARA Y SEDAL"

2008-11-02T20:35:00.007+01:00

El síndic d'Aran demana la retirada dels óssos reintroduïts a la Vall

Abans de que es congeli la notícia i s'esvaeixin les circumstàncies de tot aquest afer, voldria fer-ne una petita pinzellada de l'assumpte, ara que encara la memòria periodística resta fresca i tindreu una noció calenta a la qual aferrar-vos. El cas és que ja han passat gairebé dugues setmanes del succés de la cèlebre mossegada. Però diguem-ne que el col.lectiu caçador és un dels meus preferits i ja tenia ganes jo de assenyalar-los amb unes procedents dedicatòries i no voldria deixar esvair doncs, l'accidental oportunitat, que el formidable plantígrad bru m'ha ofrenat.

Cert és que no li desitjo cap fatalitat a cap persona. I que com a individu d'una espècie concreta que sóc, ambiciono el seu benestar i la seva tranquil.litat. Però això no treu que opini que l'atac a la defensiva d'una fera acorralada, sigui un fet que hàgim d'incriminar, com si de l'autor d'un carnisser atac terrorista es tractés. Les mesures posades en pràctica per tal d'aconseguir acordonar la desventurada ossa del Pirineu, han estat de lo més vexatòries i perjudicials per a l'esbalaïda bèstia. Deixem d'empaitar a un animal que no ha fet més que voler viure en pau, lliure del assetjament insaciable d'uns cavernícoles sense d'esma de miraments, totalment incapaços d'esplaiar-se sinó és causant dolor i sofriment aliè, a tot aquell ésser viu que sobresurti a la seva minvada i mancada falta de diversitat multiforme.

Així doncs, ja em poden venir a mi amb excuses inviables de criatures ferotges que caminen a quatre potes i que poden esdevenir-se en veritables epidèmies pel ecosistema, si ells, benefactors de la humanitat, no hi posen remei amb cartutxos carregats d'insana adrenalina. Si certament hi ha excedència de certes categories que poden arribar a convertir-se en autèntiques plagues malignes, haurien de ser els organismes oficials que pertoquen, qui avalessin una solució ajustada a la magnitud del problema en si mateix. Executar uns resultats abans contemplats i adjudicar el sacrifici als funcionaris corresponents, seria el modus operandi d'una societat avançada i respectuosa amb la vida mateixa i sense voluntat irresponsable, quant a una mort innecessària i gratuïta es refereix.

Emperò queda clar una vegada més, qui té poder de decisió i d'administració. I és que un tot cofoi caçador, després d'espantar a un estorat exemplar d'óssa autòctona i foragitar-la del seu medi natural, mitjançant cridòries creditores d'una histèria incrèdulament inexperta, ha aconseguit situar en busca i captura, a un dels animals més lleials i respectuosos amb els seus congèneres, que hagi trepitjat mai aquestes valls pirenaiques. No càpiga cap mena de dubte doncs, que un cop descartin a aquest majestuós espectacle de la natura , ja podran de nou dedicar-se a malferir guineus i porcs senglars, que veritablement sí que poden arribar a ser un greu perill i una amenaça real, pels qui només anhelem un racional respecte i un correcte aprofitament dels nostres boscos i muntanyes. I tot això sense resultar gens malfiat i privat de divagar, si no fora realment aquest exemplar de mamífer, el veritable objectiu i la presa a batre del mastegat predador.

Finalitzo. I per no fer-me massa repetitiu i reiterant en una més que possible propera injusta eventualitat, voldria que fos útil també aquesta exposició, davant dels favorables de la tauromàquia i del martiri inclement en general, que amb les seves sanguinàries diversions, no fan més que un erroni favor a la visió forana de la nostra hegemonia i un trist desgreuge davant la mainada, que dissortadament tindran el deure d'encaminar. Davant del risc generacional que implica aquesta deplorable educació, si considerem les despietades garanties que amb ella es garanteixen.

La tortura, ni art ni cultura i valgui el tòpic com a cloenda.

EN BENACH SI QUE TÉ UNA RETIRADA AL DAVID HASSELHOFF, PERÒ EL SEU COTXE EN CAP CAS, ÉS TAN FANTÀSTIC. SEGONES PARTS OCASIONALMENT FOREN MILLORS

2008-10-29T19:49:00.012+01:00

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL PRESIDENT DEL PARLAMENT

Primer de tot, les meves sinceres disculpes si les seves declaracions són del tot honestes i certes. Potser si que m'he deixat emportar per les maniobres orquestrals a l'obscuritat d'un diari reculat i he caigut de quatre potes en el parany. Vostè, com a personatge de rellevància que és, ha pagat el preu polític de la meva inexperiència com a comentarista. Però és el que tenen les noves tecnologies, qualsevol persona des del més irrellevant anonimat, pot arribar a fer trontollar al més alt dignatari i desestabilitzar al més destacat dels càrrecs governants. I penso que això és bo.

Però si llegeix el rerefons del meu discurs, arribarà a la conclusió de que realment l'assumpte al qual volia fer menció, no era pas únicament fer referència a les despeses d'un simple cotxe oficial. Més aviat, del que es tractava, era de posar en dubte els avantatges que considero vanitosos, de tots aquells que sou elegits per servir la comunitat i que més aviat tot el contrari, aconseguiu apropiar-vos d'unes garanties que us dona una llei marcada per la continuïtat i la desproporció.

Recordi, sou delegats, sí. Però això no significa gaudir d'unes comoditats que el més temerari dels repartidors de bombones de butà, no reivindiqui. Així que em recolzo de nou en les meves observacions i us recomanaria agafar el suplici públic sistemàticament, si desitgeu connectar sense entrebancs, amb aquells que us proporcionen les garrofes. Això o aparcar en un estacionament públic o privat i fer com la resta de les ànimes en pena a les que no ens queda cap altre més recurs:

Agafar tiquet i passar factura al cap d'empresa.

EN BENACH SI QUE TÉ UNA RETIRADA AL DAVID HASSELHOFF, PERÒ EL SEU COTXE EN CAP CAS, ÉS TAN FANTÀSTIC

2008-10-27T23:14:00.020+01:00

ERNEST BENACH RETIRARÀ ELS 'ACCESSORIS POLÈMICS` DEL COTXE OFICIAL

Francament sr.Benach, trobo que no ho hauria de fer vostè això. Vagi tranquil que jo no guardo la més mínima inquietud respecte a la seva innocència i que ja està bé de criminalitzar a aquest pobre home, carai!!! Però que no ho veieu que avui en dia no es pot anar enlloc sense un bon reposapeus dintre del vehicle?? Ostres, mira que n'és de buscaraons la gent! Sempre burxant la ferida i allà a on faci més soroll. A veure, és de calaix que quant més renom polític adquireix un parlamentari, més responsabilitats públiques té i més se li pot arribar a exigir. D'aquesta obligació se'n podria anomenar gratitud professional davant del propi electorat i consideració galant vers el cens desfavorable, que bé n'haurà d'assumir categòricament les seves determinacions. Però senyors meus, voler deixar sense reproductor mp3 al president del Parlament, realment és voler-li mal!!

Amb tot això, tampoc trobo que la instal.lació d'un aparell de televisió dintre de l'automobil dels nassos, sigui del tot desmesurat. Penseu que la programació infantil la fan en horaris de sobretaula, quan els més encorbatats prenen posicions aguerrides davant del bufet lliure del Congrés i comencen a servir els aperitius al saló de plens de l'Ajuntament. Val a dir que en la vida de conseller electe, un no gaudeix de massa temps lliure per esplaiar-se amb esbarjos quotidians, com ho fem comunament els ciutadans de a peu. No pretengueu deixar doncs als nostres edils, sense les aventures i desventures d'Hattori el Ninja o de qualsevol altre distret passatemps, que pugui arribar a fer una mica més sostenible, la tan desfavorida i poc agraïda regularitat, del dia a dia quotidià de l'executiva del país.

En fi, que quedi rubricada aquí per a la posteritat, la meva fidedigne justificació sobre el cas del carruatge oficial i crec que a partir d'aquest moment, qualsevol altre esmena estarà de més. Us toca ara a vosaltres jutjar i decidir, però penseu que les coses podrien haver estat infinitament més perilloses per a la integritat dels contribuents, si en comptes del cotxe d'empresa del parlamentari d'Esquerra Republicana, estiguéssim debatent el mitjà de transport, que amb tota la coherència del Món, hauria d'utilitzar pels seus desplaçaments laborals el sr. Saura, el sr. Herrera o qualsevol altre regidor d'una formació ecologista que aspira a tallar el bacallà, però que no es mulla ni a la porra d'un Barça-Madrid...perquè llavors estaríem parlant...d'horror, el Bicing!!!

I aleshores barcelonins, si que tocaria tremolar de debò...

LA MICOLOGIA RECAPTATÒRIA. UNA MAGISTRAL I ENCOBERTA ACTIVITAT DE LLEURE

2008-10-22T20:55:00.017+02:00

El Ripollès torna a 'liderar' el nombre de boletaires rescatats

Tenim el dubtós honor de pertànyer a un estat capdavanter en violència domèstica, maltractament d'animals i fracàs escolar. Però per si tot això no fóra prou, els habitants d'aquesta allunyada i bonica contrada, tenim també la gran sort de ser l'avantguarda a l'hora d'extraviar tota mena de micòlegs amateurs de cap de setmana i d'urbanites reciclats de cistelleta i trepitjada esmicoladora. 

I ha estat tot gràcies a determinat programa televisiu, que la fal·lera boletaire s'ha escampat pel nostre país de manera exagerada. Un parell d'anys ençà, poca gent de capital sabia diferenciar sense problemes més de tres o quatre famílies de bolets. I de rovellons, n'hi havia només de dugues classes: els de llauna i els congelats. Avui en dia tot és diferent i qualsevol persona està totalment capacitada per detectar el fong més ocult i dissimulat que mai s'hagi intentat amagar sota bosc. Així doncs, els dies de les setes gallardes i formoses sembla que tenen els dies comptats, davant d'aquesta tenaç onada de caçadors sense escrúpols, que cap de setmana rere cap de setmana, colonitzen les terres salvatges més indòmites i inexplorades.

No seré pas jo però, qui exposi quines poden ser les nefastes conseqüències d'aquesta inconscient massificació rural, ja que tots i totes tenim el mateix dret de gaudir per igual de la natura. Però potser si que les televisions i els mitjans públics en general, haurien d'anar més en compte de divulgar una estossinada salvatge de xampinyons i camagrocs sense treva i amb nul·la limitació.

No sé, però penso que un divulgatiu setmanal al 33, potser hauria estat més adient alhora de protegir el patrimoni natural, si del que es tracta és de conservar-lo i no posar-lo en mans de persones, que poca cura o gens, poden tenir de preservar prats i boscos en general. Fomentar una coneixença més esglaonada del medi que ens envolta, potser hauria estat una tàctica més coherent i adoctrinadora, ja que exposar l'arboreda feréstec, al servei del conglomerat familiar que ocupa les ones catòdiques en horaris de màxima audiència, diu molt poc del servei a la comunitat que pretenen donar. Ara, que si el que realment ambicionen, és omplir carreteres senceres un diumenge matinal fora de temporada estiuenca i recol·lectar peatges indiscriminadament, plogui, nevi o surti el sol... llavors xapó, senyors de TV3!

