diumenge 25 d’abril de 2010

DEFENSA A ULTRANÇA DEL CAS MILLET. MAI ABANS FER D'ADVOCAT DEL DIABLE HAVIA ESTAT TAN COMPLICAT.

Millet agafava cada mes 3.700 euros per a reformes a casa seva

Detenen a Reus una dona per vendre roba interior falsificada valorada amb 400 euros


De nou, la justícia torna a ser poc arbitrària. I podem comprovar això que dic, amb un parell de titulars, on la balança de la igualtat mai sembla prou equilibrada. Resulta evident que la incriminació i denúncia que suporten uns, no és gens comparable a l'idoni anonimat que gaudeixen altres - amb tots els avantatges i profits, que el passar desapercebut comporta-. Sense linxaments de masses, sense sentències venjatives, i sense insults i escopinades pel carrer de tota mena de desconeguts, no cal dir que surt mil vegades més ben parat el pobre lladregot que tothom ignora, que no pas l'executiu de corbata i maletí que l'agència tributaria controla.

Sembla ser que una empresa de serveis de significatives sigles inicials, rebia una substancial xifra econòmica mensual, a canvi de realitzar petites millores a la mansió de l'antic president de l'Orfeó Català. Sincerament, no comprenc quin mal hi ha. Cadascú gasta els diners segons les seves conveniències i necessitats. La família Millet ja sabia invertir el diner negre correctament, i com s'havia d'administrar tal fortuna per no aixecar sospites. La feina ben feta no té fronteres, senyors. Amb quin propòsit doncs, o més ben dit amb quin dret, ètica o moral som capaços ara de judicar tant d'enginy i tanta estratagema consensuada? L'honor d'augusta personalitat no és una cosa que es pugui manllevar indeliberadament. I amb el cor a la ma, jo no puc.

Perquè els negocis fraudulents no només són pràctiques indignes de classe alta. També als barris pobres i marginals es cometen furts i delictes de tota mena, i no posem pas el crit al cel per això. No pel simple fet de ser un miserable insolvent davant la llei, t'absol d'incompliment algun i et prescriu de qualsevol responsabilitat jurídica i civil. Que caigui doncs tot el pes de la justícia en aquesta poca vergonya que venia calces i calçotets d'imitació, que retorni la quantitat sostreta, i quedi lliure d'oprobi i condemna, aquell qui de manera altruista i desinteressada, fomentava la feina i prosperitat del sector instal·lador, que tan ho requereix en aquests durs moments de pèrdues i dificultats.

Senyoria, membres del jurat: Reclamo d'immediat la innocència del meu client, i quedi lliure de tota presumpció de culpabilitat que li ha estat adjudicada, no per atribut legal, sinó per demagogia popular.

5 comentaris:

zel ha dit...

Hòstia, es pot dir més alt,però no pas més clar, molt bo!

Josep ha dit...

Ah, un cop més el classisme de la premsa.

Al segle XIX deien: "Accident ferroviari amb vint morts. Afortunadament, cap d'ells viatjava en primera".

Al segle XXI condemnen la creativitat delictiva dels pobres a l'anonimat. Reconeixement zero.

Molt trist.

Josep ha dit...

Per cert, un gran tweet:
http://twitter.com/brautasuno

SERGIBR ha dit...

Josep, al s.XXI també es dona aquest exemple que dius. O no ha sentit mai aquesta expressió per TV:

"Terremoto devastador en Japón. Se cuentan ya más de 800 muertos. Entre las víctimas, no figura ningún español".

Josep ha dit...

Totalment cert.