VA SER "EGUNKARIA" I DESPRÉS "EL JUEVES". ÉS EL TORN ARA DE SEGRESTAR "JARA Y SEDAL"

El síndic d'Aran demana la retirada dels óssos reintroduïts a la Vall

Abans de que es congeli la notícia i s'esvaeixin les circumstàncies de tot aquest afer, voldria fer-ne una petita pinzellada de l'assumpte, ara que encara la memòria periodística resta fresca i tindreu una noció calenta a la qual aferrar-vos. El cas és que ja han passat gairebé dugues setmanes del succés de la cèlebre mossegada. Però diguem-ne que el col.lectiu caçador és un dels meus preferits i ja tenia ganes jo de assenyalar-los amb unes procedents dedicatòries i no voldria deixar esvair doncs, l'accidental oportunitat, que el formidable plantígrad bru m'ha ofrenat.

Cert és que no li desitjo cap fatalitat a cap persona. I que com a individu d'una espècie concreta que sóc, ambiciono el seu benestar i la seva tranquil.litat. Però això no treu que opini que l'atac a la defensiva d'una fera acorralada, sigui un fet que hàgim d'incriminar, com si de l'autor d'un carnisser atac terrorista es tractés. Les mesures posades en pràctica per tal d'aconseguir acordonar la desventurada ossa del Pirineu, han estat de lo més vexatòries i perjudicials per a l'esbalaïda bèstia. Deixem d'empaitar a un animal que no ha fet més que voler viure en pau, lliure del assetjament insaciable d'uns cavernícoles sense d'esma de miraments, totalment incapaços d'esplaiar-se sinó és causant dolor i sofriment aliè, a tot aquell ésser viu que sobresurti a la seva minvada i mancada falta de diversitat multiforme.

Així doncs, ja em poden venir a mi amb excuses inviables de criatures ferotges que caminen a quatre potes i que poden esdevenir-se en veritables epidèmies pel ecosistema, si ells, benefactors de la humanitat, no hi posen remei amb cartutxos carregats d'insana adrenalina. Si certament hi ha excedència de certes categories que poden arribar a convertir-se en autèntiques plagues malignes, haurien de ser els organismes oficials que pertoquen, qui avalessin una solució ajustada a la magnitud del problema en si mateix. Executar uns resultats abans contemplats i adjudicar el sacrifici als funcionaris corresponents, seria el modus operandi d'una societat avançada i respectuosa amb la vida mateixa i sense voluntat irresponsable, quant a una mort innecessària i gratuïta es refereix.

Emperò queda clar una vegada més, qui té poder de decisió i d'administració. I és que un tot cofoi caçador, després d'espantar a un estorat exemplar d'óssa autòctona i foragitar-la del seu medi natural, mitjançant cridòries creditores d'una histèria incrèdulament inexperta, ha aconseguit situar en busca i captura, a un dels animals més lleials i respectuosos amb els seus congèneres, que hagi trepitjat mai aquestes valls pirenaiques. No càpiga cap mena de dubte doncs, que un cop descartin a aquest majestuós espectacle de la natura , ja podran de nou dedicar-se a malferir guineus i porcs senglars, que veritablement sí que poden arribar a ser un greu perill i una amenaça real, pels qui només anhelem un racional respecte i un correcte aprofitament dels nostres boscos i muntanyes. I tot això sense resultar gens malfiat i privat de divagar, si no fora realment aquest exemplar de mamífer, el veritable objectiu i la presa a batre del mastegat predador.

Finalitzo. I per no fer-me massa repetitiu i reiterant en una més que possible propera injusta eventualitat, voldria que fos útil també aquesta exposició, davant dels favorables de la tauromàquia i del martiri inclement en general, que amb les seves sanguinàries diversions, no fan més que un erroni favor a la visió forana de la nostra hegemonia i un trist desgreuge davant la mainada, que dissortadament tindran el deure d'encaminar. Davant del risc generacional que implica aquesta deplorable educació, si considerem les despietades garanties que amb ella es garanteixen.

La tortura, ni art ni cultura i valgui el tòpic com a cloenda.