Una jugada mestra i sobretot, discreta.

Article publicat a l'Opinió Nacional del GND

SOM A L'ERA DE LES ENERGIES ECOLÒGIQUES ALTERNATIVES. RENOVEM-NOS O MORIM.

2008-10-14T21:15:00.014+02:00

Nova incidència a la central nuclear d'Ascó I

Això és un no va més i un comença a no agafar-s'ho massa seriosament. Però quantes fugues radioactives portem ja en el transcurs de l'any actual? Tres, quatre, vint-i-cinc? Tan se val, en qualsevol cas massa poques. I dic poques perquè sé del cert que en podrien haver estat moltes més. Doncs donada la transcendència de l'assumpte en qüestió i del perill que suposava per a tots nosaltres, tanta fuita contaminant sense aturador, vaig decidir organitzar una comissió de seguiment, per esbrinar el perquè de tants errors logístics i desemmascarar els veritables responsables. Així doncs va ser, que vaig encetar una acurada investigació pel meu compte, en la que se'm van tancar moltes portes, se'm va denegar l'accés a determinats expedients secrets i no vaig rebre cap ajuda de les autoritats competents, per tal de treure l'aigua clara de l'entramat i resoldre la causa de les fatals emanacions. Però finalment i gràcies a la meva insistència i dedicació, vaig poder esbrinar, gairebé per casualitat, quin era el motiu de tanta combustió tòxica i de tanta pèrdua verinosa. Ara, un cop finalitzada aquesta inspecció tècnica de treball, em crec en facultats absolutes, d'exigir-ne explicacions als corresponents culpables de les emissions i fer-los pagar per una negligència professional i una falta de responsabilitat, que ha posat en perill, la salut de milers de persones d'aquest país.

Però quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que les flaires mortals no eren originaries de cap zona restringida de màxima seguretat del centre, sinó degudes a la mala ventilació de l'aire d'una de les sales més freqüentades per la plantilla treballadora, no sotmesa aquesta, a cap tipus de control d'entrada ni de cura preventiva. Concretament, m'estic referint al menjador de la central nuclear, a on la sana cuina mediterrània brilla per la seva abscència i només cal donar-li una ullada a les carmanyoles del personal docent, per entendre que són una altre mena de gasos tòxics els que es condensen en el recinte i s'escampen a l'exterior, quan algun ofegat nouvingut obre alguna finestra.

Així, deixem-nos estar d'efluvis químics letals i de radiacions nocives per atemorir a les criatures, que l'alarma social que innecesàriament s'ha generat, és deguda només a una indigesta combinació de seques, carxofes i botifarres flatulentes. Ara, que veient el resultat i la polèmica que encara avui en dia genera la utilització del potencial intern del nucli atòmic, qui diu que l'estructura mol.lecular d'un infernal pebrot del padró no faria el mateix efecte energètic? De ben segur, que la seva exhalació no seria ni de bon tros la meitat de mortífera i tots en quedaríem una mica més tranquils. Rememorem doncs antigues consignes anti-nuclears i engeguem ja mateix una campanya en pro d'altres forces renovables.

Padrons... Sí, gràcies...

LA MÉS EXALTADA PROCLAMA D'UN IMPERI QUE CONTRAATACA I LA MÉS INVIABLE INSURRECCIÓ D'UN SERVEI QUE S'IMPACIENTA.

2008-10-06T19:48:00.010+02:00

He hablado castellano en Vic y no me ha sucedido nada

Buf, tremendes les declaracions d'aquesta bona dona. Ara resulta que a de Vic en pots sortir viu encara que parlis en castellà. Quins ovaris que li posa la Immaculada aquesta!! A veure, senyora coordinadora de l'Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música, ja va sent hora que vostè i tots els que pensen com vostè se'n adonin d'una maleïda vegada: Osona, un dels feus més salvatges de l'integrisme catalanista i amb la seva capital, com la més bàrbara de totes les ciutats, no poden ser mai, cap exemple de feblesa i debilitat. Cert és de la indisciplina que es respira a l'ambient i que té com a punt neuràlgic, un centre mesetari cada cop menys subjugat. Però si d'alguna cosa es poden ben enorgullir els ciutadans vigatans, és de la salvaguarda sense escrúpols del territori i de l'atemoriment ferotge, de qualsevol persona no coneixedora de la nostra santa llengua mare.

Aquesta gent que porta tota una vida sota la nostra tirania, ja se'n haurien d'haver assabentat que amb nosaltres no s'hi juga i que per aquesta dreceres ho porten ben clar. Són ja molts anys de subjecció tributària i no estem disposats a deixar entreveure el més insignificant signe de rebel.lia a les nostres propietats. Massa temps ens ha portat callar la seva veu i emmudir la seva raó, i no pensem tolerar ara, cap tendència revolucionària en la seva conducta. Siguin sotmesos pels segles dels segles a la nostra subordinació, als nostres desitjos sobirans de conquesta i al seu imperatiu vassallatge. D'altra banda, ja deurien saber que qualsevol amotinat que utilitzi la llengua castellana al nostre país, serà degudament perseguit, empresonat i exposat el seu cos a un escarni públic de conseqüències desagradables, a base de demolidores ràfegues de tomàquets madurs i ous podrits. I així serà fins que el seu el calvari toqui fons, amb el més durs dels exilis i l'etern desterrament.

Llavors, defensors de la terra, que no es perdi la intolerància que ens caracteritza i no deixem ensorrar l'abastament del Regne de la Por que tants segles ens ha costat atènyer. No defallirem en el nostre tarannà esclavista i mantindrem ben aferrades les possessions que enriqueixen la nostra hisenda i atresoren les arques nacionals. L'opressió a la península continuarà proporcionant-nos una font inesgotable de súbdita mà d'obra gratuïta i no destronaran pas aquest somni de grandesa i poder, que ens fa dominadors absoluts del Mediterrani sencer i garants de la més inquisitiva pax romana, guerra catalana.

Catalunya, unitat de destí en lo universal. I si més no, de l'extraradi...

EL PARTIT DE LA CIUTADANIA NO GUANYA SIMPATITZANTS. EN CANVI ELS ADEPTES AL SEX MATURE ESTÀN QUE TRINEN

2008-10-01T14:03:00.007+02:00

Ciutadans i el PP de Catalunya encapçalen junts la manifestació contra la immersió lingüística en català

Ostres tu. Déu ni do amb la manifestació d'aquest cap de setmana a Barcelona i la por que fa. Però por de veritat eh? Aquesta gent de Ciudadanos hauria de dedicar-se al món cinematogràfic, doncs veient el personal que circula pels seus rodatges, més aviat semblen sortits del Festival de Cinema fantàstic de Sitges, que no pas de dintre de l'escenari polític contemporani. I a jutjar per la idiosincràsia dels personatjots que hi deambulen, el pànic que penetren va molt més enllà del simple guió de la típica pel.lícula americana d'espants sobtats i no dubto pas, en classificar-los dins d'un génere terrorífic, infinitament més horrorós i esfereïdor.

Però primer de tot erren en el plantejament. Perquè ja m'explicareu sinó el què. Demanen una major immersió lingüística de la llengua castellana i és mostren totalment tossuts a la nova Llei d'Educació Catalana. Però el que realment s'haurien de plantejar, és una injecció de participants a les seves concentracions, doncs aquestes disten molt, de ser més que una reunió d'amics a la plaçoleta de la cantonada. Millor els hi aniria si despleguessin tots els seus esforços, en aconseguir un subministrament d'assistència i d'espectadors en els seus aplecs, i es deixessin estar de romanços de llengües maltractades i rebequeries vàries. Que s'ho facin mirar.

De totes maneres, entenc perfectament la postura del partits de dretes al enutjar-se, quan es titlla als seus sequaços, de sentiment de comprensió vers la pederàstia. Sóc conscient de les ampolles que puc aixecar amb aquest comentari, però que voleu que us digui, us asseguro que cap partidari de les formacions bilingües de pa sucat amb oli, mostra cap tipus de simpatia davant d'aquest tipus de psicopatia cruel vers els infants. Penso que se'ls pot tractar d'arrogants i ufanosos, però sincerament, culpar-los de permissius davant d'un aberrant cas d'abús de menors, seria caure en un greu parany difícil de sortir-ne. I dic això, doncs veient la mitjana d'anys de la seves tropes, més aviat se'ls podria culpar de fetitxistes de la tercera edat i d'aficionats a la gerontofília, però mai de donar cobertura al sexe amb criatures. I de debò, tant la COPE, el Partit Popular com la formació de l'Albert Rivera i companyia, abans se'n van a caçar sectaris a qualsevol viatge del Imserso a Peníscola, que no pas a la sortida d'un parvulari. Tot i així, el que no acabo d'entendre jo, és aquesta dèria que encara mantenen viva, de repartir globus i caramels a tots els actes públics on escenifiquen. Segurament en sortirien millor beneficiats , si repartissin entre els seus incondicionals, altres utensilis més adients a l'avançada longevitat de l'auditori assistent.

Si de cas, bastons, marcapassos i alguna que altre dentadura postissa.

LÒGICA PERIODÍSTICA ACLAPARADORA. SEMBLANÇA RAONABLE AL RIPOLLÈS O SIMPLE DEMAGÒGIA BARATA D'UN MUJAHIDÍ EN CONSERVA

2008-09-22T13:49:00.006+02:00

El Periódico confon l'alcalde d'Ogassa amb un 'pacífic ciutadà que llueix el bigoti de Hitler'

Permeteu-me que repesqui aquesta notícia de ja fa uns quants mesos però és que l'assumpte porta gresca i no pot quedar impune a una mossegada indecent, com diria el gran professor Monegal. I no parlo només de la cagada monumental d'un mal informat periodista del mateix rotatiu que dona feina al mestre, sinó de la manca de professionalitat que deixa entreveure aquest articulista, ja que al percebre en el seu escrit una malintencionada associació de bigotis, ben bé podria haver anat una mica més enllà i albirar una relativa similitud de la barretina de l'alcaldable de la bucòlica població ripollenca, amb la del més ancià de tots els barrufets. I no ho va fer pas.

Dit això, queda sota sospita la seva capacitat informativa i de transmissió, ja que la feina, un cop començada, és necessari finalitzar-la i no deixar punts entreoberts que es prestin a confusions inoportunes. Millor hagués estat si en comptes de mirar d'omplir la seva columna periodística, frivolitzant amb un acte institucional de tan carismàtica data, s'hagués dedicat a assetjar violentament als cambrers que duen les safates plenes de canapès. D'altre manera, com sempre acostumen a fer els assistents habituals a tota aquesta mena d'actes públics.

