Aparca el cotxe una setmana fent servir la tarja de minusvàlid del seu pare i se'n va una setmana de viatge
Una falsa alarma per una àvia que havia sortit de compres mobilitza policies, bombers i ambulàncies al centre de Valls
Salutacions companys. Fixem-nos bé en aquestes sorprenents referències i fem-ne un anàlisi profund de la situació que les notícies generen. Si es veritat que a priori tot plegat fa pensar en una manca de civisme com una casa al primer titular i una falta d'enteniment entre operatius d'emergència al segon, el cert és que el recurs sensacionalista que s'utilitza ambdós casos, deixa entreveure un clar exemple de periodisme cíclic i en cadena.
I dic que compleix un cicle, perquè talment com un fascicle col·leccionable qualsevol o en època de rebaixes després de Reis, any rere any aprofiten el moment oportú, i fan l'agost aprofitant un moment segur d'embussament i saturació del personal. Així quan la gent està farta de corrupteles al Palau i als ajuntaments, impregnada d'una justícia que no esquiva els controls d'alcoholèmia, i ullerosa de contenciosos administratius, els diaris se les inventen totes per tal de distorsionar un xic la realitat i fer menys evident la falta de raó que ens rodeja. És d'agrair doncs aquesta faceta humorista d'alguns rotatius, que fent notícia d'allò que no ho és, ajuden a superar el mal moment general i s'animen a posar una pisca d'humor a les nostres vides.
I com que per a mostrar la cara més recalcant de la premsa groga, els mitjans necessiten d'una àmplia distribució a gran escala i que arribi als indrets més remots, no tarden en engegar-se els motors de la inversemblança i l'absurditat que creen l'expectativa desitjada. I així, amb la llei del mínim esforç al màxim exponent, la tirada de notícies insignificants agafa solidesa i arriba a límits insospitats d'extrema cobertura.
Tot per l'audiència, res per la professió.
dimecres, 4 / novembre / 2009
TEMPORADA ALTA EN TONTERIA I POCA FEINA AL ROTATORI. S'OFEREIXEN SALDOS EN INTERÉS I MÍNIMA IMPORTÀNCIA.
dimarts, 20 / octubre / 2009
TRACTAT SOBRE EL PURITANISME I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES. ELS INTOCABLES DEL MAM I BARRA LLIURE D'EXTRALIMITACIONS.
Catalunya prohibeix les ofertes 2x1 i les 'happy hours' d'alcohol a bars i discoteques
La consellera de salut Marina Geli, ens veta ara el dret a caure en rodó, i el seu departament ens prohibeix categòricament, el subministrament proliferant de begudes alcohòliques d'alta matinada. S'engega així, una batuda desproporcionada contra la llei de l'oferta i la demanda als locals d'oci nocturn, de perilloses repercussions davant del gremi laboral corresponent. També sembla que consideren que ningú es prou madur per decidir fins a quin grau etílic pot arribar, i es resta importància al control personal i al punt d'inflexió de la clientela bevedora. Resumint: Que com si del Chicago dels anys vint es tractés i amb l'Eliot Ness de les ulleres al capdavant, ja és aquí la llei seca.
El cas es que tot és fet a mida per disminuir l'edat en la que un comença a donar-li seriosament a la botella. Però jo poso en dubte que la prohibició freni els anhels d'aparentar ser majors, d'uns adolescents que tot just comencen a sortir de nit i a relacionar-se fora del cercle estudiantil. Potser el ministeri obvia que saltar-se les normes també té el seu encant per el jovent, i jugar a ser un fora de la llei, pot resultar força atractiu per a milers i milers de criatures, que descobreixen per primera vegada tota la jungla que els envolta.
També haurien de considerar, que els adults que aprofitaven l'estratagema comercial per estalviar-se unes monedes, veuran també minvades de manera dràstica, les possibilitats d'aconseguir begudes a preu mòdic i assequible -veient-se obligades tocar retirada abans d'hora o a escurar-se la butxaca fins a tocar les teranyines-. En qualsevol cas, fan un flac favor per superar la crisi i compliquen encara més la situació del sector.
Així que amb les coses de menjar no s'hi juga. I no cal recordar tot el seguit d'aldarulls amb els que acostumen a finalitzar tota mena de guirigalls juvenils, com per saber que amb les de beure molt menys. Que si l'alcoholisme crònic és un factor social a eradicar, potser més ho són les sobreries d'aquest govern facultatiu, amb el punt de mira força difós.
