ELS PARLAMENTARIS NO SABEN SI JUGAR TOTS O ESTRIPAR LA BARALLA. MENTRE, ELS ANIMALISTES SEMBLA QUE NO ENSENYEN LES CARTES AMAGADES.

El Parlament de Catalunya blinda avui els correbous

Abans de res, voldria dividir l'article d'avui en dos punts i a part ben diferenciats. En el primer voldria deixar clara la meva perplexitat davant d'uns criteris polítics tan capriciosos i a gust del consumidor; i en l'altre reflectir el què en penso jo d'aquest tipus de legislatures dels drets dels animals. Seguiu-me doncs, si us interessa el tema a tractar, i no dubte en debatre-me'l si creieu que la vostra opinió s'escau:

I dic poc arbitràries, perquè les abolicions són fetes a mida del millor postor. Prohibim les curses de braus, ja que existeix una ILP que ho recolza i una majoria del poble hi és favorable, però gaudim alhora de la festa del bou embolat, doncs representa tradició nostrada, cultura i espectacle. Doncs no senyors. Tot maltractament hauria de ser negat davant la llei. I per molt que s'entestin en terres de l'Ebre al defensar el patiment boví camuflant-lo de festa popular, cap argument seu és possible davant qui demana respecte i consideració amb la víctima escollida. I encara que cert és -i d'això el seu argument en faran-, que degut al consum humà milions d'animals són assassinats sense cap tipus de miraments, fer-ne de la tortura una funció teatral digne de ser venerada, ens apropa bastant a temps passats on la necessitat dels poderosos d'asserenar les masses, feien de la mort en sí i el dolor aliè, una divina comèdia a ulls d'un públic assedegat de sang i sofriment. Pa i circ, crec que en deien.

Però per l'altra banda ja us dic, sempre m'han semblat poc clares les postures d'aquest tipus de llistes electorals. Les consignes anti-taurines estan prou bé i les seves reclamacions poden ser d'allò més honestes. Però fer-ne tota una campanya basada únicament en aquest tipus d'exigències, doncs que voleu que us digui, em resulta escàs i poc encoratjador davant dels problemes diaris de la societat civil. Solidaritat sí, però potser tampoc arribar a fer-ne del seu programari, una doctrina histèrica a seguir, només per ecologistes excitables i quatre salva gats. No sé, trobo que farien bé en fer coalició amb alguna formació verda de més alta implicació política. Que actualitzin la seva candidatura; que deixin clara la seva postura en altres problemes simptomàtics del país i llavors ja en parlarem. Ho sento però a vegades certes tendències alternatives m'oloren a ranci i fan tuf a progre ressentit. Tampoc puc evitar d'imaginar-me el perfil ideològic d'una persona asidua a totes aquestes híbrides militàncies. I en aspectes com el lingüístic per exemple, equiparar el retrat robot del PACMA amb el de la UCE per dir alguna cosa, potser és cosa gens exagerada.

Requerim transparència total també al partits minoritaris.