I acomiado aquí el meu repàs de l'actualitat política del país, encara que desfasada, amb la sana intenció de no caure en el mateix parany del reporter al que faig referència en aquesta crònica i provaré de no deixar cap porta entreoberta . Doncs, ja que m'he esplaiat amb total impunitat de les maneres de fer d'aquest individu, no voldria fer pas curt jo ara i m'agradaria deixar en evidència també, les males costums de tants i tants columnistes de diaris, que omplen les seves periòdiques redaccions amb calumnies sense fonaments; i les busca raons de la majoria de tertulians radiofònics i televisius, que no són més que una nissaga cridanera que no saben respectar la paraula i més aviat són comparables a una bomba de rellotgeria que no pas un fenomen informatiu. És ben cert que qui té boca s'quivoca, però a tots ells, per la part que a mi em toca, només els hi resta que auto-destruir-se, davant d'un incansable públic lector i d'una audiència martiritzada que ja no sap ni a on amagar-se.

Santa paciència...

UI QUE EM VEU, L'ULL QUE ET VEU

2008-09-14T11:05:00.012+02:00

Denuncien un jove de Sant Celoni per gravar la seva veïna mentre es dutxava

Avui encapçalo el meu escrit setmanal amb aquest sorprenent titular, a priori sense cap mena de repercussió sobre la vida política i econòmica del país, però si de certa transcendència per als protagonistes de la notícia. En primer lloc per a la noia en qüestió, víctima de l'atac intimista a la seva nuesa i que ha vist greument perjudicada la seva interioritat prohibida. Després per al sofisticat voyeur de prismàtic caigut, que després d'haver passat tardes senceres mamant episodis de McGyver, haurà de manegar-se-les ara només amb llapis mossegat i una cigarreta apurada, si vol fugir de la comissària on restarà retingut durant unes hores. I en tercer lloc, per a tota la colla dignatària, la qual ja no podrà considerar impenetrables els seus secrets més inconfessables i haurà de començar a cercar mesures de protecció, davant de tot un seguit d'indesitjables onanistes, que els assetjaran constantment la intimitat i violaran sense cap mena d'escrúpols les seves confidències.

L'efecte dominó que comportarà aquesta detenció, pot esdevenir en conseqüències insospitades per a la privacitat de les autoritats i ningú sap encara a on poden arribar els efectes d'aquesta crisi de respecte a la individualitat personal. I tot plegat, perquè el que semblava en un principi només obra d'un adolescent malaltís de tercer de ESO, pot arribar a tenir certa repercussió de nivell nacional, si la coneixença de l'afer cau en mans indignes i malèvoles. Així que aferrem-nos bé a la cadira i guaitem en no defallir quan comencin a circular per Intervius i altres rotatius sensacionalistes, els reportatges més desagradables i escandalosos dels nostres dirigents enfeinats en les tasques més quotidianes i exclusives.

Així doncs, no ens sorprenguem a partir d'ara, a l'entreveure a qualsevol programa de vídeos cassolans, a tot un senyor president disfressat de bomber amb el cul a l'aire, interpretant un sexy full-monthy per satisfer les necessitats de la seva desesperada esposa. Tampoc ens extranyem pas, quan localitzem al youtube un sr. Carod-Rovira amb el bigoti empurpurinat, ballant una eròtica dansa del ventre i uniformat amb un suggerent tanga de cuir. I no defallim al comprovar en alguna emissió pirata de qualsevol televisó local, a l'ex molt honorable sr. Pujol, quan encara li queden forces i joventut per practicar un impressionant salt del tigre de més dos metres d'alçada, sense deixar-se la totalitat de la dentadura enganxada al parket de casa seva.

La càmera indiscreta al servei del poble!!!

EL MÈTODE SARAH PALIN. VENTILACIÓ TREPIDANT D'ASPIRANTS INCÒMODES.

2008-09-04T20:21:00.005+02:00

ELS RUMORS SOBRE PALIN AMENACEN LA CAMPANYA McCAIN

Sana enveja és el que sento en aquests moments. Els EUA serà un estat paranoide, terrorista i tot el que nosaltres vulguem, però altre vegada ens han passat la mà per la cara a tot el Món sencer. I per bé que la Xina i l'Índia s'entestin a perpetuar una aférrima competència acompanyada d'una dura batalla econòmica sense treva, el país americà, continua sent la primera potència en lideratge i el país millor millor preparat per a dur a terme, una consolidada iniciativa mundial.

Doncs ja m'explicareu sinó. Dos dies. Només dos dies ha trigat l'administració Obama a fotre potes enlaire l'elaborat pla republicà del Sr. Mc Bain i l'exemplar governadora d'Alaska. La veritat és que jo no se en que estava pensant aquest home per adjudicar el nomenament electe a una candidata amb tantes credencials tradicionalistes, però el cert és que li ha sortit el tret ben bé per la culata. Doncs la pretendenta a vicepresidenta al càrrec, ha passat només en el transcurs de 48 hores, de ser un tot exemple modèlic d'una família americana cristiana i puritana, a tenir que donar explicacions sobre un filla de disset anys, suposadament prenyada per un marrec afí a un estereotip sureny de tendència racista , i d'un bon senyor esquimal el qual té per marit, al que se li imputen càrrecs de conducció temerària sota els efectes de l'alcohol. Qui en dona més? Tot plegat, en un vist i no vist.

Farien bé els assessors del sr.Montilla d'agafar l'exemple i prendre nota d'aquesta ràpida tècnica de difamació sobtada de càrrecs públics empipadors. Així doncs, quan algun ministre convergent escali posicions i perilli la presidència socialista, doncs se li busca ràpidament un fillastre adolescent, adicte a l'hentai japonès i una germana pirada, que visqui rodejada de gats, escolti veus de morts i doblegui culleres amb la ment. I quan algun que altre molest soci del tripartit, posi traves fins i tot pel color de les corbates del president, es troba ipso-facte un tiet ex-policia corrupte, desaparegut anys enrere, degut a turbis assumptes relacionats amb el narcotràfic i la prostitució. I santes pasqües.

La feina, ben feta cony.

DIRTY PLAY. AMB ESPANYA NO S'HI JUGA

2008-09-01T13:47:00.010+02:00

Ha estat tal la onada espanyolista que hem hagut de suportar durant aquest estiu insofrible, que ara, un cop acabades les Olímpiades i deixat enrere el fervor xovinista atribuït a la consecució europea de futbol, les institucions espanyoles se les veuran negres per tal de mantenir el llistó ben amunt. Les proclames bèl.liques i agressives amb les han animat a la població a enemistar-se amb la resta de països contrincants, han estat de lo més indignes i kinkillesques.

En aquests temps que còrren, ja no estic parlant d'un llegendari txapeloide amb el seu inseparable timbal de dos metres de diàmetre. Ni tampoc estic discutint sobre el seductor "koala", amb el seu cutre rock paupèrrim a cavall entre Mojinos Escozios i les traviates simfòniques de Manolo Escobar. Com tampoc em defineixo sobre l'infantil actitud davant les càmeres de televisió, d'uns abanderats olímpics, saludant la mama com si fos a la sortida del col.legi. I ni tan sols vull fer menció alguna, de tot el seguit d'adjectius racistes que li varen dedicar, ara farà uns quatre anys des de la premsa anglesa, a l'ex seleccionador del combinat espanyol de futbol, degut a la seva inapropiada manera d'augmentar l'autoestima dels jugadors.

Personalment m'han deixat sense defenses. Doncs ja no es tracta únicament d'insòlites desfilades de folklòrics torturadors taurins i de simpàtics tricornis benemèrits a les graderies dels estadis de mig Món embadalit. L'estratègia a seguir avui en dia és molt més engrescadora i difícil de pair en un estat occidental que s'autodenomina transigent i tolerant. Trist de veure que televisions públiques i mitjans audiovisuals privats, s'hagin enverinat d'aquesta ràtzia antipàtica davant d'uns indrèduls adversaris, que o bé no s'acabaven de creure el que escoltaven, o encara conservaven entre malèvoles rialles, aquell típic tòpic d'Spain is diferent.

Així que farien bé de pensar fredament a on volen anar a parar, que si per frenar l'impuls independentista basc i català, s'obliguen a consolidar-se arreu del planeta, com un modernitzat estat sobirà, on l'enemistat i l'aversió són armes indiscutibles per l'estímul unionista, farien bé de girar cua, abans d'involucrar-se encara més en aquesta espiral de joc brut i que molt em temo, ja no tindria volta enrere. Doncs de seguir en aquesta dinàmica provocativa i matxacona del "A por ellos" i del "Podemos", no m'estranyaria gens, que la propera consigna televisiva, igual d'animosa vers "La Selección" com increpant respecte el rival fóra: "Vamos a rajarlos a todos".

A alguna altre bestiesa per l'estil.

A LA VILLE DE...I JA VAN SETZE ANYS A BASE DE TRANQUIL.LITZANTS

2008-08-27T21:05:00.000+02:00

Arrenca el Gran Premi d'Europa de Fórmula 1 a València

Personalment el Món de la Formula 1 i del motor en general me la porta ben fluixa i amb prou feines se distingir si el cotxe que porto va amb carburant dièsel o benzina. El cas és però, que n'estic al corrent de que posseir un mitjà de desplaçament tan anti ecològic, és una incongruència com una casa per als caps de mitja humanitat. I si bé l'altre meitat ni tan sols se'n fa ressò de la seva part de culpa, tots i totes som activistes en potència d'aquesta hecatombe global de nivells insuspitats, i tard o d'hora haurem de carregar amb la consciència intranquil.la, de saber-nos els únics responsables d'aquesta destrucció planetària de conseqüències funestes.

Però anàlisi a part sobre el món de les quatre rodes, la cosa no treu, que convisquin entre nosaltres una raça humana superior, que sense preguntar ni tenir en compte l'opinió dels demés, ens involucrin a la resta en tot un seguit de martingales sorolloses, que fan un favor erroni a la ciutat que els acull i atabalen en extrem els nervis i la paciència dels seus espavorits ciutadans. Ara li ha tocat a la capital del Túria albergar aquest atroç circuit d'infàmia i tampoc es queda enrere la primera de les ciutats aragoneses amb la seva enganyifa exposicional. Però recordem que no fa encara vint anys, ens va tocar la Grossa de la rifa nadalenca a casa nostra, amb uns tristos Jocs Olímpics especulatius, mentre que una capital andalusa potes enlaire, s'emportava el dubtós honor, de ser la seu universal d'un centenari genocida.

Total, que penso que postular-se en contra d'aquesta mena d'esdeveniments és bàsic i coherent. Però també sóc conscient de la feblesa capitalista que tot ho devora i que aquestes exhibicions deplorables, seran degudament renovades en temps vinents i el lucre administratiu perdurarà. No deixem però, d'abominar els xous business d'aquesta condició, que subhasten i malbaraten el patrimoni nostrat, sense cap mena de limitació de les institucions.