El límit de sobrietat, un dret bàsic individual.
La consellera de salut Marina Geli, ens veta ara el dret a caure en rodó, i el seu departament ens prohibeix categòricament, el subministrament proliferant de begudes alcohòliques d'alta matinada. S'engega així, una batuda desproporcionada contra la llei de l'oferta i la demanda als locals d'oci nocturn, de perilloses repercussions davant del gremi laboral corresponent. També sembla que consideren que ningú es prou madur per decidir fins a quin grau etílic pot arribar, i es resta importància al control personal i al punt d'inflexió de la clientela bevedora. Resumint: Que com si del Chicago dels anys vint es tractés i amb l'Eliot Ness de les ulleres al capdavant, ja és aquí la llei seca.
El cas es que tot és fet a mida per disminuir l'edat en la que un comença a donar-li seriosament a la botella. Però jo poso en dubte que la prohibició freni els anhels d'aparentar ser majors, d'uns adolescents que tot just comencen a sortir de nit i a relacionar-se fora del cercle estudiantil. Potser el ministeri obvia que saltar-se les normes també té el seu encant per el jovent, i jugar a ser un fora de la llei, pot resultar força atractiu per a milers i milers de criatures, que descobreixen per primera vegada tota la jungla que els envolta.
També haurien de considerar, que els adults que aprofitaven l'estratagema comercial per estalviar-se unes monedes, veuran també minvades de manera dràstica, les possibilitats d'aconseguir begudes a preu mòdic i assequible -veient-se obligades tocar retirada abans d'hora o a escurar-se la butxaca fins a tocar les teranyines-. En qualsevol cas, fan un flac favor per superar la crisi i compliquen encara més la situació del sector.
Així que amb les coses de menjar no s'hi juga. I no cal recordar tot el seguit d'aldarulls amb els que acostumen a finalitzar tota mena de guirigalls juvenils, com per saber que amb les de beure molt menys. Que si l'alcoholisme crònic és un factor social a eradicar, potser més ho són les sobreries d'aquest govern facultatiu, amb el punt de mira força difós.
El límit de sobrietat, un dret bàsic individual.
dijous, 8 / octubre / 2009
L'ASSUMPTE DE LA FALSA LLEONA I LA CAFRERIA DEL COS RURAL. TOT PLEGAT, UNA CALAMITAT DIGNE D'EXIGIR DIMISSIONS.
Maten el gos salvatge que van confondre amb una lleona
Poques vegades percebo vergonya aliena a l'hora d'aprofundir sobre un tema del qual vull escriure, però sento dir que avui és un dia d'aquells. No em serà gens fàcil expressar el que penso, i al mateix temps capgirar el sentit de la notícia, si vull encendre la guspira del sarcasme periodístic. Perquè de la informació que ara en faré menció, val a dir que ha esdevingut capdavantera davant d'altres articles d'actualitat, els quals tenia en ment. Així doncs, ni l'escàndol dels missatges de mòbil d'en David Ciruela al Parlament, ni el Combi 3 que més que una rifa era una benedicció, ni tant sols el repudi excloent del Messies de Perpinyà de la llista electoral republicana, resten la més mínima importància. Ho deixo tot de banda davant la mort d'un famèlic animal que ha mantingut en vil durant dies, a excursionistes, boletaires i cossos de seguretat en general.
Així que primer de tot permeteu-me agrair públicament a la persona que va donar la veu d'alerta sobre la suposada lleona. I lluny del que molts de vosaltres podeu arribar a pensar, voldria raonar el seu immens sobresalt, dient que la presència del carnívor felí està totalment justificat en un terreny d'àrid paratge i extensa sabana com són els Ports de Beseit. Benvingudes siguin les fantasies il·luminades d'aquest pobre enlluernat, doncs el nostre, és sempre un país disposat a generar rebomboris innecessaris i a moure muntanyes per un no res.
També voldria felicitar a l'esplèndid cos d'agents rurals de la Generalitat de Catalunya, que mancats de mitjans necessaris per afrontar la situació, no han escatimat en miraments alhora de donar mort a una criatura indefensa. Per què malbaratar dards tranquil·litzants quan es pot abatre un animal a cops de tret? I no és que no hagin estat capaços de sedar-lo convenientment per por de perdre el rastre més endavant. Simplement aquesta excusa no em serveix. El sacrifici ha estat en majúscules i l' ofrena a no sé quin Déu ha estat de llibre.
