Millet agafava cada mes 3.700 euros per a reformes a casa seva
Detenen a Reus una dona per vendre roba interior falsificada valorada amb 400 euros
De nou, la justícia torna a ser poc arbitrària. I podem comprovar això que dic, amb un parell de titulars, on la balança de la igualtat mai sembla prou equilibrada. Resulta evident que la incriminació i denúncia que suporten uns, no és gens comparable a l'idoni anonimat que gaudeixen altres - amb tots els avantatges i profits, que el passar desapercebut comporta-. Sense linxaments de masses, sense sentències venjatives, i sense insults i escopinades pel carrer de tota mena de desconeguts, no cal dir que surt mil vegades més ben parat el pobre lladregot que tothom ignora, que no pas l'executiu de corbata i maletí que l'agència tributaria controla.
Sembla ser que una empresa de serveis de significatives sigles inicials, rebia una substancial xifra econòmica mensual, a canvi de realitzar petites millores a la mansió de l'antic president de l'Orfeó Català. Sincerament, no comprenc quin mal hi ha. Cadascú gasta els diners segons les seves conveniències i necessitats. La família Millet ja sabia invertir el diner negre correctament, i com s'havia d'administrar tal fortuna per no aixecar sospites. La feina ben feta no té fronteres, senyors. Amb quin propòsit doncs, o més ben dit amb quin dret, ètica o moral som capaços ara de judicar tant d'enginy i tanta estratagema consensuada? L'honor d'augusta personalitat no és una cosa que es pugui manllevar indeliberadament. I amb el cor a la ma, jo no puc.
Perquè els negocis fraudulents no només són pràctiques indignes de classe alta. També als barris pobres i marginals es cometen furts i delictes de tota mena, i no posem pas el crit al cel per això. No pel simple fet de ser un miserable insolvent davant la llei, t'absol d'incompliment algun i et prescriu de qualsevol responsabilitat jurídica i civil. Que caigui doncs tot el pes de la justícia en aquesta poca vergonya que venia calces i calçotets d'imitació, que retorni la quantitat sostreta, i quedi lliure d'oprobi i condemna, aquell qui de manera altruista i desinteressada, fomentava la feina i prosperitat del sector instal·lador, que tan ho requereix en aquests durs moments de pèrdues i dificultats.
Senyoria, membres del jurat: Reclamo d'immediat la innocència del meu client, i quedi lliure de tota presumpció de culpabilitat que li ha estat adjudicada, no per atribut legal, sinó per demagogia popular.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)



5 comentaris:
Hòstia, es pot dir més alt,però no pas més clar, molt bo!
Ah, un cop més el classisme de la premsa.
Al segle XIX deien: "Accident ferroviari amb vint morts. Afortunadament, cap d'ells viatjava en primera".
Al segle XXI condemnen la creativitat delictiva dels pobres a l'anonimat. Reconeixement zero.
Molt trist.
Per cert, un gran tweet:
http://twitter.com/brautasuno
Josep, al s.XXI també es dona aquest exemple que dius. O no ha sentit mai aquesta expressió per TV:
"Terremoto devastador en Japón. Se cuentan ya más de 800 muertos. Entre las víctimas, no figura ningún español".
Totalment cert.
Publica un comentari