Marronaires: Prou calmants, exhauriu les reserves farmacèutiques. Doneu-nos treba.

ENTRA EN VIGOR EL CARNET SUPER 3 PER PUNTS

2008-08-16T01:19:00.009+02:00

Impedeixen que una menor de Reus faci la volta a Espanya amb un cotxe d'autoescola

Que quan arriba la calor els mitjans de comunicació van mancats d'events importants amb els quals omplir dignament els seus espais, ja siguin aquestos escrits o audiovisuals, és un fet demostrat i corroborat. I si tenim en compte els insofribles i tediosos serials estiuencs del futbolista del moment, i les reiterades reposicions bocafluixes de la ja esgotada temporada política vigent, més els hi convendria fer com el sr. Bachs al Filiprim i tancar la paradeta durant la campanya estiuenca.

Però com que no vull ser diferent de la majoria dels demés noticiaris i m'agradaria que se'm tractés d'igual a igual amb la resta dels mitjans divulgatius, faré ús també d'aquesta tècnica, tan estesa i difosa, consistent en distreure al personal i fer veure a la resta de la humanitat que seguim al peu del canó, mentre ens l'estem gratant amb dedicació davant del ventilador i fent cas omís a les nostres obligacions de bons reporters de vint-i-quatre hores al dia i de tres cents seixanta-cinc dies a l'any. Ja vindran mesos més enfeinats, en els quals ja haurem carregat les piles i tindrem les pistoles ben carregades, amb el punt de mira apuntant inequívocament al nostre sorprès objectiu.

Així que senyors meus, avui no els hi parlaré de retallades governamentals ni de saraus estatutaris; ni els explicaré res que tingui a veure amb malversacions dels fons públics ni amb crisis econòmiques vertiginoses; ni tan sols faré menció alguna sobre corrupcions constructores dintre dels ajuntaments ni sobre greuges repressius dignes d'altres temps. Avui no en vull saber res que ens recordi totes aquestes meravelloses funcions teatrals, amb les que ens delecten usualment els diplomàtics del moment, tota la resta del curs polític. Avui només pararé atenció en aquesta notícia amb la que fortuïtament he topat i que m'ha fet témer sobre si el nostre estimat planeta no haurà entrat de cop i volta en una espècie de misteriós forat negre, que ens haurà capgirat de totes totes el fràgil i delicat equilibri espai-temps, i haurem anat a parar de sobte, a un vint-i-vuit de desembre d'un any qualsevol.

Perquè, dic jo, tot plegat deu tractar-se d'alguna mena de broma, no?

NO TENIM LA VERITAT SOBRE EL CAS PASCAL HENRY PERÒ POSEM ELS PUNTS SOBRES LES IS.

2008-08-11T17:26:00.013+02:00

Interior investiga per què es continuava buscant el gurmet suís després de l'avís de la seva localització

Però...però això no passa ni a les millors pel.lícules!!! Osti tu, resulta que aquest paiu que feia mesos que tots buscàvem com a desesperats, es trobava sa i estalvi rondant tranquilament pels carrers de Ginebra, utilitzant com qui més els caixers automàtics de la ciutat i més feliç que unes santes pasqües. Bé, que més dir del que no s'hagi dit fins ara. Tots els diaris en van plens de tota la pesca i no crec que aporti res de novedós jo, doncs ara només toca esperar com de gran serà la gresca, amb la qual ompliran les seves pàgines, al setmanari satíric per excel.lència que surt els dimecres i es segresta els divendres.

Però a veure, a mi tota aquesta moguda gairebé irreal, no m'inquieta ni m'esbera si només paro atenció a la falta d'interconnexió i d'enteniment entre les diverses classes de policies existents. Per això hauríem d'endinsar-nos en terrenys paracientífics, d'universos paral.lels i de realitats virtuals. I bé, ni jo sóc el professor d'Arbó, gran coneixedor dels fenòmens sobrenaturals de casa nostre, ni segueixo amb assiduïtat l'actualitat informativa d'ultra tomba de l'Iker Jiménez, ni sé ordenar tota la bibliografia ciència fictícia d'Isaac Asimov, alfabèticament i de memòria.

Tampoc em causa estupor, el assabentar-me en que caram hi fa una oficina d'aquesta mena dels Mossos d'Esquadra a Madrid. Ni capficar-me al pensar d'on sortiran els quartos per pagar aquestes sensacionals batudes rastrejadores, amb helicòpter inclós. Ni tant sols em sobta la jeta que li posen alguns, alhora d'esfondre's sense deixar rastre i no pagar un assequible tiberi d'uns miserables 250 eurus. No. Personalment, el que m'espanta de tot aquest sidral, es que no hi hagi cap persona capaç de substituir un funcionari públic, en aquest cas un encarregat de la coordinació de tots els cossos de seguretat, quan aquest es troba a casa indigest. Ja sigui el motiu de la baixa laboral, unes lleugeres dècimes de febre, molèstia per unes galteres, una piga al cul, o simplement perquè a fora fa fred i al llit s'està molt bé.

La veritat, no m'acabo de creure que en tot el cos de la policia autòctona, només hi hagi una persona capacitada per ordenar i concertar aquest tipus de tasques administratives. Però si és així, ja seria hora que busquéssim un substitut qualificat per a realitzat la funció amb la total garantia del perfecte funcionament del servei. Clar que hauria de ser una persona amb un coeficient mental per sobre de la mitjana, que domini a la perfecció el món tecnològic modern i per descomptat, amb un elevat nivell en la comprensió, l'escriptura i la parla de l'anglès, el francès i l'alemany.

Llàstima que revisant els currículums vitaes de tota la trepa que ens manega i als quals he tingut secretament accés, no es trobi cap possible aspirant al càrrec; doncs en tots ells sempre predomina el mateix esquema descriptiu, sobre aptituds i facultats personals: Anglès nivell bàsic amb informàtica nivell usuari.

O sigui, ai don anderstan llu i no tinc ni puta idea ni de com funciona.

"ESPIETES". LA VERSIÓ CATALANA DE LA PEL.LI DE SCORSESE. AVIAT A TOTS ELS CINEMES.

2008-08-03T23:24:00.008+02:00

Puja de to la polèmica entre el regidor de Torredembarra i Extremadura

Uf, aquest cop enceto el meu repàs setmanal de l'actualitat, amb un tema polèmic i no exempt de controvèrsia. A veure, primer de tot, aquest senyor qui és i que feia abans de tot aquest merder?? Potser ho sabien a l'ajuntament de Torredembarra, a casa seva i para de comptar. Però si reflexionem sobre la dimensió que ha assolit l'afer i la magnitud que encara pot comportar, no puc evitar de pensar en quines o quins han estat el detonants de tot aquest rebombori. És a dir, aquesta persona escrivia les seves impressions en una web personal, va publicar un desafortunat cartell i arrel d'això, s'ha demonitzat la seva existència i se n'ha demanat públicament la seva decapitació a la plaça major del poble. Bé, no m'oposo que abans de fer públic un document d'aquesta mena, un hauria d'entreveure tots els pros i els contres, i més sent un càrrec públic electe, com és el cas del diputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds en qüestió. De totes maneres, jo no li veig la malícia enlloc a la seva proposta. Més aviat crec en l'honestedat de la seva equivocació i d'haver pecat d'un sarcasme impulsiu, a l'hora de penjar l'assumpte de la discòrdia a la xarxa. I un cop expresades les seves disculpes, crec que s'hauria de donar l'assumpte per tancat a nivell institucional i no fer-ne més enrenou del que ja se n'ha fet .

La notícia però, em fa ser una mica més complexe en les meves elucubracions, i em fa pensar en tot això, com una criminalització individualitzada, perfectament orquestrada des de les més altes esferes centristes. Doncs com ja he apuntat en unes ratlles més amunt, abans de tot l'enrenou, aquest senyor políticament no era ningú, i tot d'una ha passat a ser víctima i centre d'atenció, d'un linxament de proporcions dignes de mandatari enderrocat. Seria versemblant comparar aquesta cacera a l'home, amb els mètodes sagnants i extorsionadors, de determinada organització mafiosa ben propera, capacitada per atemptar contra el més insignificant i pelacanyes dels regidors, de qualsevol petit poblet irrellevant perdut als mapes. D'aquesta manera, s'aconsegueix atemorir a la base estructural, fer trontollar l'eix vertebral del partit i es possible enderrocar de manera infal.lible tota la seva cúpula dirigent. Potser el símil està desorbitat i fora de lloc, però si fa o no fa resulten els mateixos mètodes de descoratge i d'intimidació.

Però endinsem-nos en terrenys més lúdics i recreatius, doncs si podem treure l'aigua clara d'alguna cosa amb tot aquest embolic, és que a Catalunya existeix un talp. Tenim a casa nostra una persona que dedica nit i dia a llegir tots els blogs i revistes de caire independentista i a passar informació a l'enemic davant dels nostres nassos. Serem capaços de detectar aquest espia abans no sigui massa tard? Per força ha de ser una persona que jugui a dugues bandes i que tant la podem veure en un esverat debat televisiu de TV3, defensant a mort al Franki de Terrassa, com participant en un jurat d'un friki-garrulo concurs de menjadors de bonyigues, a qualsevol televisió privada estatal.

De moment, jo ja tinc una persona candidata al cap...

ARAGÓN YE NAZIÓN Y CATALUÑA POSESIÓN

2008-07-30T20:44:00.010+02:00

Joan Carretero: "Catalunya té dues opcions: la integració a Espanya o la independència"

Escolti Joan, no és vostè massa dràstic? A la seva manera d'entendre l'evolució de Catalunya, només hi ha dos camins possibles: O bé ens integrem a Espanya definitivament o ens distanciem inequebrantablement. Bé, és una visió futurista una mica pobre si m'ho permet qüestionar, doncs en qualsevol reestructuració d'un entramat social com el nostre, sorgeixen daltabaixos i entrebancs, que poden fer tirar enrere tot un projecte nacional de la manera més mortuòria i crucial. Pensi que el procés de construcció nacional pel qual vostè treballa, no és pas cap camí de roses planer i haurà de veure-se-les en tot moment, amb tota una mala colla de detractors capficats en afeblir-lo o en fer-lo caure de manera terminal. Així doncs, permeti'm aconsellar-li, doncs penso que solament un parell d'opcions en un tema tan transcendent com aquest, són insuficients i no són garants de cap mena, per arribar a la meta volant, a la qual que ens hem proposat arribar.

Cal trencar-nos la closca i que ens surti fum del cervell, per tal de tantejar totes les opcions possibles de tirar endavant aquest projecte i que no tingui volta enrere. Exprimim-nos les neurones al màxim, no ens tanquem en banda davant de qualsevol esmena, doncs tota ajuda serà d'agrair, alhora de construir el futur d'un país on hi tinguem cabuda tots i totes: Els d'aquí, els d'allà, els d'Alà i els de més enllà. I com ens ho farem això? Val a dir que serà tasca ingrata i gens fàcil, però amb i.lusió i ganes de prosperar ens hem sortirem. Vostè en té dos d'idees, jo en proposo una altre més i a veure si entre tots, poc a poc anem entreveient el corriol a seguir, li fa??

