dilluns 13 de setembre de 2010

EASTENDERS BACONS A LA VDG. EL VILATANS MARRANS DONEN LA BENVINGUDA AL CLAN GARRÍ, I ELS CONVIDEN A AFEGIR-SE A LA FESTA.

Una família de porcs senglars passeja pels carrers del barri de Gràcia de Barcelona

Ja des de temps immemorials, Gràcia ha estat sempre a l'ull de l'huracà informatiu. Com a centre neuràlgic barceloní, el meu estimat poble natal s'ha encarregat d'acollir pels seus estrets carrerons, corredisses i aldarulls de tota mena que han condicionat a tothora la vida del pacífic ciutadà de a peu. Permeteu-me doncs, una petita introducció, i acompanyeu-me si plaíeu, en un fantàstic recorregut virtual pel districte:

Diuen, que a on trepitja una càrrega policial al barri, no hi torna a créixer l'herba. Les concorregudes places plenes de memòria històrica col·lectiva, adopten cada cap de setmana de matinada, al jovent més desitjós de pertorbar el descans veïnal, a ritme d'utus timbals i tutsis batucades. Rossos erasmus embriagats, ens proporcionen diversió assegurada, al no restar de peu en la seva pròpia borratxera. Enrabiats gossos perillosos sense murrió, campen lliurement ensenyant les dents i barallant-se. I les terrasses s'omplen de melòmans auditius vinguts de tota la ciutat, per tal d'escoltar la darrera composició d'un pseudomúsic amb flauta poc afinada, mentre que una bonica funció malabar descompensada, recorre taules i cadires amb l'almoina preparada.

Els suculents plats típics del districte, mereixen planes senceres dins dels llibres de cuina amb més renom internacional. Menús gastronòmics a base de kebabs, shawarmes i falafels, són exquisides degustacions que no poden faltar en cap simpòsium mundial de restaurants de cinc forquilles. I tot això acompanyat d'un reserva de cola i cartró de vi barat, que farà les delícies dels paladars més exigents, i dels amants de les denominacions d'origen amb més bones sensacions gustatives.

Les associacions de comerciants i botiguers, dinamitzen el negoci potenciant els productes de qualitat als macro magatzems xinesos. La venda ambulant de llaunes de cervesa, ajuda a disminuir les llistes de l'atur per enèsim mes consecutiu. I el top manta és tota una garantia, quan el gènere surt defectuós i volem que ens retornin els diners.

Així que no és d'estranyar que la família porcina així triat la nostra barriada, per sortir a estirar les potes a la llum de la lluna, i gaudir dels plaers lúdics que la nit gracienca ens ofereix. Pixar en una cantonada o vomitar en un portal, són alguns dels reclams turístics que més motiven al viatger. Incendiar motos aparcades, un esport de risc només apte pels més valents i agosarats. I bolcar contenidors destrossant tot mobiliari urbà que es trobi al nostre abast, una aventura extrema que sense pensar-m'ho massa us recomano. Viu al límit, assaboreix el perill.

I ja per finalitzar, que millor que gaudir d'un merescut repòs després de tantes emocions i sobresalts. A la tornada, ens espera el refugi càlid i segur, d'un confortable caixer automàtic al resguard del fred, la pluja i el vent. I l'embolcall de papers i diaris amb els quals en aixoplugarem, ens permetran observar recollits, un meravellós espectacle d'estrelles al firmament, si la contaminació lumínica ho permet, i la guàrdia urbana, a cops de porra no gossa destorbar la nostra mèrita son.

Porcs, sentiu-vos com a casa.

3 comentaris:

iaiapunkarra ha dit...

Parles de senglars de quatre potes o de dues?

Josep ha dit...

Després dels mudarnillus venen els senglars. D'això se'n diu "Successió ecològica"

Agnès S. ha dit...

Sort en tenen aqyestes bèsties de ser porcs.
(D'aquí, totes les conclusions que vulguis...)