I ja per acabar, m'agradaria deixar la pregunta a l'aire de com caram es menja l'aparició d'un gos de solemnes dimensions aparegut del no res. D'on ha sortit aquesta fera? Bé deu o deuria tenir algun propietari, penso jo. Que es busqui al responsable i se li apliquin les mesures adequades. No pas per recriminar-lo de la llibertat del cànid si es tractava d'una espècie perillosa, sinó de tot el contrari. Per prevenir-lo. No fora cas que un altre il·luminat, el confongui amb un orangutan o un ximpanzé, i ja haurem embolicat la troca altra vegada.
Al bosc, risc zero.
Poques vegades percebo vergonya aliena a l'hora d'aprofundir sobre un tema del qual vull escriure, però sento dir que avui és un dia d'aquells. No em serà gens fàcil expressar el que penso, i al mateix temps capgirar el sentit de la notícia, si vull encendre la guspira del sarcasme periodístic. Perquè de la informació que ara en faré menció, val a dir que ha esdevingut capdavantera davant d'altres articles d'actualitat, els quals tenia en ment. Així doncs, ni l'escàndol dels missatges de mòbil d'en David Ciruela al Parlament, ni el Combi 3 que més que una rifa era una benedicció, ni tant sols el repudi excloent del Messies de Perpinyà de la llista electoral republicana, resten la més mínima importància. Ho deixo tot de banda davant la mort d'un famèlic animal que ha mantingut en vil durant dies, a excursionistes, boletaires i cossos de seguretat en general.
Així que primer de tot permeteu-me agrair públicament a la persona que va donar la veu d'alerta sobre la suposada lleona. I lluny del que molts de vosaltres podeu arribar a pensar, voldria raonar el seu immens sobresalt, dient que la presència del carnívor felí està totalment justificat en un terreny d'àrid paratge i extensa sabana com són els Ports de Beseit. Benvingudes siguin les fantasies il·luminades d'aquest pobre enlluernat, doncs el nostre, és sempre un país disposat a generar rebomboris innecessaris i a moure muntanyes per un no res.
També voldria felicitar a l'esplèndid cos d'agents rurals de la Generalitat de Catalunya, que mancats de mitjans necessaris per afrontar la situació, no han escatimat en miraments alhora de donar mort a una criatura indefensa. Per què malbaratar dards tranquil·litzants quan es pot abatre un animal a cops de tret? I no és que no hagin estat capaços de sedar-lo convenientment per por de perdre el rastre més endavant. Simplement aquesta excusa no em serveix. El sacrifici ha estat en majúscules i l' ofrena a no sé quin Déu ha estat de llibre.
I ja per acabar, m'agradaria deixar la pregunta a l'aire de com caram es menja l'aparició d'un gos de solemnes dimensions aparegut del no res. D'on ha sortit aquesta fera? Bé deu o deuria tenir algun propietari, penso jo. Que es busqui al responsable i se li apliquin les mesures adequades. No pas per recriminar-lo de la llibertat del cànid si es tractava d'una espècie perillosa, sinó de tot el contrari. Per prevenir-lo. No fora cas que un altre il·luminat, el confongui amb un orangutan o un ximpanzé, i ja haurem embolicat la troca altra vegada.
Al bosc, risc zero.
dimecres, 23 / setembre / 2009
EL REI DELS POPS NO RESIDIA A NEVERLAND COM ENS VOLIEN FER CREURE. RÈQUIEM PER LA CORRUPCIÓ I LA MALVERSACIÓ DE CABALS.
Missa per Michael Jackson al Monestir de Ripoll
Com era d'esperar, el petit dels germans Jackson no deixa de ser notícia ni un cop encara després de mort, i ja comencen a circular rumors de tota mena sobre la seva persona. Alguns difamant la seva llegenda en vida i altres fins i tot posant en dubte la seva suposada defunció -sempre hi ha algú que afirma haver vist el fals difunt, passejant tranquil·lament per alguna platja de les Bahames o del Brasil-.Personatge conflictiu allà on els hi hagi, malaltís i com d'un altre planeta, entranyable per a molts i màxim exponent del patetisme per a d'altres... en fi, què voleu que us digui: No tenia ni tinc res en contra del què va ser, i el recordaré sempre com l'estrambòtic famós que es va negar a créixer mai, còmplice i víctima a la vegada, de tot l'engranatge mercantil que es va generar al seu voltant. Així doncs, encara que trobi absurda una missa in memoràndum en una comarca que de ben segur no en sabia ni la seva existència, respecto a l'instigador de l'oratòria i en considero la seva ofrena mortuòria. Podria ser pitjor.