No és convenient la involucració definitiva a l'estat espanyol, doncs no finiquitaríem mai l'espiral d'estires i arronses inacabables, dels quals ja en portem uns quants segles i n'estem un xic farts de la convivència, doncs mai n'hem tret l'aigua clara i no hem solucionat res de res. Tampoc queda clar que escaigui ara per ara una segregació independent, doncs no gaudim d'un govern prou fort i garant de l'òptim funcionament del país i aviat podríem arribar a ser pressa fàcil d'altres regions de tarannà més bel.ligerant i manifestes d'unes alarmants proclames catalanofòbiques, que freguen la xenofòbia.

Així doncs, que ens queda sr.Carretero? Una bona sortida per a l'afer seria desaparèixer del mapa durant una temporada i que s'oblidin totalment de nosaltres, no creu? A la meva manera d'entendre les coses, la solució passaria per annexionar-nos temporalment amb una de les regions més descuidades de la mà de Déu i a on el temps passa transitòriament, amb més pena que glòria. Terol existeix diu la llegenda mitificada als adhesius de molts turismes aragonesos i esperem que així continuï durant molt de temps. Aquesta província aviat annexionarà Catalunya sencera, amb lo que a la fi, aconseguirem una mica d'estabilitat governamental, encara que aquesta sigui basada tristament, en l'oblit i la més nul.la de les existències.

Catalanicos, siguem baturrus i arribaran dies enriquidors.

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA I FELIP PUIG S'EQUIVOQUEN. CAL RE-ORIENTAR LA C.A.L.

2008-07-21T20:06:00.022+02:00

Montilla adverteix a CiU que de lliçons de català "les que calguin", però de catalanisme "cap ni una"

No sr. president. No se'm baixi vostè ara els pantalons, si us plau. Són moltes les imitacions que el ridiculitzen i moltes les irrisòries interpretacions que esdevenen arrel del seu català personalitzat. Però el tinc jo per una persona de raó, seria a més no poder i amb total capacitat per governar un país caòtic com el nostre. No se'm doblegui ara sr. Montilla, davant de tots aquells que només busquen l'aclamació momentània i passatgera.

Ben cert que cap polític d'aquest país té potestat per reclamar-li una catalanitat onírica i fantasiosa, doncs la nostra és una nació multiètnica i lingüísticament exuberant, en la que totes les peces del trencaclosques són benvingudes i en la que ens convé una bona dosi de realisme cultural de plaçoleta i de carrer, per saber a que atendre'ns quan ens arribi l'hora de l'esperat alliberament popular. Així doncs, no em renegui ara de la seva xerrameca de mercat de barri i faci cas omís tots aquells puristes de nivell D, que de Quetaris en som uns quants més, els que agraïm el seu esforç diari de traducció simultània i espontània.

Caldria tenir en compte també, que la llengua com a condició humana que és, se'ns presenta com una singularitat transitòria en el temps i com a tal, es deu als esdeveniments històrics i a les fatigues i penúries que han sofert els seus efímers coneixedors. No es pot estancar una cosa que està condemnada a evolucionar i a ramificar-se. Amb lo qual, si estem a les portes d'una orgullosa metamorfosificació macarrònica de la llengua catalana, que així siga!!!

De totes maneres, com no és meva la intenció de fer d'aquest espai, un paratge per a la idolatraficació de la fauna política existent, doncs més aviat tot el contrari, li diré que amb aquests afalacs que li he dedicat, no es cregui vostè ara una espècie de mecenes capaç d'evolucionar la llengua cap a nivells més palpables i tangibles. Doncs sàpiga vostè, que molt abans de la seva presidència, ja van haver-hi uns quants transgressor lingüístics, que van fer de la parla catalana, tota una institució dintre del frikisme de cabaret ravalístic, digne del millor vodevil excèntric i estrafolari.

De fet , jo compararia la seva fonètica amb la de Carmen de Mairena, els negres d'en Massagran, o altres personatges simbòlics per l'estil.

Per una normalització lingüística anticipada als temps que corren, biska la Terra Yiure!!!

EL MOSQUIT TIGRE NO SIGNA EL MANIFEST DEL CASTELLÀ

2008-07-08T21:03:00.013+02:00

Montserrat Caballé, nova icona de l'espanyolisme

Tal i com ja va vaig avançar degudament en un post anterior, si no vaig errat en les meves conclusions, podria ser que aviat tinguem en aquesta espècie invasora, un amic, un soci, un company...i que dic jo!! Un patriota de cap a peus!!!

A primeres de canvi, podria semblar que el seu molest i dolorós fibló, ens estigués fent la vida impossible a tots els habitants del Principat. Tot el contrari. Aquesta alarma social que es desperta any rera any per aquestes dates, forma part d'una estudiada i estructurada estratègia, que culminarà amb la inevitable conseqüència de l' alliberament nacional. De res ens serveixen ja candidatures simplistes i poc unitàries que debiliten dia a dia la consciència política del jovent i haurem de dipositar totes les esperances, en una nova i destructiva arma secreta, a hores d'ara encara amagada i que ens durà en breu, a assolir la nostra tant de temps enyorada escició sobiranista. Així doncs, tractem aquest invertebrat com es mereix i tornem a desar a l'armari tots els Raids y Baygons mata mosques i mosquits, no sigui que prengui mal la nostra nouvinguda arma de destrucció massiva.

En cap cas hem de deixar de tenir clar però, que com a poble pacífic i democràtic que som, no podem ni devem assolir la nostra desitjada independència mitjançant cap via bél.lica ni conflictiva. Això no treu que no siguem capaços d'utilitzar totes les opcions vàlides que se'ns presentin i tinguem cura d'aprofitar totes les oportunitats, per minúscules que siguin i cercar una manera digne i segura de defensar-nos de possibles atacs perpretats a l'exterior. Amb això, no beneficiar-se de l'eficàcia devastadora d'aquest petit insecte, hauria estat definitivament la nostra perdició com a poble i com a nació. Caldran anys d'estudi i d'experimentació, però la domesticació catalana del mosquit tigre és un camí que ja no té volta enrere.

Per als detractors d'aquest tipus de proves científico-militars, dir-los que cal valorar també, el prestigi internacional que suposa ser l'únic país del Món capaç d'adoctrinar legions senceres d'aquests petits xupa sangs. I encara que Catalunya esdevé ara per ara, un camp d'entrenament de l'animal en qüestió, ja s'està treballant nit i dia a tots els laboratoris del país, per aconseguir l'arma química definitiva i poder deixar de ser els conillets d'índies del bitxarraco d'una vegada per totes.

Que vagin en compte doncs, els impulsors de tota aquesta campanya corrupte i nefasta, que ataca la nostra llengua i que únicament busca la confrontació, que quan tinguem ben ensinistrat i adoctrinat tot un aguerrit exercit de mosquits tigrats , no ens estarem d'enviar-lis escaramusses senceres a fer-los companyia. De moment però, i tot gràcies a les mòrbides entrades en carns d'alguns dels nous avaladors del famós manifest, que tenim l'aviació ben saciada a casa nostra i sense poder operar encara en territori enemic . És a ells als qui hem d'agraïr, que no poguem disposar dels nostres efectius armamentístics i que els tinguem entretinguts dedicant-nos exhibicions aèries en viu i en directe, demostrant-nos en primera persona, el mal son que pot arribar a causar en el gruix de les línies enemigues.

Siguem pacients, catalans, que la cremor i la fogor de la seva picada, seran aviat forces aliades i la soferta espera haurà valgut la pena.

ESPANYA GUANYA L'EUROCOPA I TAMBÉ GUANYA EN CAVALLEROSITAT

2008-06-30T23:36:00.014+02:00

Espanya es retira de les bitlles per no competir contra Catalunya

Home, doncs gràcies. Tenint en compte que en aquests fatídics dies, en els que està tan de moda el tema aquest d'una gran i lliure, que l'enaltiment nacionalista és extrem i que tots els mitjans escrits i audiovisuals estan saturats de tanta joia col.lectiva, doncs que voleu que us digui, és tot un detall això que s'ha marcat la federació espanyola de bitlles. Deixar-nos el camí lliure, dona acte de la seva generositat i el conegut seu fair-play. Però abandonar a la primera de canvi, la veritat és que no fa massa per a ells i ja des de temps immemorials, qualsevol representant dels colors de l'imperi, s'ha distingit sempre per la bravura del brau enfurismat i la constància insaciable de la lleona afamada. I és així doncs, que jo de moment no em crec pas que l'equip espanyol s'hagi retirat per por de perdre en una hipotètica partida amb la selecció catalana i crec que és més degut a un acte de bona fe, de la que tant els representa i de caritat envers els seus súbdits rondinaires i busca bregues.

Però a veure, deixant a part aquest acte de misericòrdia i pietat, voldria plantejar l'assumpte de participar en competicions oficials amb seleccions catalanes. Això està bé, sempre que tinguem clar cap a on anem i a on apuntem. Tots tenim encara en ment, el monumental ridícul esportiu que va fer el ciutadà de Guinea Equatorial, Eric Moussambani, en el Jocs Olímpics de Sidney. Encara que el personatge en qüestió, semblava relliscar-li una mica tot l'escarni internacional que el seu estil d'ànec coix va generar, caldria no mitificar aquest tipus de conductes i no tenir en compte la seva estratègia. Ja que de rifades i de burles generals, els catalans ja en portem unes quantes sobre l'esquena i no tenim ganes de rememorar Fresnos i d'altres aixecaments de camisa per l'estil.

Així doncs, a veure si aprenem les maneres de fer d'altres potències més properes i posem mans a l'obra en la tècnica de la retirada a temps, que com diu la dita, és una victòria assegurada. I des d'aquest mateix moment, demano al Comitè Olímpic Català que anul.li qualsevol participació catalana en qualsevol esport en el que no estiguem del tot familiaritzats. Quedem exempts doncs, per decisió popular, de la pràctica d'esports tan exòtics com difícils d'executar com el Sumo Japonès, el Cheese Rolling i el llançament de cabres des dels campanars de les esglésies.

En aquesta darrera modalitat, sembla que Espanya sí que en té bastant a dir...

EL LLEIDATÀ PATRICK SÜSKIND JA HO VA DIR EN EL SEU MOMENT

2008-06-26T00:39:00.003+02:00

Lleida és el primer territori europeu en tenir aroma propi

Aquesta és bona. Resulta que les Terres de Ponent, a partir d'ara, seran distingides i reconegudes no per les seves qualitats culinàries ni per els seus fantàstic paratges naturals, sinó per el seu particular flaire bucòlic. El titular en sí no hauria de tenir massa rellevància i no hauria deixar de ser una notícia friki més de les que en va la xarxa plena. Però sincerament, la informació em deixa lleugerament atordit i sembla ser, que ara ens toca rebre pel nas.

