Empat tècnic entre el sí i el no a la independència de Catalunya, segons el Racòmetre.
Personalment, mai he estat massa apassionat a les enquestes. Penso no constaten del tot la realitat i que els barems que utilitzen no són gaire fidedignes. En general, obvien el factor casual i resten importància al marge d'error global. És a dir: 7 de cada 10 seria un bon escrutini per qualsevol formació política. Però el resultat de multiplicar aquesta xifra per 10, fa que de cada 100 enquestats, 30 hagin estat en fals. Cosa que en fa del vot negatiu una minoria més que considerable i la situació llavors ja no és per llançar coets.
Un altre factor a tenir en compte, és la dubtosa parcialitat de qui arbitra el qüestionari. Quantes vegades hem sentit allò de “10.000 persones segons la organització, no més de 200 segons la guàrdia urbana”? A mi, aquestes diferències abismals, em fan venir esgarrifances; i l'única explicació tangible que hi veig, és que tan observadors d'una i altra banda no hagin cursat l'educació general bàsica, o bé que l'estiguin tramitant en aquell precís moment al bar de la cantonada. En fi, bromes a part, aquests balls de xifres que tan oscil·len, m'han professat enemic de l'anticipació de càlculs i dubtós sempre davant les gràfiques de participació.
Però si per alguna raó he volgut escriure aquest article, ha estat principalment per una petita particularitat que he observat en els tants per cent, en el Racòmetre del dia d'avui:
Diuen els sondeigs que 9 de cada 10 votants d'ERC estarien a favor de la independència del país. Em pregunto jo qui serà aquest únic militant que es mostaria en contra. Si tenim en compte la tesi que us he exposat a l'inici, 100 de cada 10.000 republicans no hi estarien d'acord. Trobo que és un percentatge prou inquietant en el sinus d'una formació de caràcter independentista. Encara que més desconcertant segurament serà, saber que 100 de cada 1.000 populars signarien ara mateix l'autonomia i l'emancipació de Catalunya -contraris ells als dictàmens habituals que el partit estatal dictamina-, corroborant així el segon fonament científic que ja he raonat amb antelació. Beure per creure.
Exacte, amb B de Barcelona.
Un altre factor a tenir en compte, és la dubtosa parcialitat de qui arbitra el qüestionari. Quantes vegades hem sentit allò de “10.000 persones segons la organització, no més de 200 segons la guàrdia urbana”? A mi, aquestes diferències abismals, em fan venir esgarrifances; i l'única explicació tangible que hi veig, és que tan observadors d'una i altra banda no hagin cursat l'educació general bàsica, o bé que l'estiguin tramitant en aquell precís moment al bar de la cantonada. En fi, bromes a part, aquests balls de xifres que tan oscil·len, m'han professat enemic de l'anticipació de càlculs i dubtós sempre davant les gràfiques de participació.
Però si per alguna raó he volgut escriure aquest article, ha estat principalment per una petita particularitat que he observat en els tants per cent, en el Racòmetre del dia d'avui:
Diuen els sondeigs que 9 de cada 10 votants d'ERC estarien a favor de la independència del país. Em pregunto jo qui serà aquest únic militant que es mostaria en contra. Si tenim en compte la tesi que us he exposat a l'inici, 100 de cada 10.000 republicans no hi estarien d'acord. Trobo que és un percentatge prou inquietant en el sinus d'una formació de caràcter independentista. Encara que més desconcertant segurament serà, saber que 100 de cada 1.000 populars signarien ara mateix l'autonomia i l'emancipació de Catalunya -contraris ells als dictàmens habituals que el partit estatal dictamina-, corroborant així el segon fonament científic que ja he raonat amb antelació. Beure per creure.
Exacte, amb B de Barcelona.
5 comentaris:
Per no parlar del 36% de socialistes que votarien a favor de la independència. Este parlant de moltíssima gent en nombres totals. Quan surten aquests percentatges també em passa el amteix i em quedo parat. Costen de creure.
Com el fabricant de cada 10 que no recomana l'ús de Calgon, per exemple. És inquietant, si més no, saber quin argument dóna per no recomanar-lo. O potser és que és l'únic no hipòcrita que no es calla que el que vol és que s'espatllin més rentadores per vendre més.
Albert: Són tots plegats trànsfugues en potència, o paguen una quota de partit mensual simplement pels canapès?
Iaia: O el dentista que no considera necessari rentar-se les dents a diari.
CiU deixarà de ser independentista quan tingui la presidència de la Generalitat.
"A casa meva sempre hem votat a socialistes i ara sempre els voto" Desgraciadament aixi es com funciona molta gent, i així ens va...
Publica un comentari