Hereu posa ara en dubte la seva candidatura i reconeix que no sap si serà l'alcaldable del PSC
Zapatero insinua que podria reduir ministeris però evita comprometre-s'hi
Certament, tal per a qual. Uns titular a tres bandes, que posen de manifest la ineficàcia d'un projecte polític esgotat ja fa algunes legislatures. Perquè mentre un esquiva la responsabilitat del càrrec que li correspon, l'altre encara s'ho pensa. I amb incertes evasives de caràcter poc presidencial, el lideratge del partit es corrobora amb la més gallina de les estratègies diplomàtiques. Sincerament, semblants declaracions reafirmen la meva postura abstencionista i acostumen a deixar-me estupefacte. I no es que faci apologia del vot nul o la inhibició del deure democràtic. Però vull compromís i exigeixo seriositat. Marejar la perdiu, és propi d'una incompetència que fa tremolar. El país necessita gent capacitada per emprendre accions i reaccions instantànies, i assumir les possibles conseqüències amb les màximes garanties. La inexperiència que demostren els nostres governants amb tal mostra de dubtes i escapatòries, deixa entreveure el perquè de la poca credibilitat ciutadana que se'ls hi atorga.
Així no obstant, el partit dels socialistes és un organigrama piramidal on triomfa el "guapisme" de manera exagerada. De ben segur que tindrem paraules a mitges i gaudirem de veritats amagades, per molt de temps encara. Malauradament, moltes persones -i perquè no dir-ho, sobretot dones de tercera edat-, confonen la bondat amb la correcció. I com a resultat d'aquest error gramatical i la manca de visió perifèrica de moltes iaies, ens toca als demés suportar uns dirigents amb cara de no haver trencar mai cap plat, i que desgraciadament són del tot estèrils a l'hora d'agafar les rendes d'un entorn enrevessat com és el nostre.
Però en fi, tampoc és la meva intenció la d'enfonsar els ànims de ningú. I menys els dels representants del poble elegits lliurement davant les urnes. No voldria que per culpa meva, baixés en picat la moral d'aquells que ho fan tan bé com poden i estan exempts de tota culpa i responsabilitat. Si no en donen més...doncs que hi farem, pobrissons? Tampoc és culpa seva, no? Suposo que tenim els que ens pertoca i alguna cosa haurem fet malament en altre vida per merèixer ineptituds d'aquesta mena. La resignació i el conformisme, és un mal comú que ens puneix i haurem aprendre a conviure amb tal calamitat.
I el proper candidat... sobretot que sigui ben cofoi i bona persona!!!
2 comentaris:
Tu ho has dit, ho haurem fet malament en un altre vida!
Som uns quants que tenim dret a estar més emprenyats que uns altres...les velletes de qui parles, no.
Lo d'acostumar-se a tenir governants ineptes, crec que també haurà de ser en una altre vida...mentre ens duri aquest emprenyament, vol dir que no ens conformem, només quan canviïn les coses a favor nostre sen's passarà, i potser també una mica la rancunia.
Ja em disculparàs el comentari tant llarg, és que m'he aixecat inspirada.
Boníssim post.
Amb la punteta, això és fer política amb la punteta i prou.
Publica un comentari