Dos exemples peculiars i ben diferenciats:

Com molt bé recordareu, farà cosa de mig any, que el Partit Socialista de Catalunya va sorprendre'ns a tots, comercialitzant una perfumada aigua de colònia, que ens impregnava amb el seu inconfusible eau d'Optimisme, de tot allò del que normalment acostumen a jactar-se i vanagloriar-se. I com molts de vosaltres ja sabeu en primera persona, d'un temps ençà, han prosperat i causen impressió, els establiments gastronòmics basats en desenvolupar el nostre sentit de l'olfacte per damunt de tots els altres. I disfrutar d'una plaentera vetllada gastronòmica amb els ulls venats, a base d'olors i força de nàpia, és de lo més glamourós i modern que podem trobar avui en dia a la nit barcelonina.

Em pregunto si tota aquesta mena de publicitat innovadora i oferta lúdica avantguardista que ens fan tragar, mai millor dit, per nassos, es deguda a que estem saturats a tota mena d'estímuls visuals i auditius i que ja res del que veiem ni sentim, ni ens afecta ni ens causa sensació alguna. Sembla doncs, que estem de tornada de tot i el gran germà ha de trobar altres sistemes per fer-nos reaccionar a la seva voluntat i beneplàcit. De totes maneres, no cal posar el crit al cel, ja que amb tota la merda que respirem, en quatre dies tenim el sistema respiratori totalment atrofiat i haurem de buscar un altre mètode vàlid, per seguir mantenint a la població vagament adormida i adoctrinada.

Però a lo que anava. Aprofitant l'avinentesa, tractant de fer lloança als vincles que m'uneixen amb les meves arrels ancestrals i contrarestant els constants atacs que darrerament pateix el nostre poble: Proposo incitar un efervescent fervor patriòtic, provant d'estimular al personal, mitjançant un infal·lible sentit tàctil, que avui en dia resta ben estèril i desaprofitat.

Fer-ne bon ús amb totes les pubilles de les contrades, posar-lo a la pràctica amb una legió de daneses i no donar la denominació d'origen a cap producte autòcton si abans no ha estat tastat, comprovat i passat per la pedra per tota parròquia, seran a partir d'ara, les nostres consignes i el nostre leimotiv .

Mai més mirar i no tocar.

EL BARÓ FRANKENSTEIN TÉ NOM I COGNOMS I TREBALLA A LA RENFE

2008-06-16T20:02:00.007+02:00

PUIGCERCÓS DIU QUE ES VA FER INDEPENDENTISTA GRÀCIES A LA RENFE

A veure, anem per parts. Ja sabem que la vida és tot un cúmul de circumstàncies i que són els nostres dia a dia particulars i les nostres quotidianes vivències personals, al cap i a la fi, les que acabaran escrivint els llibre d'història i deixant petjada per a la posteritat. Podríem dir que les nostres erràtiques trajectòries, ben bé es podrien resumir en quatre temps verbals: Néixer, créixer, fornicar els afortunats i morir. Aquesta és l'estructura bàsica d'una existència singular i lo demés seran oportunitats fortuïtes. Però els camins que agafarem i la manera de resoldre les situacions que se'ns presentaran, no deixaran de ser paradoxes banals, que a la llarga, seran les que deixaran l'empremta marcada en el futur de la humanitat i de les generacions venideres.

Així doncs, sembla ser que per una casualitat de la vida, el sr.Puigcercós, deu el seu esperit patriòtic a una iaiona de Ripoll, a la qual, provaré per tots el mitjans necessaris, de localitzar i donar les gràcies en nom de tots nosaltres. Pensem que si no hagués estat per aquesta simpàtica senyora, podria no haver-se despertat mai la fal.lera catalanista en el polític republicà i el nou president d'Esquerra, podria haver estat captat fàcilment, per tota una colla de krishnes, per dir alguna cosa, en comptes de començar a formar part de la formació independentista. I en el dia d'avui, ens el podríem trobar perfectament repartint llaminadures i tocant la pandereta per la Rambla de Barcelona, en comptes d'intentar vendre'ns futuribles projectes nacionals, amb cert sabor agredolç i d'un continuisme submís que deixa bastant a desitjar.

Queda clar que tot canvia i res s'estanca i el que ahir veies de color blau avui ho veus de color vermell. Amb això, respecto totalment la seva decisió de fer públics els seus inicis secessionaris, però no deixen de ser curiosos i m'han donat molt a reflexionar. De totes maneres, el que si que està per veure i que de moment ningú ha tret a la llum, és que se n'haurà fet de l'empleat de la companyia ferroviària espanyola en qüestió i el que deu sentir en aquest mateix moment o que grans deuen de ser els seus remordiments. Però sobretot i el més important, si és conscient del monstre que va ser capaç de crear, degut a la seva obstinació roïna i a la seva crueltat amb una persona d'edat avançada. Segur que a hores d'ara encara s'estira dels cabells.

D'altra banda, també caldria valorar si convé una revisió auditiva setmanal, a tot el personal que treballa a guixetes i atenció directe al client. Però això ja són figues d'un altre paner...

MAGS DE L'HUMOR D'AHIR, AVUI I SEMPRE PRESENTEN:

2008-06-03T21:18:00.006+02:00

Joan Clos serà el nou ambaixador a Turquia

Si tenim en compte la frescura que de sempre ha caracteritzat el nostre simpàtic país conjugal, no hi ha dubte que encara han de passar moltes generacions, perquè algun dia, Espanya deixi de ser la primera potència mundial pel que fa al geni i al talant humorístic.

Ja en el seus inicis, en els anals del cinema de barri, uns encara desconeguts "latin lovers" en plena efervescència com Alfredo Landa, Jose Luis López Vázquez, Juanito Navarro, Ozores i tota la resta de la tropa, posaren el seu granet de sorra, perquè que avui en dia, telecomèdies com "Matrimoniadas" , "Manos a la obra" o "Médico de família" puguin competir directament per l'audiència, amb sèries de la categoria d'"Allò, allò", "The Young Ones" o "Friends" i estar a l'alçada de les circumstàncies. I també van sorgir del no res, tota una col.lecció de personatges de l'indole com en Pajares i l'Esteso, que van assentar aleshores, les bases del que s'estava coent per aquestes contrades. I va ser gràcies a tots ells, a la seva profunda ironia i el seu sarcasme intel.ligent, que actualment, l'humor espanyol pot rivalitzar i tractar de tu a tu, a l'eloqüència pobre i paleta d'uns cafres Monty Python desproveïts de recursos còmics i a l'agudesa cutre i facilona d'un descafeinat Rowan Atkinson sense cap mena de gràcia.

Anys més tard i ja ben entrada la dècada dels anys vuitanta, van començar a circular tota una serie de llegendes negres sobre un desconegut ministre d'exteriors socialista, del qual deien les males llengües, que quan entrava a un edifici d'oficines i el cridaven per pujar a la planta alta, sempre acabava pujat a sobre d'un ficus; i d'altres acudits per l'estil sobre Fenando Moran. Aquest pobre senyor va poder dormir tranquil, quan de cop i volta i no se sap ben bé el perquè, dintre de l'ampli repertori de la mofa i de l'escarni públic, va irrompre amb una força sobre humana, un poble que de ben segur, ni els seus propis habitants, no sabien encara que existia. Avui en dia, aquesta vila andalusa és més coneguda pels encantadors atributs de les seves edils populars que ens deixen a tots embadalits. Però en tot cas, val a dir, que dintre del món de l'acudit elaborat, res no seria com és ara, sense la seva reconeguda aportació cultural; i dir que va haver-hi un abans i un després de Lepe, és una veritat com un temple. I sempre amb l'enyorat mestre Eugeni com a qui més rialles li devem, han anat desfilant per les nostres pantalles, tot un seguit de Barragans i de Chiquitos de las Calzadas, que amb més o menys gràcia, han aconseguit de posar un xic de sana tonteria als nostres mal de caps quotidians i fer-los una mica més sostenibles.

Així doncs, senyor ex-alcalde, ex-ministre i ex-ambaixador; sabem que com a comediant amateur que és i pallasso sense frontera al que pertany, vostè fa el que pot i la seva gent li reconeix tots els seus esforços, que no és cosa fàcil. Vagi sense cap mena de complexes, a fer la creuada humorística a terres infidels, que sensaturadors i companyies estan a l'alçada de "van un inglés, un francés, un ruso y un español". Vagi si us plau, a ritme de Carlinhos Brown, a conquerir somriures al llarg de tot l'imperi otomà. Que aquí, nosaltres, sempre el recordarem com aquell gran showman, que un dia no massa llunyà, ens va donar tant sense demanar res a canvi.

Agraïts sempre: El poble de Catalunya.

PALEOLÍTIC ÉS LLIBERTAT

2008-05-29T19:23:00.004+02:00

Tarragona recuperarà el Senat romà com a òrgan consultiu del govern local

Continuem amb el retrogradament dels nostres pilars més elementals i seguim mirant enrere. Però aquesta vegada la cosa va més lluny que unes simples dècades i sembla ser que els amics de l'imponent Imperial Tarraco, faran bon ús del seu vanagloriós passat i en breu, començaran a romanitzar els seus devaluats estaments i a actualitzar la seva estropellada classe política, amb una nova versió a la catalana, de l'antic imperi mediterrani. Això està bé, sempre que la cosa vagi més enllà i a part de guarnir, amb la corresponent toga i sandàlies a alguns del nostres benvolguts compatriotes, tornin de nou els divertits espectacles de gladiadors entre parlamentaris de Convergència i Unió, degudament adornats per l'ocasió, amb uns més que llaminers tangues de lleopard; remarcant estratègicament com no podria ser d'una altre manera, les seves voluptuoses i eròtiques natges. També caldrà dinamitzar l'assumpte de les feres. Com a bons catalans que som, no utilitzarem pas lleons per el divertiment de les masses - que d'altre banda no se d'on en trauríem uns de salvatges i en estat autèntic - i ens haurem d'alegrar la vista, contemplant el llançament de tertulians de la COPE i d'edils del Partit Popular, a uns no poc afamats porcs senglars amb moltes ganes de gresca.

L'espai que ocuparà el Teatre Romà, queda reservat unànimement a tots els dirigents i assemblearis de la formació d'Esquerra Republicana de Catalunya; els quals podran representar un cop a dalt de l'escenari, tantes arts escèniques com desitgin; sense malbaratar amb les seves quotidianes tragèdies i comèdies, la ja tan cansada paciència del seu malmès electorat. I també val a dir, que aviat tornarem a gaudir de les exultants desfilades triomfals del César Montillius, cavalcant, tot cofoi ell, pels nostres carrers i plaçoletes, amb totes les ornamentes i floritures que l'ocasió es mereixerà. Oferint-nos a l'aglomerat populatxo, les seves noves conquestes en assumptes de transvasaments en terres insurrectes i les seves més recents victòries, lliurades en cruentes i sanguinolentes batalles per la retallada estatutària, a la capital d'Hispània.