Perquè si aquest vivia dintre d'una bombolla feta a mida d'una mentalitat infantil amb la síndrome de Peter Pan, n'hi ha d'altres que no se'n estan alhora de cridar l'atenció i aprofiten la mínima oportunitat per deixar la seva petjada al llibre dels monstres consagrats. Ja ens poden venir els nord-americans amb tots els Michaels que facin falta doncs, que a casa nostra som ben capaços de crear els nostres propis ídols de masses, que el temps s'encarregà de mitificar.
I és que en el cas que avui ens ocupa, hem mantingut a Catalunya durant anys, a un Calamar gegant que ha aconseguit apoderar-se de manera fraudulenta, dels fons públics d'un dels estàndards culturals bàsics de la nostra existència com a país. L'espoli de l'Orfeó Català ha estat sonor i les torres que sustentaven el Palau sencer s'han ensorrat. En qualsevol cas -permeteu-me fer un incís tècnic-, diversos estudis científics coincideixen què talment com gossos i dofins, els cefalòpodes són bestioles notablement adaptades al medi natural que les rodeja. Dotats de tentacles refinats tot ho palpen, i amb un elevat nombre d'estímuls emocionals, estan capacitats per a percebre vibracions extra sensorials que poques criatures aconsegueixen. Així doncs, no és d'estranyar que l'animaló no dubti en retractar-se de les seves accions, i amb una intel·ligència meravellosa, es penedeixi d'un desviament de capital com feia temps que no es tenia constància, i demani disculpes per un desfalc històric amb greus repercussions polítiques i socials.
Potser també demanar una cerimònia en pro de l'honestedat i la confiança amb les altes esferes, no?
Una solemne missa negre seria perfecte.
dimarts, 15 / setembre / 2009
EL PERPILOTISME ESPANYOL EN HORES BAIXES. EL COMPTE ENRERE HA COMENÇAT, SENSE CAMÍ DE TORNADA.
El batlle de Berga confirma que l'ajuntament donarà suport demà a la convocatòria d'una consulta sobre la independència
Accepteu aquestes paraules com a traca final de tot allò que estem vivint aquests dies: Com era de preveure, l'estat espanyol va triar un cop més la via de la negació i el descrèdit internacional . De nou es va interposar a la voluntat del poble, el frau constitucional d'aquells que ens volgueren vendre una transició inacabada; i que com a peix que es mossega la cua, ens predestina a seguir formant part d'un sistema democràticament tercermundista, monàrquic fins la medul·la i fariseu a més no poder.La necessitat de consulta popular, és una manera d'entendre les prioritats del país. L'estat ens dona gat per llebre una vegada i una altre; ens imposa i ens mareja. I tot això amb el beneplàcit permissiu, d'uns delegats electorals massa preocupats engreixant les urnes, a cop d'injúries i atacs indiscriminats a l'adversari. Pel que fa a l'autor d'aquest blog, la seva acreditació és nul·la i el plebiscit d'autodeterminació d'Arenys de Munt, del tot lícit i representatiu.
Qui té por de celebrar un sufragi d'aquestes característiques, és perquè veu obscur el resultat o bé perquè sap d'un abans i un després, i tem un efecte dominó de conseqüències irrefutables. No debades, pensar en una majoria de vots independentistes en una consulta vinculant, seria pecar d'ingenuïtat per part nostra. Una pedra no fa un castell, sabedors que la lluita que vindrà serà dura i aferrissada. I si és l'àmbit privat qui ens ha de donar veu i vot en plena convivència, que així sigui.
A la sala de plens, al menjador de casa o al CAPRABO de la cantonada. Però referèndums a tots els municipis de Catalunya, ja!!
diumenge, 30 / agost / 2009
ROL INVERTIT DE PRESA I PREDADOR. LA VEU DELS SENSE VEU I UNA MIRADA CRÍTICA ECOLOGISTA SOBRE LA PRESÈNCIA DE L'HOME, ALLÀ A ON NO HA ESTAT CONVIDAT.
La presència d'un tauró obliga a tancar tres platges de Vilanova i la Geltrú
El titular de dimecres passat, m'ajuda a repescar unes notícies d'aquest juliol, on sembla que diverses persones van ser atacades per uns suposat esquals, que finalment van resultar ser altres tipus de peixos, d'altra banda igual d'agressius i dels que més val mal fiar-se'n. El cas és, que cada cop hi ha més gent que afirma veure monstres aquàtics a les nostres platges i el terror submarí acapara tot el litoral català. De ben segur, que aquestes descobertes són totes certes i del tot comprensible l'alarma general que es desencadena. No envà, no comparteixo gens ni les maneres periodístiques de tractar els fets, ni les batudes parapolicials que s'organitzen a la recerca dels espècimens en qüestió.