De totes maneres, a mi l'assumpte aquest de tornar a l'època remota de Neró i companyia em deixa un mica amb mal regust de boca. Ja posats, potser millor endarredir-nos més en el temps i anar una mica més enllà- com uns dos o tres milions d'anys- i tornar a l'època dels mamuts i dels ossos cavernaris; que veient com van les coses en aquest país, crec que ara per ara, seria lo ideal i a on ens sentiríem més com a casa. I mira tu, potser així, a base de mastegots i a cops de catxiporra, tornem a trobar el rumb dintre dels llibres d'història i a consolidar el nostre patrimoni cultural i ens deixem estar de mendicar i pidolar tot allò que des de fa segles se'ns ha negat i d'altres bajanades vàries.

Quan convé tornem a les cavernes!!!!

RETROSPECTIVISME A CAN BARÇA

2008-05-21T23:38:00.012+02:00

Artur Mas recuperarà Cullell per a la direcció de CDC

Aquesta vegada és la formació Convergent la que ens mostra el camí a seguir per deixar de ser una república bananera i agafar d'una vegada per totes el tren de la prosperitat. Amb l'elecció de Josep Maria Cullell, queda clar que la clau resideix en aparcar i deixar de banda les joves, però ja tant malmeses promeses de la nostra política actual, i tornar a donar veu i vot a tots aquells il.lustres personatges oblidats del nostre passat actual més recent. Catalans i catalanes: Mirem el passat per encarar amb optimisme el futur!!!

Així doncs, que millor que tornar a fitxar a pinxolaires ja coneguts i que ja sabem de quin peu calcen. Cullell va sortir de l'administració per la porta del darrera, amb la cua entre cames i acusat de tràfic d'influències. Però el poble català és un poble generós, que mai mira enrere i que sap perdonar als qui ho han donat tot pel país!! I malgrat el seu atufat passat corrupte, no seré pas jo, el que li negui l'oportunitat d'omplir-se altre cop les butxaques i d'engrossar una mica més, el devaluat pes de les seves arques i dels seus comptes corrents. El temps tot ho esborra i ha plogut molt des de llavors. Siguem altruistes per una vegada, deixem de pensar en nosaltres mateixos i mirem d'ajudar a tots els seus familiars nouvinguts, que segurament tant ho necessiten.

Però deixant de banda aquestes menudeses sense cap mena de transcendència, el tema important al que vull fer referència torna a ser de nou, la decadent crisi blaugrana. Gràcies a la proposta de l'Artur Mas and Cia., una associació d'idees no deixa de voltar-me pel cap i fa dies que em treu el son. I fent un fàcil paral.lelisme amb la vida política del país, sembla ser que si volem tenir alguna cosa a dir a Europa la temporada vinent, haurem d' apostar seriosament per les velles glòries ja retirades del món futbolístic. Estem farts de joves promeses que no són més que uns arreplegats. Com el davanter Bojan Krkic, que després de renunciar a jugar l'Eurocopa amb Les Espanyes i de fer el salt a darrera hora també a la selecció Catalana, solament li falta dir que no assistirà tampoc a l'Aplec del cargol de LLeida d'enguany. Quin dropo, senyors!!!

En conclusió i ja per acabar, voldria fer-li arribar doncs al sr. Laporta i a tota la junta directiva de can Barça, la meva particular proposta de recuperar un dels mites més carismàtics que hagi trepitjat mai el Nou Camp. Un jugador capaç de desestabilitzar els rivals com mai ha conegut aquesta soferta afició, que va fer les delícies de grans i petits i que tantes bones tardes de bon futbol ens va regalar en el seu degut moment. I com a persona inigualable.

Obviament, estic parlant de......Romerito!!! . Et volem a casa!!!

LA MILI SÍ MOLA

2008-05-12T20:57:00.022+02:00

Carod vol un exèrcit català després del 2014

Simpatitzants d'Estat Català faran exercicis de tir

El sr.Carod-Rovira té més raó que un sant. Ara la cosa va de veres i aviat tindrem un estat sobirà amb totes les de la llei dintre del mapa polític europeu. Serà ara més que mai, que a part d'una lliga nacional de futbol a tres bandes entre el Barça, l'Espanyol i la Pobla de Mafumet FC, també ens caldrà un exèrcit professional per defensar tot allò que hem trigat tants segles i ens ha costat tantes penúries aconseguir.

Primer de tot caldrà decidir quina mena forces armades tindrem. Aquesta gent d'Estat Català ja comencen a mobilitzar-se i sembla ser que el gruix de l'exèrcit de Catalunya es nodrirà bàsicament de la seva militància; que passarà tot d'una, de jugar partides de paintball al Montseny a combatre a primera línia del front i ser la nostra avantguarda sota el foc enemic. De totes maneres, en una possible situació d'emergència nacional, seran cridats per anar a la guerra tot aquell home o dona de més de 18 anys i de menys de 55, que hagi estat implicat alguna vegada en alguna batalla campal gracienca amb la guàrdia urbana a les tres de la matinada, i tot aquell aguerrit manifestant anti sistema que hagi estat detingut per aldarull públic en algun desallotjament de qualsevol casa okupada. Tot ells disposaran de permisos extraordinaris durant la seva estància a la milícia, i seran degudament armats amb tanques d'obra, contenidors i kubotans. També caldrà formar la nostra tropa de soldats de lleva, una setmana cada dos anys mentre duri la seva situació de reserva, instruint-los a l'Acampada Jove i a la Universitat Catalana d'Estiu, que deixaran de ser indrets idíl.lics donats al folleteig constant i al consum compulsiu de cannabis, i passaran a ser Centres d'Instrucció de Reclutament i de maniobra militar forçada.

D'altra banda també està l'assumpte de l'animaló. Està clar que si hem de rivalitzar amb la llegendària cabra legionària haurem de tenir una mascota a l'alçada de les circumstàncies. I si del que es tracta és de representar la nació catalana a ulls dels nostres veïns mesetaris, que millor que un bitxu que li agradi tocar els ous de mala manera, que sigui ben molest i que doni ben pel sac. Així doncs proposo deixar de banda el ja massa sobat ruc autòcton i decidir-nos d'una vegada entre una simpàtica ladilla collonera o bé un bell exemplar de mosquit tigre, la silueta del qual, causi furor a totes les muntanyes i turons de la nostra xarxa viària catalana.

Estem disposats a donar fins la darrera gota de la nostra sang si fóra menester.

D'ELVIS PRESLEY A LA MAJA DESNUDA

2008-05-01T23:08:00.020+02:00

Guerra bruta contra Ariel Santamaria a l'Ajuntament de Reus.

Distribuexen fotos seves despullat al ple.

Vendre Catalunya a l'exterior és una tasca difícil i digne de gent amb l'esperit aventurer i ja era hora de que a algun lumbreres del Patronat de Turisme de la Generalitat de Catalunya, se li encengués la bombeta de modernitzar d'una vegada per totes un dels departaments més arcaics i obsolets de la nostra jurisprudència. Els catalans i catalanes en començàvem a estar una mica farts, de que les autoritats competents fossin incapaces de posar fre a la sistemàtica invasió estiuenca de gambes alemanyes desfilant nit i dia per la Costa Brava; i se'ns començava a pujar la mosca al nas, de que cap dirigent escoltés les queixes veïnals perquè es posés fi al constant pastoreig de ramats d'anglesos amb coma etíl.lic rambla amunt rambla avall. El país necessita de persones amb idees emprenedores, els tòpics típics s'han d'acabar i la època del barret mexicà ha de passar a formar part de la història.

Cal recordar la mediàtica ocurrència de l'equip australià de futbol femení per sortir de la crisi econòmica en que estava immers. Segurament tampoc fòra seva la primícia, però publicar un calendari acompanyat de les instantànies de les seves jugadores despullades va ser una cosa novedosament arriscada. En tot cas sembla ser que va sorgir l'efecte desitjat i la idea va ser ben estesa ràpidament a tots els racons del planeta i a tots els organismes de la nostra societat. Així doncs, avui en dia és ben normal i totalment acceptable, l'eròtica manera que fan servir tots els cossos de bombers del país per solidaritzar-se amb les causes més nobles i humanitàries. I gens menys virtuoses són, les picants imatges que ens brinda de tant en tant qualsevol brigada de policia local en plena cel.lebració del seu centenari. Sense oblidar és clar, a grups de falleres, col.lectius de metges i infermeres, associacions de boletaires, tarotistes sense fronteres etc, etc, etc.

El govern no es podia quedar enrera en aquest assumpte i la immediata publicació d'un calendari amb làmines dels nostres nudistes dirigents ja és cosa feta. Esperem que serveixi per promocionar el nostre país com Déu mana i poder entrar a Europa per la porta gran; no com a reductes folklòrics de l'espanya de la pandereta i de la zambomba que encara som. Els foranis ens podran contemplar com la nostra mare ens va veure venir al Món, gaudint del pas del temps amb fotografies de l'Ariel Santamaria en pilotes, entre d'altres sex-symbols de la cartellera nacional catalana. Això portarà molt de sex-appeal més enllà de les nostres fronteres i en breu tindrem els aeroports plens de sueques i d'holandeses a rebosar, frisoses totes elles per conèixer i tastar les delícies mediterrànees que amb tanta cura n'hem fet propaganda. En quatre dies deixarem enrera per sempre el hooliganisme de pa sucat amb oli i el guirisme de xancleta i mitjons que tant de mal ens fa a la gent d'aquest país.

Personalment li vull transmetre les gràcies a la persona que ha donat peu a aquesta iniciativa i esperem que ni la cleptomania ni el fetichisme friki, siguin en cap cas portats davant la llei, ni de cap manera tractats com a delicte o enfermetat davant de cap tribunal.

Confiem en la justícia.

HINTELIJENZIA MILYTAR

2008-04-25T21:22:00.028+02:00

Chacón prohibeix les webs de l'As, Marca i Interviu

Sra Chacón, em trec el barret davant de vostè.

Fa dues setmanes, encara no, que la varen nomenar ministra de la guerra i de moment ja ha fet quadrar a mig regiment i ja té acollonida a la meitat més merengona de les nostres forces braves. Ha tingut sort no obstant i doni gràcies a la verge, que el sector més caspós de les nostra armada invencible es troba encara amb la neurona en fase d'aprenentatge diferencial dels colors bàsics i de les principals figures geomètriques; i només haurà de veure-se-les amb l'elit caqui més cultivada, més distingida i més inte.lectual de la gloriosa milícia pàtria. Que representa la immensa majoria tot sigui dit.

Entenc però que si prohibeix el seguiment d'aquesta mena de premsa esportiva fa evidència que dintre de l'exèrcit hi ha persones habituades a aquest tipus de literatura. Una especulació una mica arriscada i agosarada si m'ho permet dir, ja que és ben sabut que el nivell D de català entre l'alta comandància està pels núvols, i el tràfic il·legal de Dvd's del Digui-Digui i Caçadors de Paraules a les casernes militars és un mercat en constant expansió. Així doncs, posats a tancar les portes a l'erudició, potser fer-ho adequadament i amb propietat; i deixar sense la lectura d'Àusies March i Joanot Martorell a l'alta jerarquia castrense hagués estat bastant més assenyat. I en comptes de prohibir l'accés a determinades pàgines web a la tropa de a peu, potser hauria estat més encertat impedir l'estudi i la contemplació dels primitius manuscrits en llengua catalana, tan ben guardats i atresorats a l'Scriptòrium de la capital ripollenca.

No envà estigui ben tranquil·la sra. ministra, que per minonar una mica les aigües que vostè tan alegrament ha agitat, el Mandril es proclamarà de nou campió de Lliga, i tots aquells als que vostè ha negat l'accés a la cultura, aviat es desfogaran fent miques l'emblemàtica estàtua de La Cibeles i tot oblidat.

Una altre vegada però, vagi amb més prudència i cautela si us plau, a veure si al final prendrà mal.

IMPERA CANVI DE CAMELL

2008-04-22T18:34:00.009+02:00

José Montilla: 'Els treballadors de Comforsa podeu estar tan tranquils com jo'

Sembla ser que aquest home poc a poc en va aprenent i aviat deixarà sense feina i a les portes de l'atur al popular imitador Sergi Mas. La desgana i l'actitud sosaina sense esma que el caracteritzaven i que feia tan còmica la seva paròdia, ben aviat serà cosa del passat i ara serà ell mateix qui es dedicarà plenament al meravellós món de la faràndula i de l'espectacle.

Li hem d'agrair doncs, que per si no n'haguéssim tingut prou la darrera setmana amb el gag del "sr Mas deixi vostè també de mentir", el sr. Montilla, hagi trobat un forat dintre de la seva complicada agenda circense i ens hagi vingut a fer un número còmic in situ a la porta de casa nostra.

Gràcies, moltes gràcies sr . president per obrir-nos els ulls. A partir d'ara els homes i dones de la comarca ens dedicarem bàsicament a restar en completa serenor i retrobament amb nosaltres mateixos. I com si d'una congregació de monjos budistes es tractés, farem del nostre karma la nostra raó de ser i convertirem tot el ripollès en la meca de tots aquells que busquin la pau interior i l'equilibri espiritual; d'altra banda que tanta falta ens fa. Ara bé, no obstant també em sembla del tot apropiat i em crea una sensació de benestar i seguretat absoluta, saber que tots els problemes i preocupacions que afecten avui en dia a tot un país, estiguin en mans de persones que gaudeixen d'aquesta calma i tranquil.litat envejables a l'hora de solventar-los.

En fi, que no se si els treballadors de Comforsa estaran tranquils o no, però en tot cas resulta que aquest senyor no té cap problema en prendre's la vida amb total parsimònia. I tal i com estan les coses a Catalunya amb l'assumpte dels transvasaments, els estatuts retallats i les deficiències sistemàtiques de les infraestructures; potser ens convendria més un cap de govern enganxat al speed, a les anfetamines o a qualsevol classe d'estimulant, que no adicte al consum de barbitúrics, somnífers i a tota mena de substàncies soporíferes.

Sr. president, si us plau, busquis vostè un altre proveidor. El país hi sortirà guanyant.

MARTORELL I+D

2008-04-18T20:04:00.024+02:00

Un directiu de Seat descarta batejar un cotxe amb una ciutat catalana perquè "som espanyols"

No és la primera vegada que alguna persona de certa rellevància econòmica o política fa aquest tipus de declaracions pro-pàtria però a l'hora tant pro-secesionistes que dona gust de sentir-les. Recordem les paraules que en el seu moment va dir Esperanza Aguirre lamentant la possible deslocalització d'Endesa fora de territori nacional i que gairebé la porten a presidir alhora la Generalitat de Catalunya i el Futbol Club Barcelona secció Hoquei Patins.

El que ha dit avui el president del consell d'administració de Seat, no és res que no ens sapiguem ja de memòria i crec que no tindrà massa repercussió social i que finalment és quedarà amb un trist pour parle. De totes maneres, encara que no simpatitzi massa amb aquesta mena de llops amb pell de xai, trobo que en aquest cas les seves afirmacions han estat de lo més oportunes i raonables; ja que fabricar un Seat Palafolls o un Seat Riudellots no crec que tingués cap éxit comercial ni tampoc gaudís mai de massa sortida dintre del sector més macarrilla i tunnejant del jovent. I la veritat sigui dita, un Seat Badia del Vallès queda encara més cholo. Encara que, ben mirat, si del que realment es tracta és de resultar ben agressiu al volant, dic jo, per què no treure al mercat ja d'una vegada el Seat Puerto Hurraco?

No obstant, si el que es vol és fabricar un cotxe ben classista i ben luxós, ja tardem en apostar fort per un més que rentable Seat Lliqui de Val.

Seria tot glamour. II*II

GAT AMAGAT A LA CRISI BLAUGRANA

2008-04-17T21:44:00.021+02:00

CONDEMNAT EL FILL DE MONTILLA PER MALMETRE DUES CABINES

Si senyor Josep. Té vostè tota la raó del Món en solidaritzar-se amb la causa de l'Arnau Montilla. I no és perquè simpatitzi amb un kale burrikeru de poca talla, sinó perquè en el seu degut temps, ja vàrem patir la retallada estatutària amb el seu corresponent crit al cel; i com no podia passar d'una altre manera, ara en comencem a pagar les primeres conseqüències i s'ha de donar tot el suport moral als qui ja n'estan farts i passen a l'acció directa fent miques el mobiliari urbà. Siguin del llinatge que siguin.

Que l'estat no es faci càrrec de les despeses derivades del transvasament d'aigües de l'Ebre és simplement peccata minuta comparat amb l'assumpte del que es tracta. El que realment importa és el dèficit d'infraestructures en matèria de telecomunicacions que té Telefònica al nostre país i que va impedir a un alcoholitzat ciutadà que paga catòlicament els seus impostos i les seves multes de trànsit, transmetre la bona notícia d'un esperat títol de Lliga a tota la colla d'amigots del seu poble d'estiueig. Hem de pensar que a la Península ibèrica encara hi resten indrets idíl.lics totalment incomunicats de la resta de la humanitat i que depenen totalment de les notícies que els hi arriben des de l'exterior. Així doncs, hem de ser més comprensius i no pensar només en nosaltres mateixos, ja que la reacció del xicotàs és la cosa més normal del Món. I tenint en compte que hi ha culés que no viuen a Catalunya i que poden tardar dos o tres dies en assabentar-se de que el seu equip ha conquerit la Copa de la Llufa, l'emprenyament i l'enrabiada del moment són del tot assimilables.

D'altra banda, aquest any no caldrà patir, ja que tal i com van les coses al món de la pilota sembla que el punt neuràlgic de Barcelona estarà extint de camorristes del tres al quart i de hooligans de pati de col.legi. I Telefònica, Mc Donalds i d'altres establiments cèntrics barcelonins, tindran cobertes totes les expectatives, s'asseguraran uns beneficis astronòmics incalculables i no els hi caldrà preocupar-se per uns simples vidres trencats o per un parell de miserables cabines destrossades.

I després diuen que la culpa és de l'entorn...

ES RIFEN VIATGES D'ANADA AL CARIB

2008-04-16T21:41:00.020+02:00

CRUYFF PREFEREIX PARLAR ABANS "INGLÉS O ALEMÁN" QUE CATALÀ

A aquestes alçades, les paraules que ha dit avui a Catalunya Ràdio l'ex tècnic del FCB Johan Cruyff ja no haurien de sorprendre a ningú. I no parlo del que ha dit ni com ho ha dit. Em refereixo a les declaracions en sí i a la polseguera que han aixecat.

No sé per què però en aquest país, de tant en tant, surt un personatge que es creia ja retirat i fora del ring mediàtic, se li va l'olla, xerra més del compte i l'enreda a base d'inoportunes declaracions. Bé, ben bé aquest no és el cas d'en Johan, ja que fa molt de temps que va decidir no abandonar mai la vida xupòptera blaugrana i dedicar-se a engreixar la llista dels que viuen del conte futbolístic; però si que estic parlant de molts polítics ja passats de rosca i d'innumerables piltrafilles que s'entesten a no marxar mai de les nostres vides i endolcir-nos l'existència amb les seves habituals sortides de to.

Cadascú és lliure de dir el que vulgui i quan vulgui però a mi el que em fa pensar tot això és que aquesta síndrome d'abstinència pública i afan de protagonisme al que estan sotmesos, els impulsa de tant en tant a fotre cullerada i cagar-la ben cagada. I amb tot això, vull dir que tot aquest seguit d'oportunistes, farien bé de fer com la gran majoria dels mortals que ens llevem cada dia per anar a cercar les garrofes; comencessin a pensar amb una jubilació més que merescuda, s'estiguessin d'horaris i obligacions, deixessin via lliure per a tota una nova generació de bons vividors i ens demostressin als demés que l'extinció no va ser cosa només de dinosaures.

Les illes paradisíaques us estan esperant amb els braços oberts. Ànims!!

ARA ÉS L'HORA D'ESTAR ALERTA

2008-04-15T21:26:00.027+02:00

"CAPITÁN, MANDE FIRMES", PRIMERA ORDRE DE CARME CHACÓN

Si patia sobre si la Chacón reprendria els artificis colpistes del general Mena ja no hi ha cap dubte de que no. Amb aquesta falta d'entusiasme amb la que ha pres el càrrec ha fet saltar totes les alarmes i ja ha estat mofa pública a totes les ràdios satíriques del país i de ben segur la premsa escrita en farà també immediat ressò. Queda clar doncs, que la nova ministra ha estat a l'alçada del que se li demanava i ha agafat el relleu del "Viva Honduras", del ministro de Justícia, del General Motors i d'altres gags humorístics per l'estil i sembla que tindrem Minories absolutes i Polònies per a molt temps i gaudirem de molt bones estones.

De totes maneres, bromes a part, el que a mi em preocupa de debò és la rellevància política que tindrà aquesta presa de possessió a nivell internacional, ja que ens agradi o no ens agradi, de moment formem part de l'estat espanyol i vistes les circumstàncies no m'estranyaria gens que d'aquí a quatre dies tinguem els xiïtes, els sunnites, els israelites, els hittites, els portuguesos i els francesos, tots junts disposats a atacar-nos i a envair-nos a la més mínima oportunitat.

La cosa té xanxa doncs, ja que gràcies al lideratge d'estar per casa d'una ministra en estat d'excepció, ara ens arrisquem a ser engolits per qualsevol país fatxenda amb aires expansionistes. Regni la calma de moment i esperarem amb cautela quin serà el primer dels seus antulls bèl.lics. Per si les mosques però, per aquí al pre-Pirineu ja comencem a no tenir-les totes i comencem a esmolar les eines i a ensenyar les dents a tot guiri que creui la frontera, no sigui cas que vinguin maldades.

Primer la seguretat nacional, després el turisme.