En el cas dels banyistes agredits, em poso en la seva pell i la dels familiars, i comprenc perfectament la situació de neguit. Gràcies a qui sap què, normalment la mossegada acaba només en un bon ensurt i no hem de lamentar cap dany irreparable. És inqüestionable doncs, que quan es detecta una espècie perillosa bordejant la costa més propera, s'encenguin totes les alertes i s'obligui a allunyar la bèstia de la zona de risc humana. Però una cosa és fer-la girar cua utilitzant uns mitjans adequats, i una altre de molt diferent és la de posar preu a la pell de l'animal, mirant de capturar-lo viu o mort i equiparant-lo al mateix dimoni. Perquè d'aquí a penjar el seu retrat al costat dels terroristes més sanguinaris...dugues passes.
Bromes a part, penso que seria bo fer un punt i a part alhora d'entendre el fons marí i l'espai salvatge que l'envolta: Al mar, té certa lògica ensopegar amb alguna classe de tauró; o no hi viuen lleons a la sabana? Reflexionem com actuem quan foragitem un animal d'aquestes característiques i acceptem el fet que som nosaltres l'espècie invasora. Seria idoni poder d'adaptar-se a la morfologia d'un terreny inhòspit, sense cometre perjudici algun a les criatures habitualment hi habiten, i contemplar la multi diversitat natural en el seu màxim esplendor. Reconèixer els perills del medi que ens rodeja, ens ajuda també a estimar-lo tal com és; i els mediadors informatius, haurien de ser capaços de no responsabilitzar a cap bèstia innocent, quan succeeix un fet del tot comprensible, i que poc o molt, entre tots ens hem buscat.
S'ha observat un possible tauró. No pas un presumpte criminal.
El titular de dimecres passat, m'ajuda a repescar unes notícies d'aquest juliol, on sembla que diverses persones van ser atacades per uns suposat esquals, que finalment van resultar ser altres tipus de peixos, d'altra banda igual d'agressius i dels que més val mal fiar-se'n. El cas és, que cada cop hi ha més gent que afirma veure monstres aquàtics a les nostres platges i el terror submarí acapara tot el litoral català. De ben segur, que aquestes descobertes són totes certes i del tot comprensible l'alarma general que es desencadena. No envà, no comparteixo gens ni les maneres periodístiques de tractar els fets, ni les batudes parapolicials que s'organitzen a la recerca dels espècimens en qüestió.
En el cas dels banyistes agredits, em poso en la seva pell i la dels familiars, i comprenc perfectament la situació de neguit. Gràcies a qui sap què, normalment la mossegada acaba només en un bon ensurt i no hem de lamentar cap dany irreparable. És inqüestionable doncs, que quan es detecta una espècie perillosa bordejant la costa més propera, s'encenguin totes les alertes i s'obligui a allunyar la bèstia de la zona de risc humana. Però una cosa és fer-la girar cua utilitzant uns mitjans adequats, i una altre de molt diferent és la de posar preu a la pell de l'animal, mirant de capturar-lo viu o mort i equiparant-lo al mateix dimoni. Perquè d'aquí a penjar el seu retrat al costat dels terroristes més sanguinaris...dugues passes.
Bromes a part, penso que seria bo fer un punt i a part alhora d'entendre el fons marí i l'espai salvatge que l'envolta: Al mar, té certa lògica ensopegar amb alguna classe de tauró; o no hi viuen lleons a la sabana? Reflexionem com actuem quan foragitem un animal d'aquestes característiques i acceptem el fet que som nosaltres l'espècie invasora. Seria idoni poder d'adaptar-se a la morfologia d'un terreny inhòspit, sense cometre perjudici algun a les criatures habitualment hi habiten, i contemplar la multi diversitat natural en el seu màxim esplendor. Reconèixer els perills del medi que ens rodeja, ens ajuda també a estimar-lo tal com és; i els mediadors informatius, haurien de ser capaços de no responsabilitzar a cap bèstia innocent, quan succeeix un fet del tot comprensible, i que poc o molt, entre tots ens hem buscat.
S'ha observat un possible tauró. No pas un presumpte criminal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
